Després d’una dècada convulsa, amb set consellers al capdavant del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el mandat de l’actual consellera, Natàlia Garriga, es pot considerar plàcid i profitós. Garriga serà la primera persona a estar, com a mínim, tres anys en el càrrec des de Ferran Mascarell (2010 – 2016); una trista fita que, tanmateix, supera la dels seus antecessors i permet exhibir una certa obra de govern just abans d’unes noves eleccions. És per això que el Cercle de Cultura, entitat vinculada al Cercle d’Economia, va convidar-la a fer balanç en un acte celebrat ahir, dimecres 24 d’abril, a la tarda, i que va reunir una nodrida representació del món cultural català.
Entre el públic assistent hi vam veure, entre d’altres, el president del Grup Focus, Daniel Martínez; la directora del Teatre Nacional de Catalunya, Carme Portaceli; el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano; la directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), Izaskun Arretxe; el gestor cultural Pepe Zapata; el periodista Toni Puntí; el president de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), Àlex Casanovas, o l’editor de Núvol, Bernat Puigtobella, que hi va anar en representació de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC).
Des de l’època de Joan Manuel Tresserras (2006 – 2010), també present entre els assistents, no hi ha hagut cap conseller que hagi aconseguit esgotar una legislatura de forma natural. A més a més, el Departament de Cultura té l’agreujant –compartit amb altres gabinets del Govern com Educació o Empresa i Treball– de ser una de les poques conselleries on els canvis de lideratge han estat més nombrosos i continuats. Un clar reflex del desgavell institucional català durant la darrera dècada, marcada pels avançaments electorals constants i pel context polític del procés independentista.
Entre Mascarell i Garriga hem tingut consellers efímers com Santi Vila (2016 – 2017, gairebé un any i mig en exercici), Lluís Puig (2017, tres mesos), Laura Borràs (2018 – 2019, deu mesos), Mariàngela Vilallonga (2019 – 2020, un any i cinc mesos) o Àngels Ponsa (2020 – 2021, gairebé nou mesos). És evident que tots aquests canvis no han permès avançar amb una direcció política clara i que, en alguns àmbits, havien conduït el Departament a una certa paràlisi.
L’avanç en el pressupost
Si d’alguna cosa pot estar orgullosa Natàlia Garriga és d’haver aconseguit augmentar, de forma gairebé immediata, el pressupost de Cultura. Sense haver arribat a l’objectiu del 2% marcat a l’inici de la legislatura, la veritat és que si els pressupostos d’aquest 2024 haguessin tirat endavant, ara mateix, Cultura disposaria d’un 1,7% del total del pressupost de la Generalitat. Quan Garriga va assumir el càrrec, la xifra era d’un 1,1%. En tres anys el creixement ha estat progressiu i imparable. Malauradament, aquest 2024, en lloc de gaudir dels 566 milions previstos, Cultura s’haurà de conformar amb els 477 milions de l’any passat, l’últim pressupost aprovat –i prorrogat– abans de les eleccions. Sigui com sigui, són més recursos que els 303 milions amb què Garriga va iniciar el mandat.
A més a més, tal com va remarcar Montserrat Bou, membre de la Junta directiva del Cercle de Cultura i directora general de PROA, la Federació de Productores Audiovisuals, l’execució d’aquests pressupostos és altíssima, gairebé del 97%, un fet poc habitual en l’administració pública. La consellera ho va justificar assegurant que el seu equip té un perfil «bastant gestor». Convé recordar que la mateixa Natàlia Garriga va ser gerent de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) entre els anys 2007 i 2016 i que, sota el govern de Carles Puigdemont, va ser directora de Serveis del Departament de Vicepresidència i Economia i Hisenda que comandava Oriol Junqueras.
Garriga està convençuda que, durant el seu mandat, l’augment pressupostari «ha agafat inèrcia» i que, sigui qui sigui qui governi la Generalitat després de les pròximes eleccions, «és impensable no arribar al 2% cultural en els pròxims anys». Més enllà d’aquest rècord d’inversió, però, la consellera es va mostrar satisfeta de la tasca efectuada pel seu departament en els quatre grans eixos que es va plantejar en encetar el mandat: construir un sistema cultural de referència, garantir els drets culturals de la ciutadania, assegurar el present i el futur del català, i reforçar l’àmbit audiovisual i de la cultura digital.
Èxits i mancances
En conversa amb Montserrat Bou i Jordi González, vicepresident d’Art i continguts del Grup Focus i del Cercle de Cultura, la consellera va reivindicar com a fites del seu mandat l’aprovació del nou Pla Nacional del Llibre i la Lectura de manera mancomunada amb el departament d’Educació, i la posada en marxa de dos nous grans equipaments nacionals que haurien de ser una realitat cap a l’any 2027 i que actualment es troben en procés de licitació i reforma: la llargament demandada Casa de les Lletres i l’innovador centre de cultura digital que s’ha d’ubicar a l’antiga Foneria de Canons de La Rambla
Per contra, va lamentar que l’avançament electoral hagi impedit la signatura final del Pacte Nacional per la Llengua, un projecte al qual el sociolingüista Francesc Xavier Vila, flamant secretari de Política Lingüística (càrrec de nova creació en aquesta legislatura), hi ha dedicat molts esforços. Segons Garriga «el document estava molt madur i era qüestió de setmanes que fos aprovat pels grups polítics, però l’avançament electoral ens ho ha impedit». Sigui com sigui, la consellera va assegurar que ens trobem «en una nova etapa de la política lingüística on el català torna a ser al centre de la conversa» i va reivindicar el pla de xoc implementat pel Govern el novembre del 2022, amb un centenar de mesures per al foment de la llengua.
Igualment, es va plànyer de no haver arribat a temps de posar en marxa una ajuda prevista de 30 milions d’euros per millorar els equipaments públics municipals: «uns espais que no s’han cuidat des de fa anys i on hi ha molta mancança de recursos», va assegurar. L’avançament electoral també ha impedit enllestir la tramitació de la Llei de Drets Culturals, un dels projectes estrella de la legislatura que segons Garriga «donarà molt de joc en el discurs cultural nacional» i que també estava molt avançat. Al portal de transparència i participació ciutadana de la Generalitat podeu consultar l’avantprojecte de llei. La intenció de la consellera és fer el màxim de camí possible en la seva definició i «deixar la feina endreçada perquè sigui qui sigui qui entomi la següent legislatura pugui tirar-la endavant si ho desitja».
Accions concretes
Pel que fa a l’articulació del sistema cultural del país, més enllà dels nous equipaments plantejats, Garriga va presumir dels diferents Plans d’Impuls sectorials que s’han aprovat els darrers anys, entre ells, els renovats Plans d’Impuls de les Arts Escèniques, amb diferents mesures a executar fins a l’any 2026, i de les darreres adquisicions de la Col·lecció Nacional d’Art que sota el seu mandat ha incorporat elements notables com el fons fotogràfic de Francesc Català-Roca, els seixanta-un volums originals de Calaix de Sastre del Baró de Maldà, les joies de la pedagoga Francesca Bonnemaison o la pel·lícula Els tres porquets (2012) d’Albert Serra, de 101 hores de durada, entre altres.
Igualment, va parlar del Pla_C* Cultura pel Clima, impulsat per acompanyar els sectors culturals cap a un model més sostenible, i va fer gala de les més de 120 actuacions que el seu Departament ha dut a terme fora de Catalunya durant el darrer any, en una clara aposta per la internacionalització de la cultura catalana. També va defensar l’aposta estratègica del Departament per la cultura popular i comunitària, l’associacionisme, i per fer arribar la cultura arreu amb noves línies d’ajut per a la programació d’arts en viu als micropobles de Catalunya (uns cinc-cents municipis amb menys de mil habitants) i en esdeveniments d’interès agroturístic gràcies, als quals, «l’any 2024 hi haurà 1.200 funcions més d’arts en viu a tot Catalunya».
Algunes d’aquestes mesures s’han dut a terme en col·laboració amb els Departaments d’Empresa, Territori o d’Acció Climàtica, una cooperació interdepartamental que Garriga ha defensat al llarg de tot el seu mandat; especialment, amb el Departament d’Educació. Per a Garriga és fonamental que els infants tinguin accés als ensenyaments artístics i admet que encara queda «molt camí per recórrer en la intersecció entre educació i cultura».
La consellera va confessar que no ha estat fàcil casar les necessitats i urgències del Departament de Cultura amb les del Departament d’Educació –«ens vèiem, però no ens coneixíem i no ens enteníem»–, però, tanmateix, va remarcar que el Fòrum de les Arts a l’Educació organitzat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) va ajudar a posicionar el debat i a avançar en algunes mesures concretes. «Cal que els ensenyaments artístics entrin a les escoles i hi tinguin més pes», va sentenciar.
L’aposta pel sector audiovisual
No és cap secret que una de les principals línies d’actuació de Cultura durant els darrers anys ha estat en l’àmbit de la producció i l’exhibició audiovisual; tant pel que fa al reforç de la indústria local com pel que fa al foment de la llengua catalana. Els darrers anys hi ha hagut un increment notable de títols disponibles en català a les principals plataformes de contingut audiovisual. «Una feina de formigueta que ha demandat una intervenció gairebé quirúrgica per part del Departament», però que ha obtingut molts bons resultats perquè, en gairebé un parell d’anys «s’ha triplicat l’oferta de continguts en català a les plataformes».
L’objectiu del Departament ha estat poder tenir més pel·lícules i sèries pròpies, «com ja havia passat els darrers anys de mandat del conseller Tresserras, amb èxits notables com Pa Negre o Herois» i per això s’han destinat recursos per a crear productes de gran format com la recentment premiada Això no és Suècia. La idea és que cada any es puguin produir, com a mínim, quatre films i quatre sèries de gran format amb recursos propis de la Generalitat.
No obstant això, la gran aposta per al sector de cara als pròxims anys és la posada en marxa del Catalunya Media City, el gran Hub Audiovisual, Digital i del Videojoc que s’ha de situar a l’edifici de les Turbines de l’antiga Central Tèrmica de Sant Adrià de Besòs: «l’última àrea urbana que queda per a desenvolupar a la costa de Barcelona». Amb una velocitat realment extraordinària, per la lentitud habitual d’aquests tràmits, la Generalitat ja s’ha adjudicat l’edifici de l’antiga fàbrica i ha aprovat el Pla funcional de l’equipament. El mateix dia de la compareixença de Natàlia Garriga a l’acte organitzat pel Cercle de Cultura, s’aprovava una partida plurianual de 5,9 milions d’euros destinada a la licitació del projecte i la direcció d’obres que ha de definir la transformació i ampliació de l’edifici Turbines del Catalunya Media City fins a una superfície útil de 35.000 m2.
La idea és que les obres puguin començar l’abril del 2026, un cop celebrada la biennal europea de cultura contemporània Manifesta 15 Barcelona Metropolitana, que ocuparà durant uns mesos l’edifici, i la previsió és que la nau pugui acollir centres de formació, espais de recerca i innovació i un centre expositiu obert al públic per convertir l’equipament en una referència a escala mundial dins del sector audiovisual. L’objectiu és «muscular el sector audiovisual català i formar-hi el talent local alhora que s’atreuen rodatges i inversions internacionals». Si tot va bé, cap a l’any 2027 o 2028 ja hi podria haver els primers estudiants formant-se en aquest nou i ambiciós equipament cultural, segons va projectar la consellera Garriga.
Siguin quins siguin els resultats de les eleccions i sigui qui sigui qui ostenti el càrrec de conseller de Cultura en la pròxima legislatura, el que està clar és que, tal com va asseverar Jordi Pardo, president del Cercle de Cultura, el mandat de Natàlia Garriga marcarà «un abans i un després» en la història del Departament, encara que només sigui pel canvi de tendència en els pressupostos. L’agraïment del sector després de dècades de desballestament és profund i sincer i ahir es va fer notar a l’auditori del Cercle d’Economia.
Fes-te subscriptor de Núvol
Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges
-
Participa en sortejos setmanals i guanya llibres
-
Rep la revista anual en paper
-
Accedeix a la Biblioteca del Núvol
-
Aconsegueix descomptes culturals