L’alegria dels Premis de la Crítica

Ahir al vespre es va celebrar la XXVI edició dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques al Teatre Romea de Barcelona. La gala corresponia als espectacles estrenats al llarg del 2023 i venia precedida pel fantasma de l’amarga polèmica que a finals d’any va enfrontar el sector de la crítica catalana amb la productora Nostromo Live que va obstaculitzar la tasca dels crítics durant l’exhibició del seu espectacle The Producers, al Teatre Tívoli de Barcelona. A ningú no se li escapa que entre els nominats no hi havia cap nom relacionat amb la versió castellana del famós musical de Mel Brooks que, després de fer temporada a Barcelona, ara s’està representant a Madrid. En canvi, el gran triomfador de la nit va ser el musical en català L’alegria que passa, l’últim espectacle de creació de Dagoll Dagom. Malgrat l’èxit obtingut al llarg de la seva trajectòria, la veterana companyia ja va anunciar que aquest any, després de mig segle sobre els escenaris, plegaria veles amb l’enèsima reestrena d’un dels seus muntatges més emblemàtics: Mar i Cel, que es veurà a partir de setembre al Teatre Victòria. La gala es va obrir amb l’actuació de la drag queen Jèssica Pulla, que va reivindicar la cultura travesti en català, i va ser conduïda per Laura Contreras, presentadora del programa Teló de fons de La Xarxa+, i Jofre Font, presentador de Quan arribin els marcians, el programa cultural del 3Cat recentment rebatejat com a Marcians. Diversos col·laboradors i crítics de Núvol han format part dels jurats de les diferents categories dels premis: des del nostre cronista de capçalera, l’Oriol Puig Taulé, a altres firmes habituals de la nostra secció d’arts escèniques com en Martí Figueras, l’Oriol Osan, l’Ana Prieto Nadal, la Júlia Vernet Gaudes o la Clàudia Brufau.

Foto de família dels guardonats a la XXVI edició dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques | Martí E. Berenguer/Premis de la Crítica

L’alegria que passa partia com la gran favorita de la nit i es va endur cinc dels nou guardons als quals optava: Millor Espectacle Musical, Millor Música Original –per la composició d’Andreu Gallén– Millor Adaptació o Dramatúrgia –recordem que l’obra neix d’una peça breu de Santiago Rusiñol– i els dos premis a la millor interpretació de musical per a la veterana Àngels Gonyalons i el jove Eloi Gómez, qui ja va rebre el mateix guardó l’any passat per la seva actuació a Golfus de Roma. En el seu discurs d’agraïment, Gómez va fer una aferrissada defensa del paper que juguen els musicals en l’atracció de nous públics per a les arts escèniques.

La resta del palmarès va estar molt repartit, malgrat que hi havia fins a quatre muntatges que aspiraven a un total de cinc premis: amb tres produccions del Teatre Lliure i una del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) empatades en nominacions. No obstant això, només la versió escènica de La plaça del diamant que Carlota Subirós va estrenar al Grec Festival i que, posteriorment es va veure al TNC, va rebre dos diplomes: el de Millor Direcció i el de Millor Espai Escènic per Max Glaenzel. Les produccions del Lliure, en canvi, es van haver de conformar amb un premi cadascuna.

El flamant premi L’Apuntador 2023 de Núvol, l’escenògraf i figurinista Albert Pascual, es va endur el guardó a Millor Vestuari pels seus dissenys a Le congrès ne marche pas, l’obra de La Calòrica coproduïda pel Lliure i el Centro Dramático Nacional. Es dona el cas que Pascual també estava nominat a la mateixa categoria pel vestuari de L’alegria que passa i que l’any passat ja va recollir el mateix guardó pels seus dissenys a Fàtima. Se’ns dubte, el 2023 ha estat un bon any per a Pascual.

El dramaturg Joan Yago, cofundador, com Pascual, de La Calòrica, va rebre el premi a Millor Text pel monòleg Tot el que passarà a partir d’ara, excel·lentment dirigit per Glòria Balañà al Lliure de Gràcia, imposant-se, així, a dos grans noms de l’escena catalana com Lluïsa Cunillé i Angélica Liddell. I Quim Àvila va ser distingit com el Millor Actor de Repartiment per la seva actuació a Tots eren fills meus, un dels èxits més sonats del Lliure dels darrers anys que, sota la direcció de David Selvas va exhaurir entrades i que, inexplicablement, no es va arribar a reposar mai. Tanmateix, la crítica no ha estat tan generosa com ho va ser el públic i aquest és l’únic guardó, dels cinc als quals aspirava, que va recollir el muntatge de Selvas.

Malgrat que tant Le congrès ne marche pas com Tots eren fills meus estaven nominats a Millor Espectacle, al final el guardó va recaure, de forma previsible, en el monumental i ambiciós espectacle de sis hores Vudú (3318) Blixen d’Angélica Liddell, que només es va veure dos dies al Temporada Alta 2023. Esperem que algun programador la repesqui aviat perquè si no, molt pocs espectadors hauran pogut gaudir del muntatge que la crítica catalana considera el millor de l’any 2023. Un veritable despropòsit del nostre desajustat sistema teatral.

Pel que fa als premis interpretatius, seguint la tònica de la gala, també van estar molt repartits. A part del de Quim Àvila, Laia Marull es va endur el de Millor Actriu per a Love, love, love; el veterà Andreu Benito, el de Millor Actor per a L’home de teatre –el muntatge que va servir per a inaugurar de forma oficial la nova sala Heartbreak Hotel impulsada per Àlex Rigola– i Paula Malia va rebre un merescut premi a Millor Actriu de Repartiment per al seu commovedor paper a La nostra ciutat. Només Àvila i Marull van recollir presencialment el seu diploma, perquè Malia es trobava a Madrid, treballant, i Benito sol evitar les aparicions públiques a causa de la seva timidesa innata.

El premi a Millor Espectacle Internacional va ser per a Drive your plow over the bones of the dead, l’adaptació escènica de la novel·la homònima de la premi Nobel Olga Tokarczuk que la companyia britànica Complicité va presentar al Temporada Alta, i el de Millor Espectacle de Petit Format va recaure en El gos, un text de Lluïsa Cunillé, estrenat per Albert Arribas al Teatre de La Gleva, que ja va ser distingit amb el Premi Born de Teatre 2022.

En l’apartat de noves tendències, el guanyador va ser un altre espectacle que només es va veure fugaçment (tres dies) al TNC: Extinció, de l’Agrupación Señor Serrano. Un concert teatralitzat a partir de dues misses de Joan Cererols, pare del barroc musical català, coproduït pels madrilenys Teatro Real i Teatro de la Abadía. Tota una raresa escènica que va protagonitzar un dels discursos més reivindicatius de la nit, tot convidant a la crítica, als programadors i al públic a ampliar la mirada cap a la «perifèria» de les arts escèniques.

Una de les grans sorpreses de la nit va ser el doble reconeixement que va rebre el dramaturg mallorquí Pau Coya, que va protagonitzar un gran debut als escenaris catalans a principis de temporada. Coya, autor molt centrat en les vivències LGBTI, va ser distingit amb el premi Revelació gràcies a dues de les seves obres: Pols de diamant, estrenada a l’octubre a la Sala Versus Glòries, i Cavallet de mar o el peix invisible, que es va poder veure a la Sala Flyhard al novembre. Aquest darrer muntatge també va merèixer el Premi Novaveu de la crítica jove.

Més enllà del teatre, la resta de jurats dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques van designar A BEGINNING_expanded version, una de les propostes més fascinants del passat Grec Festival, com el Millor Espectacle Nacional de Dansa. Es tracta d’una proposta del tàndem format per Aurora Bauzà i Pere Jou amb diversos cantaires del Cor Jove del Teatre Principal de Palma. En canvi, Encantado, de la veterana coreògrafa brasilera Lia Rodrigues, a qui el Mercat de les Flors va dedicar una de les seves constel·lacions, va ser reconegut com el Millor Espectacle Internacional de Dansa.

Aina Lanas va recollir el premi a Millor Ballarina per You Are Not A Ghost, una peça breu presentada en el marc del HOP Festival, i va reivindicar el paper de la Xarxa de Centres Cívics de Barcelona com a fàbriques i espais de creació de la ciutat. En canvi, el canari Javier Arozena va ser distingit com a Millor Ballarí per la seva actuació a VU, un duet presentat amb Élida Dorta a la mostra «We Are Aliansat» durant el Festival Dansat del Sant Andreu Teatre. El premi a Millor Coreografia va ser per a Afrikan Party, una creació col·lectiva de l’agrupació Supa Rich Kids i el coreògraf Oulouy, i la veterana ballarina Montse Colomé es va endur el premi a Millor Solo per Celebration.

El jurat de Dansa també va voler atorgar dues mencions especials a la companyia IT Dansa, la jove companyia de l’Institut del Teatre que l’any passat va celebrar vint-i-cinc anys de trajectòria, i a Paragrafies, la col·lecció de monogràfics sobre coreògrafs de casa nostra coeditada pel Mercat de les Flors, l’Institut del Teatre i l’Editorial Comanegra. Les responsables d’IT Dansa van recollir el premi visiblement orgulloses i emocionades.

El jurat Familiar va premiar l’espectacle An-Ki de la companyia banyolina Ortiga, que va causar furor a la passada Mostra Igualada, i el d’Arts de Carrer la proposta de dansa improvisada Plata, del col·lectiu Big Bouncers, que es va estrenar a FiraTàrrega. El mateix jurat de Carrer també va atorgar una més que merescuda menció especial a Follow Me, una obra itinerant de la companyia belga Be Flat, plena d’acrobàcies i parkour urbà que, sens dubte, va ser una de les grans sensacions de la passada FiraTàrrega.

Pel que fa als premis de Circ, en la seva tercera edició, van reconèixer el celebrat Solo del pallasso gallec Roi Borrallas com el Millor Espectacle Nacional de Circ, i Us de la Company Midnight, com el Millor Espectacle Internacional. Aquest era el primer cop que els Premis de la Crítica lliuraven un premi Internacional de Circ i l’ocasió va ser corresposta amb la presència de la companyia, l’única de les propostes internacionals que va recollir el premi en persona.

En l’apartat dels premis especials, atorgats sense nominació prèvia, els germans escenògrafs Jordi i Josep Castells van obtenir l’XI Premi Gonzalo Pérez de Olaguer a tota una carrera o contribució significativa al teatre català, i l’actriu, directora, autora i professora de dicció Araceli Bruch, pionera en la representació teatral dels textos de Mercè Rodoreda, va rebre el V Premi Maria José Ragué, que celebra les contribucions feministes des de les arts escèniques.

Els Germans Castells, que recentment han pujat a escena per primer cop amb l’espectacle Papers de la guerra, creat a partir del dietari de la Guerra Civil del seu pare, van defensar l’artesania de l’ofici escènic i van recordar que Pérez de Olaguer va ser el primer crític que els va dedicar un reportatge a principis dels anys noranta: «Los Castells, constructores de sueños». També van admetre que «no seríem res sense el suport de les nostres dones i les nostres filles». Per la seva banda, l’Araceli Bruch va reivindicar el treball oblidat de dramaturgues com la Víctor Català, la Carme Karr, la Mercè Rodoreda, la Maria Aurèlia Capmany i, molt especialment, la Rosa Victòria Gras que, segons Bruch, «als seus noranta anys mereixeria que algú recuperés els seus textos i els muntés».

Fidels a la tradició de batejar premis especials en honor als companys que ja no hi són, els membres de la crítica van decidir rebatejar el Premi a la Millor Sala amb el nom de Premi Sala Joan Anton Benach en honor al cèlebre crític de La Vanguardia i El Correo Catalán que ens va deixar el passat 10 de febrer. En aquesta ocasió, el guardó va recaure en el Teatre L’Artesà del Prat de Llobregat, capitanejat per Cristina Alonso i Cèsar Compte des de la seva reobertura l’any 2019.

Més enllà dels premis, el pròxim 10 d’abril, a la seu barcelonina de la SGAE, es durà a terme la jornada Arts escèniques i drets culturals: Com enfortir l’eix cultura-societat, una trobada professional sobre les sinergies cada vegada més nombroses entre entitats socials i culturals. L’objectiu és reivindicar la capacitat de la cultura per contribuir a l’empoderament, socialització i gaudi, especialment en els col·lectius habitualment més arraconats. La jornada serà la primera part d’un projecte més extens, CURACULTURA, a través del qual la plataforma Recomana, organitzadora dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques, vol fer un pas cap a la prescripció social. Podeu consultar tota la informació de les jornades en aquest enllaç.

Anna Rosa Cisquella recollint el premi a Millor Adaptació o Dramatúrgia a la XXVI edició dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques | Martí E. Berenguer/Premis de la Crítica

Palmarès Complet dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques

XI Premi Gonzalo Pérez de Olaguer

Germans Castells

V Premi Maria José Ragué

Araceli Bruch

I Premi Sala Joan Anton Benach

Teatre L’Artesà del Prat de Llobregat

XXVI Premis de la Crítica de Teatre

Millor Espectacle Nacional: Vudú (3318) Blixen, coproduït pel festival Temporada Alta i el Centro de Cultura Contemporánea Condeduque de Madrid. Finalistes: Le congrès ne marche pas (La Calòrica, Teatre Lliure i Centro Dramático Nacional) i Tots eren fills meus (Teatre Lliure).
Millor Espectacle Internacional: Drive your plow over the bones of the dead, de la companyia britànica Complicité. Finalistes: One Song (NTGent, Miet Warlop / Irene Wool vzw) i Trilogia Cadela Força: Capítol I. La núvia i el bona nit Ventafocs (Carolina Bianchi i el col·lectiu Cara de Cavalo, amb Metro Gestão Cultural i altres coproductors internacionals).
Premi Noves Tendències: Extinció, coproducció de l’Agrupación Señor Serrano, el Teatro Real i el Teatro de la Abadía de Madrid. Finalistes: Desert (Atresbandes, Teatre Lliure i El Canal, Centre de creació d’Arts Escèniques de Salt/Girona) i El valor de res (Companyia Pagans, FiraTàrrega i Fira Mediterrània de Manresa).
Millor Musical: L’alegria que passa, de Dagoll Dagom. Finalistes: Estimadíssims malvats (Teatre Nu) i For Evita. Una astracanada musical (Jordi Prat i Coll, Bitó Produccions i Grec Festival).
Millor Espectacle de Petit Format: El gos, coproducció d’Amici Miei Produccions i Centaure Produccions. Finalistes: Pols de diamant (Apunta Teatre) i Sílvia (On el Teatre Batega, El Maldà, Sala Flyhard i Sala Versus Glòries).
Millor Direcció: Carlota Subirós per La plaça del diamant. Finalistes: Albert Arribas per El gos i David Selvas per Tots eren fills meus.
Millor Actriu Principal: Laia Marull per Love, love, love. Finalistes: Mireia Aixalà per Coralina, la serventa amorosa i Maria Rodríguez per L’illa deserta.
Millor Actor Principal: Andreu Benito per L’home de teatre. Finalistes: Jordi Bosch per Tots eren fills meus i Nil Cardoner per Tot el que passarà a partir d’ara.
Millor Actriu de Repartiment: Paula Malia per La nostra ciutat. Finalistes: Roser Batalla per Le congrès ne marche pas i Mont Plans per Lali Symon.
Millor Actor de Repartiment: Quim Àvila per Tots eren fills meus. Finalistes: Oriol Guinart per Els Buonaparte i Jaume Viñas per Coralina, la serventa amorosa.
Millor Actriu de Musical: Àngels Gonyalons per L’alegria que passa. Finalistes: Mariona Castillo per L’alegria que passa i Anna Moliner per For Evita. Una astracanada musical.
Millor Actor de Musical: Eloi Gómez per L’alegria que passa. Finalistes: Jordi Coll per L’alegria que passa i Jordi Vidal per Estimadíssims malvats.
Millor Text: Joan Yago per Tot el que passarà a partir d’ara. Finalistes: Lluïsa Cunillé per El gos i Angélica Liddell per Vudú (3318) Blixen.
Millor Dramatúrgia o Adaptació: Anna Rosa Cisquella, Andreu Gallén, Ariadna Peya i Marc Rosich per L’alegria que passa. Finalistes: Ferran Dordal i Carlota Subirós per La plaça del diamant i Àlex Rigola per L’home de teatre.
Millor Música Original o Adaptada: Andreu Gallén per L’alegria que passa. Finalistes: Clara Aguilar per La plaça del diamant i Pau Matas i Clara Aguilar per Asesinato de un fotógrafo.
Millor Espai Escènic: Max Glaenzel per La plaça del diamant. Finalistes: Alejandro Andújar per Tots eren fills meus i Sebastià Brosa per El cine.
Millor Vestuari: Albert Pascual per Le congrès ne marche pas. Finalistes: Albert Pascual per L’alegria que passa i Nídia Tusal per Les amistats perilloses.
Millor Il·luminació: Cube.bz per Els encantats. Finalistes: David Bofarull per L’alegria que passa i Rodrigo Ortega Portillo per Le congrès ne marche pas.
Millors Eines Digitals: David Muñiz, David Negrão i Boris Ramírez per Una illa. Finalistes: Alfonso Ferri per Tot el que passarà a partir d’ara i David Muñiz per Extinció.
Millor Espai Sonor: Sammy Metcalfe i Miquel Segovia per Desert. Finalistes: Clara Aguilar i Damien Bazin per La plaça del diamant i Àlex Polls per Tot el que passarà a partir d’ara.
Premi Revelació: Pau Coya per Pols de diamant i Cavallet de mar o el peix invisible. Finalistes: Joan Esteve per Le congrès ne marche pas i Ton Vieira Poblet per El cine.

Jurat format per Rosa Badia (Ser Catalunya – Al teatre amb Rosa Badia), Jordi Bordes (El Punt Avui / Recomana), Magí Camps (La Vanguardia), Carme Canet (Entre Caixes – 3Cat), Laura Contreras (Teló de fons – La Xarxa+), Alba Cuenca Sánchez (Recomana / Entreacte), Elisa Díez (Butaques i Somnis / Recomana), Sergi Dòria (ABC), Imma Fernández (Recomana), Martí Figueras (Núvol), Santi Fondevila (Diari Ara), Andreu Gomila (El Temps de les Arts / Time Out Barcelona), Adriana Nicolau Jiménez (Redescena / El Temps de les Arts), Juan Carlos Olivares (La Vanguardia / Recomana), Ramon Oliver (Recomana / Teatralnet), Oriol Osan (Núvol), Xavi Pardo (RAC1), Manuel Pérez i Muñoz (Entreacte / El Periódico), Ana Prieto Nadal (Núvol / El Nacional / Recomana), Oriol Puig Taulé (Núvol / El País), Gabriel Sevilla (Recomana), Andreu Sotorra (Clip de Teatre) i Pep Vila (L’Apuntador / Recomana).

X Premis de la Crítica de Dansa

Millor Espectacle Nacional: A BEGINNING_expanded version, coproducció d’Aurora Bauzà & Pere Jou amb L’Auditori de Barcelona, el Centre Chorégraphique National d’Orléans (França) i el Teatre Principal de Palma. Finalistes: Autoodi (L’Esbord, Fabra i Coats, Fàbrica de Creació i Museu Etnològic i de Cultures del Món) i Rèquiem de la llum (Orfeó Català, Marina Mascarell i Grec Festival).
Millor Espectacle Internacional: Encantado de Lia Rodrigues i diversos coproductors internacionals. Finalistes: 13 Tongues (Cloud Gate Dance Theatre of Taiwan i diversos coproductors internacionals) i Carcaça (Marco Da Silva Ferreira i diversos coproductors internacionals).
Millor Coreografia: Supa Rich Kids i Oulouy per Afrikan Party. Finalistes: Vanesa Aibar per La Reina del Metal i Thomas Noone per Beneath.
Millor Solo: Celebration de Montse Colomé. Finalistes: Lo imposible es Desaparecer (Lara Brown, en col·laboració amb Jonás de Murias, Fira Mediterrània de Manresa i Festival Escena Patrimonio) i You Are Not A Ghost (WAN: Valetina Azzati i Aina Lanas).
Millor Ballarina: Aina Lanas per You Are Not A Ghost. Finalistes: Vanesa Aibar per La Reina del Metal i Natalia Fernandes per Las cosas se mueven pero no dicen nada.
Millor Ballarí: Javier Arozena per VU. Finalistes: Àngel Duran per COWARDS i Manuel Egozkue per Las cantatas eufóricas.
Mencions Especials de Dansa: IT Dansa, pel seu vint-i-cinquè aniversari, i la col·lecció Paragrafies coeditada pel Mercat de les Flors, l’Institut del Teatre i l’Editorial Comanegra.

Jurat format per Clàudia Brufau (Núvol), Sara Esteller (saraesteller.com), Oriol Puig Taulé (Núvol / El País), Bàrbara Raubert (Serra d’Or) i Júlia Vernet Gaudes (Núvol).

X Premis de la Crítica de Teatre Familiar

Millor Espectacle Familiar: An-Ki de la companyia Ortiga. Finalistes: Dins el cor del món (Engruna Teatre) i Solo (Roi Borrallas).

Jurat format per Jordi Bordes (El Punt Avui / Recomana), Carme Canet (Entre Caixes – 3Cat), Núria Cañamares (Entreacte), Dani Chicano (Proscenium), Clara Narvión (Ràdio Primavera Sound), Martí Rossell Pelfort (Novaveu) i Marc Sabater (Petit Sabadell / Petit Terrassa).

IX Premis de la Crítica d’Arts de Carrer

Millor Espectacle d’Arts de Carrer: Plata, del Col·lectiu Big Bouncers, amb el suport de diverses entitats nacionals. Finalistes: Idiòfona (Joan Català i diverses entitats nacionals i internacionals) i Ramat simfònic (Animal Religion, Quim Girón, Moon Ribas, festival Sismògraf d’Olot, Fira Mediterrània de Manresa i FiraTàrrega).
Menció Especial d’Arts de Carrer: Follow Me de la companyia belga Be Flat i diversos coproductors internacionals.

Jurat format per Núria Cañamares (Entreacte), Alba Cuenca Sánchez (Recomana / Entreacte), Imma Fernández (Recomana), Gema Moraleda (Somnis de Teatre), Xavi Pardo (RAC1), Manuel Pérez i Muñoz (Entreacte / El Periódico) i Oriol Puig Taulé (Núvol / El País).

VII Premi Novaveu de la Crítica Jove

Cavallet de mar o el peix invisible, una coproducció de Flyhard Produccions, la Companyia La Permanent i els Departaments de Cultura dels ajuntaments d’Andratx i Calvià. Finalistes: Les penes del jove Werther (Teatre Tantarantana), Mal de coraçon (Companyia Solitària i TNC) i Tot el que passarà a partir d’ara (Teatre Lliure).

Jurat format per Bernat Pareja, Paula Castillo, Àfrica Bonet, Àlex Grande Alonso, Àlex Locubiche Vílchez, Susana Alonso, Martí Rossell Pelfort, Anna Ginestà, Erola Albesa, Melanie Ortega, Arlet Ferrer i Maria Pujol.

III Premis de la Crítica de Circ

Millor Espectacle Nacional : Solo de Roi Borrallas. Finalistes: Amal (Companyia de Comediants La Baldufa) i De tu a tu (Col·lectiu Mur, Camaleònica Produccions i ICEC).
Millor Espectacle Internacional : Us de la Company Midnight. Finalistes: L’absolu (Boris Gibé i Les Choses de Rien amb l’ajuda de Si par Hasard) i The Pulse (Gravity & Other Myths i el Cor de noies de l’Orfeó Català).

Jurat format per Marcel Barrera (Zirkòlika), Jordi Bordes (El Punt Avui / Recomana), Imma Fernández (Recomana) i Vicent Llorca (Zirkòlika).

L’alegria dels Premis de la Crítica