El teatre català i les polèmiques

L'estrena de l'espectacle 'Els encantats' a la Sala Beckett ha provocat una petita polèmica a les xarxes

Oriol Puig Taulé

Oriol Puig Taulé

Crític i cronista d'arts escèniques. Cap de L'Apuntador.

Quan ja feia algun temps que no hi havia cap polèmica al teatre català, n’ha aparegut una de forma una mica insospitada. L’estrena d’Els encantats, el text de David Plana dirigit per Lucia Del Greco a la Sala Beckett, va provocar divendres passat i durant el cap de setmana una petita (petitíssima) polèmica a les xarxes socials. Més concretament, a Twitter. Diversos dramaturgs van sortir en defensa del text de Plana, mentre altres teatraires defensaven la posada en escena de Del Greco. Com succeeix darrerament, sembla que tot condueixi a la confrontació obligatòria i a la tria de bàndol. En aquest cas, dramaturgs contra directors. Els crítics també hem rebut, inesperadament i de propina. Què ens passa a la gent del teatre, que ens agrada tant una polèmica?

Una escena de l'espectacle 'Els encantats' a la Sala Beckett. © Kiku Piñol
Una escena de l’espectacle ‘Els encantats’ a la Sala Beckett. © Kiku Piñol

Expliquem-ho des del començament. David Plana va guanyar el Premi Frederic Roda el 2015 amb el seu text Els encantats (ex aequo amb Josep Maria Miró per La travessia). Aquell text (publicat per Comanegra i inclòs ara al Teatre reunit d’Arola Editors) va anar de despatx en despatx fins que la Sala Beckett va decidir produir-lo. La idea de Toni Casares va ser encarregar la posada en escena a una directora jove, i l’afortunada va ser Lucia Del Greco, de qui havíem pogut veure El desig del cor, un dels espectacles revelació de la temporada passada. Tal com explicava Magí Camps a la seva prèvia de l’espectacle a La Vanguardia, durant la roda de premsa el dramaturg es va sincerar i va explicar als mitjans que s’havia quedat “en xoc” quan va assistir a un passi de l’espectacle.

A la presentació del muntatge David Plana va llegir un escrit on entre altres coses afirmava el següent: «La primera certesa és aquesta: la proposta escènica de la Lucia és potent, visualment atractiva, i molt recomanable. La segona certesa és que com a autor, sento que la història i el to de la meva obra han quedat distorsionats. Jo sempre escric comèdia negra, i aquesta també ho era. Per posar una mica de l’humor que trobo que li falta al muntatge diré que aquí ho he vist més negre, que comèdia. I com que aquesta serà la primera i, probablement l’última vegada que es farà un muntatge d’Els encantats, la versió de la Lucia del Greco del meu text serà l’única que arribarà al públic. A partir d’aquí, dubtes: fins on hem de lluitar per defensar la nostra visió artística? Fins a quin punt hem d’assumir que també tots, a vegades, ens defensem des de la por, la vanitat i l’ego? Així que entre certeses i dubtes, he de dir que respecto profundament la fermesa de la Lucia a l’hora de preservar la seva llibertat artística. Tant de bo jo hagués tingut la mateixa fermesa que ella per haver defensat millor el meu text». 

Divendres passat, a l’estrena del muntatge a la Sala Beckett, semblava que la platea estigués dividida en dos equips. Per una banda, els dramaturgs: Sergi Belbel, Jordi Galceran, Cristina Clemente, Guillem Clua, Carles Mallol, Pau Miró o Estel Solé. Per l’altra, creadors més “afins” a Lucia del Greco i el seu equip artístic format per, entre d’altres, el figurinista Pau Aulí, la coreògrafa Ester Guntín o els il·luminadors Cube.bz: Pau Vinyals, Jaume Ripoll, Oriol Pla, David Moragas, Alba Pujol… Vaig tenir la sensació que els dramaturgs havien assistit en bloc a l’estrena en suport del seu company, i que l’altre “bàndol” feia el mateix, posicionant-se a favor de la directora. “Pocs i mal avinguts”, diran alguns. “Barallats entre ells com les esquerres o les feministes”, diran uns altres. I tindran força raó.

Òscar Rabadán en una escena de l'espectacle 'Els encantats'. © Kiku Piñol
Òscar Rabadán en una escena de l’espectacle ‘Els encantats’. © Kiku Piñol

En aquesta equació cal tenir en compte el factor generacional (David Plana és del 1969, Lucia Del Greco del 1992) i l’origen dels dos implicats (el dramaturg és nascut a Manlleu, la directora és de Roma). Vint-i-tres anys de diferència els separen, així com la seva llengua materna. Lucia Del Greco parla un català perfecte, això sí. I la primera pregunta que em ve al cap és si aquesta polèmica hauria sigut la mateixa si la directora no fos dona i jove. I, a més, italiana. Per embolicar una mica més la troca, la nit de l’estrena David Plana era a l’edifici, però no va veure la funció. Tampoc va sortir a saludar, al final, ni a rebre els aplaudiments del públic. Potser si l’hagués vist hauria comprovat que els tocs de comèdia (negra) encara hi són, i que el públic riu quan s’esmenta Jordi Pujol o les truites. El pare interpretat per Òscar Rabadán i els seus fills a la ficció, Sandra Pujol i Guillem Font, aconsegueixen transmetre l’estranyesa d’aquesta família tan rara com ho són totes. Els records d’infantesa i els fantasmes del passat retornen a Els Encantats en forma de sortida familiar al Parc Nacional d’Aigüestortes. La proposta escènica de Lucia Del Greco és abstracta i radical: l’escenografia de Pol Roig està formada per un petit estany d’un pam d’aigua i una paret metàl·lica, la il·luminació de Cube.bz juga amb la llum estroboscòpica i els canvis sobtats, l’espai sonor de Pau Matas és fosc i repetitiu.

Quan a un autor català viu li estrenen un text a Madrid, Buenos Aires o Ljubljana no té la proximitat que li permet Barcelona. Si li tradueixen el text a una llengua que coneix, fantàstic, però si ho fan a una que no domina ha de confiar en les bones arts del traductor. Evidentment que un dramaturg té tot el dret que no li agradi el que ha fet un director amb el seu text. Només faltaria. Evidentment que una directora té la llibertat absoluta de fer el que cregui més convenient. Llavors, de què estem parlant aquí? Navegant entre les piulades d’alguns dramaturgs i dramaturgues d’aquests darrers dies, semblava que s’haguessin posat d’acord en una espècie de campanya, orquestrada per no se sap qui. Debatre, a hores d’ara, si el teatre és text o és espectacle crec que no s’escau. “Exigir” que un crític s’hagi llegit prèviament el text del muntatge que va a veure és confondre la crítica literària amb la teatral. Crec que aquest no és el debat. El teatre és una feina d’equip des del moment que el text surt de l’ordinador de l’autor i entra a la sala d’assaig. La il·luminació i el vestuari també són dramatúrgia. Un text dolent pot créixer amb una bona posada en escena, així com un bon text pot estavellar-se en les mans d’un director mediocre. Aquesta micropolèmica, dins la bombolla dels teatraires catalans que formen part de la bombolla de la cultura catalana, té quelcom d’antic. Em recorda aquella de fa uns anys sobre si els dramaturgs són els més indicats per dirigir les seves obres, o aquella altra sobre la crítica teatral, en què un autor afirmava que només fa cas de les crítiques quan aquestes són positives. Quan són dolentes, només fa cas dels seus amics, col·legues i familiars. Així qualsevol fa teatre.

“Estic esperant l’hòstia”, afirma el pare en una escena d’Els Encantats. “Voleu castigar-me. D’acord. Fer-me pagar. Fer-me patir” diu el progenitor als seus fills. El xoc intergeneracional que retrata l’obra amaga fantasmes del passat, silencis massa llargs i secrets de família. Segurament aquesta petita polèmica –força absurda, d’altra banda– es podria haver evitat si hi hagués hagut més comunicació entre el teatre, l’autor i la directora. Almenys ens hauríem estalviat que tothom hagués acabat dolgut o enfadat. Toni Casares va anar a buscar a Lucia Del Greco perquè volia una directora jove per dirigir el text de David Plana. Si volem noves mirades, deixem-les que mirin amb llibertat, no?

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació