Dia històric per al català

Gairebé 25 anys després de l’aprovació de la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, en la sessió d’avui del Consell General s’ha aprovat la Llei de la llengua pròpia i oficial. El Projecte de llei va entrar a tràmit parlamentari el mes de setembre passat i, en aquest cas, per la importància que té per al país, el procés s’ha allargat més del que és habitual. Normalment, es triguen uns quatre mesos, en aquest cas, ha durat com un part: nou. Ara bé, l’espera ha valgut la pena perquè, asseguren, aquesta dilatació en el temps ha servit per arribar a consensos entre gairebé tots els partits. 25 dels 28 consellers hi ha votat a favor. Ara bé, malgrat que Andorra Endavant no s’hi hagi volgut sumar, sembla que durant aquests mesos s’ha treballat per arribar a acords en què totes les formacions s’hi sentissin còmodes. És, per tant, el resultat d’un estira-i-arronsa, és la llei de la unanimitat perquè tot i haver començat des de punts de vista molt allunyats, tots hi han remat a favor perquè saben que avui el català fa història.

Una de les grans novetats de la Llei és la creació de dos organismes encarregats de la política lingüística que asseguren que tindran les dotacions pressupostàries necessàries: la Junta de Coordinació sobre Llengua i Formació de caràcter administratiu i sectorial i el Consell Nacional per la Llengua de caràcter polític i social. I això vol dir que aquesta vegada sí, ara es farà complir la llei i hi haurà sancions.

Els residents passius també hauran de descobrir a quin país han aterrat. A partir d’ara, qui arribi al Principat d’Andorra sense saber català tindrà 5 anys per aprendre les nocions de la llengua pròpia equivalents a un A2 de català.

Durant aquests nou mesos de gestació, des que va sortir el Projecte de llei, se n’ha parlat molt de les implicacions que tindria. Hem vist nombrosos titulars sensacionalistes sobre si els Youtubers podrien quedar exempts de complir la llei o haurien d’aprendre els colors i els noms de les fruites en català. I finalment, la llei és igual per tothom, vaja… Els residents passius també hauran de descobrir a quin país han aterrat. A partir d’ara, qui arribi al Principat d’Andorra sense saber català tindrà 5 anys per aprendre les nocions de la llengua pròpia equivalents a un A2 de català, és a dir, saber construir frases d’ús habitual i conèixer el vocabulari quotidià de la pròpia professió. En arribar al país, el nouvingut té l’opció de seguir un curs de català de 30 hores que ofereix gratuïtament el Govern d’Andorra per acreditar que sap dir “Bon dia”, “Soc en daixonses” i “Vinc de la Xina Mandarina”, és a dir, l’equivalent a un nivell A1 serà essencial per renovar el permís de residència passat un any al país.

I bé, evidentment, com sempre hi ha detractors. Sembla que algun d’aquests Youtubers que han anat a viure a Andorra per evadir impostos del seu país d’origen ( és a dir, són espanyolíssims però amb matisos) es queixen perquè han d’aprendre nocions de català, perquè se’ls demana un mínim respecte al país on ells han decidit viure. Parlen de dictadura, d’imposició, de càstigs… Bé, sabem que la ignorància és atrevida i que actualment massa sovint s’utilitza un vocabulari agressiu de manera gratuïta. Un xic de dramatisme fruit de la cultura woke, sumat a la voluntat constant de cridar l’atenció per sumar visites, són el resultat d’algunes opinions que no tenen cap fonament. Que el país on has triat viure et demani uns coneixements mínims de la llengua que s’hi parla, no és una imposició ni una dictadura. Potser aquest curs de 30 hores ajudarà a obrir una mica les mires a alguns.

Si ens posem a parlar de genocidi lingüístic justament els francesos no queden una bona posició. Allò que dèiem, vocabulari agressiu gratuït sumat a la ignorància.

També hi ha les queixes dels que asseguren que no poden aprendre català per una qüestió d’horaris. I en aquest punt l’actitud dels catalanoparlants és importantíssima. Ajudem els cambrers, dependents i gent que treballa al sector terciari a aprendre la llengua. Repetir a poc a poc la frase, intentar fer pedagogia quan anem a comprar els ajudarà aprendre la llengua mentre treballen. Només cal una cosa, que l’aprenent tingui ganes d’ampliar el seu coneixement. Si no hi ha voluntat, si l’altre no és receptiu, no hi ha res a fer, però tampoc s’hi valen les queixes.

I Andorra Endavant, per què no s’ha sumat a l’acord? La presidenta del grup parlamentari Andorra Endavant, Carine Montaner, creu que la Llei pot generar conflictes amb els països veïns. De fet, la diputada francesa d’ultradreta Marine Le Pen fa uns mesos es queixava de la reculada del francès a Andorra i apuntava que es deu a la imposició del català. Si ens posem a parlar de genocidi lingüístic justament els francesos no queden una bona posició. Allò que dèiem, vocabulari agressiu gratuït sumat a la ignorància.

De detractors sempre n’hi ha, en qualsevol tema i en qualsevol àmbit. Sorprèn que hi hagi gent que s’oposi al coneixement, saber, aprendre, comunicar-nos amb l’entorn, respecte a la societat on vius, voluntat d’integració, estimar el país on vius o que t’ha acollit. Tot són valors positius, la Llei de la llengua pròpia i oficial és positiva per a la llengua i per al país. Ara bé, som els ciutadans els responsables de fer-la útil.