L’any d’Albert Pascual

La feina dels figurinistes sol quedar sempre en un segon pla. No coneixem els noms dels dissenyadors de vestuari dels espectacles o de les pel·lícules que veiem, i sembla que només els premiem quan fan vestits d’època. Ens els solem imaginar cosint faldilles, casaques i mirinyacs, amb el didal i l’agulla ben enfilada, escoltant cançons antigues a la ràdio. Res més lluny de la realitat: normalment es passen el dia comprant i retornant roba al Zara. O a la Humana, si el pressupost és més ajustat. També han de saber gestionar les inseguretats dels intèrprets, que sempre volen sortir guapos a escena i que es poden negar, fins i tot, a portar una determinada peça de roba.

Albert Pascual (Santa Margarida de Montbui, 1984) és escenògraf i figurinista, i també un dels responsables del bon moment que viu actualment La Calòrica. Fundador de la companyia el 2010 amb els seus amics i companys de l’Institut del Teatre, ha dissenyat el vestuari o l’escenografia de tots els seus muntatges. Enguany, la seva feina ha sigut de vital importància a Le congrès ne marche pas, espectacle que va exhaurir les entrades abans de l’estrena. Si a Els ocells va aconseguir que veiéssim coloms, flamencs i gavines gràcies a la seva creativitat, a Le congrés… ha vestit de manera molt elegant una comèdia poliglota, combinant el rigor històric amb els detalls cubaneros tan del gust de La Calòrica. Les plomes al cap d’algunes protagonistes de l’obra les convertia en cosines llunyanes dels lloros d’Els ocells. Visca la ploma.

Aquest any, l’Albert també ha signat l’escenografia i el vestuari de L’alegria que passa, el darrer musical de Dagoll Dagom. La importància que pot tenir un abric quedava exemplificada en una escena antològica protagonitzada per Àngels Gonyalons, en què l’estrella feia dialogar els seus dos personatges gràcies al seu talent (innegable) i a la manera d’obrir o tancar l’abric. Pascual també va crear l’escenografia i el vestuari de l’espectacle Jo, travesti: un teló exquisit fet de serrells de color negre agombolava un Roberto G. Alonso i un Jordi Cornudella vestits (o desvestits) per l’artista. Per si això no fos prou, aquest estiu l’Albert va guanyar un premi a la Quadriennal d’Escenografia de Praga per la instal·lació Crop, signada conjuntament amb l’escenògrafa i figurinista Carlota Ricart, i la directora Raquel Cors. La instal·lació imaginava el Teatre Nacional de Catalunya en un hipotètic 2053, mitjançant piles de vestuari en vies de descomposició. Un món apocalíptic on la roba i els complements s’havien convertit en granges de microorganismes. Poca broma: el jurat de la Quadriennal va premiar Crop com la instal·lació més socialment sensible.

Per tot això, per la feina feta fins ara, la d’enguany i per tota la que vindrà, estem molt feliços d’anunciar que el Premi L’Apuntador 2023 és per a l’escenògraf i figurinista Albert Pascual. Ja li preguntarem què ens hem de posar la nit de l’entrega dels premis. La relació dels membres de Núvol amb la roba és, per dir-ho d’alguna manera, complicada.