Els quaderns dels alumnes d’Antoni Benaiges

S’acaba de publicar un document molt singular i d’un notable valor històric: la reproducció dels fascicles que, seguint la metodologia pedagògica de Freinet, elaboraven els alumnes del mestre Antoni Benaiges al petit poblet burgalès de Bañuelos de Bureba. 

Probablement molts dels lectors coneixen ja la història de Benaiges perquè s’han publicat alguns llibres i diversos reportatges sobre la seva vida. Darrerament, també s’ha estrenat la pel·lícula amb el títol El mestre que va prometre el mar, un biopic de la seva aventura que ha tingut una molt bona acollida per part del públic, fins al punt que el mestre ha esdevingut un personatge una mica popular.

A tall de síntesi, podem dir que Antoni Benaiges fou un mestre de la República, fill de Mont-Roig del Camp, que els anys trenta va ser destinat a Bañuelos de Bureba, un poblet de dos-cents habitants de la província de Burgos.

Allí, en una escola amb uns mínims recursos, va donar classes als nens i nenes del poble mitjançant l’aplicació de l’innovador sistema pedagògic Freinet. La metodologia de treball consistia en editar a l’escola amb una impremta portàtil, unes petites publicacions o quaderns a partir dels dibuixos i els textos lliures que feien els nens i nenes, i que eren un reflex de la seva manera de viure i d’entendre el món. Els textos tractaven temes com ara la família, les amistats, la població, els paisatges, les festes, les excursions, els viatges, els jocs i el folklore. Anys més tard, el 1936, els assassins feixistes el varen anar a cercar, torturar, executar i finalment enterrar en una de tantes fosses comunes.

Un dels treballs que va proposar als nois va ser escriure unes breus redaccions sobre com pensaven que devia ser el mar, un mar que naturalment cap d’ells no havia vist mai i que Benaiges els va prometre que un dia visitarien plegats.

La repressió i els silencis de la postguerra varen fer que aquesta història romangués ignorada fins que el 2010 — gràcies a un treball del fotògraf Sergi Bernal sobre l’exhumació de diverses fosses comunes  —  va posar-se en contacte amb els seus familiars i algunes persones llunyanes que coneixien part de la història. Així doncs, es va iniciar el procés que poc a poc va anar reconstruint i que va concloure recentment (2023) amb la publicació del llibre, del mateix títol que la pel·lícula esmentada, editat per Blume i Ventall i escrit pel periodista Francesc Escribano juntament amb la col·laboració de la historiadora Queralt Solé, l’antropòleg Francisco Ferrándiz i el fotògraf Sergi Bernal.

Una bona part del llibre estava dedicada a comentar els quaderns que escrivien els nens i que formaven part del mètode pedagògic de Celéstin Freinet, un pedagog francès que a començaments del segle XX va crear una nova forma d’ensenyament que va tenir a Catalunya, i especialment a les terres de Lleida, una notable difusió. Com hem dit, un dels seus suports bàsics eren els treballs de redacció i dibuix que realitzaven els alumnes i que es materialitzaven en uns petits fascicles de la mida d’una llibreta mitjana i al voltant d’una dotzena de pàgines que s’imprimien a la mateixa escola amb un modesta impremta. Així mateix, es distribuïen entre els alumnes i les seves famílies i s’intercanviaven amb altres escoles que practicaven el mateix mètode.

La major part d’aquests exemplars foren amagats i destruïts després de la guerra per por a les represàlies de les autoritats franquistes. Afortunadament, però, alguns membres de la família conservaven una caixa de cartró en la que guardaven els tretze exemplars que es varen imprimir. Sis d’ells corresponen a la publicació que s’anomena Gestos, tres a una altra que porta per títol Recreo i els quatre exemplars restants son monogràfics especials. Tots tenen a la portada un dibuix fet també pels alumnes de l’Escuela Nacional Mixta de Bañuelos de Bureba, excepte un que porta per títol El Retratista i que té en portada la foto que un fotògraf ambulant va fer a tota la classe i el seu mestre.

Així doncs, són aquest quaderns els que Blume ha editat, reproduint-los exactament tal com eren i presentant-los amb un magnífic estoig que també imita, amb la mateixa fidelitat, la caixa original en la qual es van conservar durant més de vuit dècades, i que estava decorada amb estampes rurals.

Es tracta d’una peça de col·lecció que ens apropa realment a la pràctica d’aquells nois durant l’Espanya de l’any 34 fins al 36. Són textos ingenus, carregats de la innocència de la seva edat i que ens mostren molts aspectes de la vida rural, de les seves relacions familiars, dels seus sentiments i de les seves frustracions.

Sembla admirable com un mestre català, aïllat i en un context socialment hostil, posés en marxa aquest projecte, aconseguís la col·laboració dels seus alumnes — sovint amb les resistències de les seves famílies que no entenien ni valoraven el projecte — i que tots plegats aconseguissin redactar, dibuixar i editar aquests impressionants llibrets. 

Ultra el seu valor estètic, aquesta edició, que ara es presenta, és per a mi un complement necessari, imprescindible diria jo, per comprendre i valorar la natura i la importància del projecte de Benaiges i també el valor del mètode Freinet. Personalment crec que es mereix estar present a totes les biblioteques dels centres escolars de casa nostra.