A Catalunya hi ha una gran mancança en el món de la dansa contemporània, i és la falta d’una companyia nacional que ajudi a estabilitzar el sector i projecti Catalunya al món en l’escena contemporània. Aquesta mancança es fa més que evident en saber que la major part dels graduats del Conservatori Professional de Dansa (CPD) de l’Institut del Teatre (IT) han de marxar fora per guanyar-se la vida i fer carrera professional. Una companyia nacional és un espai per acollir talent –local i estranger–, per estabilitzar professionals –tant de la interpretació com de la docència i la creació–, i per generar intercanvi artístic i cultural amb creadors locals i internacionals a casa nostra. Una companyia nacional és també un lloc d’arxiu del patrimoni immaterial de la dansa amb reposicions de repertori i un medi permanent de formació de públics; no perquè el públic sigui ignorant, sinó perquè –així com passa amb el teatre o la literatura–, la innovació també necessita memòria i consciència històrica col·lectives. De fet, estic segura que la creació independent (predominant a Catalunya) també se’n beneficiaria.

Enguany se celebren vint-i-cinc anys de la primera actuació oficial d’IT Dansa, la companyia jove de dansa de l’Institut del Teatre, que va nàixer el 1997 com a projecte pedagògic de l’IT amb el suport de la Diputació de Barcelona. Formalment, es tracta d’un curs de postgrau de dos anys amb beca per a la professionalització i perfeccionament de graduats dels estudis professionals de dansa, actualment 16 ballarines i ballarins (locals i internacionals). Aquesta primera actuació va ser al Teatre Adrià Gual de Barcelona l’abril de 1998, any en què la companyia jove també va actuar per primera vegada al festival Grec. Per celebrar aquest aniversari, s’ha preparat una exposició (comissariada per la Clàudia Brufau) al vestíbul de l’Institut del Teatre que repassa la trajectòria d’IT Dansa durant aquests vint-i-cinc anys, i també hi haurà una actuació de la companyia el 26 i 27 de juliol, al Mercat de les Flors, en el marc del Grec Festival 2023.

• 

  Clàudia Brufau

  IT Dansa, anatomia d’una companyia jove

L’objectiu del projecte és bastir un pont entre els estudis acadèmics i el món professional, però també contribuir a la divulgació de la dansa amb un repertori artísticament variat i divers. Durant aquests vint-i-cinc anys, IT Dansa s’ha consolidat com a companyia jove de Catalunya, treballant tant amb creadors nacionals –Nora Sitges-Sardà, Lorena Nogal, Nacho Duato, Ramón Oller, etc.– com internacionals –Jiří Kylián, Akram Khan, Ohad Najarin, Alexander Ekham, entre d’altres. Aquesta tasca de perfeccionament tècnic amb classes de clàssic, contemporani, interpretació i improvisació, s’hi suma la possibilitat d’actuar professionalment en escenaris d’aquí i també a l’estranger, ja que des del 2015 s’organitza una gira anual per diversos països europeus. Tot això ha obert la porta a promocions de ballarins i ballarines a més de 50 companyies internacionals –entre elles la Netherlands Dance Theater, la Batsheva Dance Company o la Wuppertal Opera Ballet–, i alguna de local, és clar –La Veronal– o la Compañía Nacional de Danza. Aquest treball pedagògic i artístic d’IT Dansa s’ha guanyat el reconeixement internacional per part de companyies, coreògrafs i creadores d’arreu, però també ha creat una xarxa de ballarins que a més del treball en companyia com a intèrprets, han acabat ocupant altres posicions artístiques i de gestió dins d’aquestes companyies.

A Catalunya no tenim companyia nacional de dansa, però tenim companyia jove, que és com tenir La Masia sense tenir el Barça.

En un inici, el projecte d’IT Dansa –força anterior a al d’IT Teatre, iniciat el curs 2016-17, com a successor del projecte ITNC, vigent del 2014 al 2016–, es va poder consolidar gràcies a persones que hi van posar molt de compromís i voluntat (també política) per tal que tirés endavant i creixés fins al que és ara. Com explica Guillermina Coll (qui va ser primera ballarina del Liceu entre 1966 i 1974, repetidora d’IT Dansa, directora del CSD i, encara, pedagoga), hi va haver dos precedents: un amb graduats de l’IT i, el segon, amb una companyia independent dirigida per ella mateixa, però per manca de pressupost cap va poder tirar endavant. La iniciativa de l’actual companyia jove va venir de la mà de Joan Francesc Marco (aleshores regidor de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i actual director de l’INAEM), qui va proposar la direcció del projecte a Catherine Allard (ballarina i coreògrafa belga –catalana d’acollida– que va estar a la NDT I i II, i a la Compañía Nacional de Danza), que n’ha sigut la directora artística fins a dia d’avui.

La Catherine i la Guillermina, que ja es coneixien d’abans i havien coincidit a Bèlgica, van ser el motor dels primers anys d’IT Dansa, però amb el temps l’equip va anar creixent amb persones com la Mathilde Van de Meerendock (també exballarina de la NDT) que el 2005 va substituir a la Guillermina com a repetidora, o la Nora Sitges-Sardà, que havia estat ballarina de la primera promoció de la companyia. Parlant amb la Catherine i la Guillermina, una s’adona de tot l’entusiasme, cura i dedicació amb què s’ha tirat endavant el projecte i com durant aquests 25 anys s’ha anat creant tota una xarxa internacional de ballarines, professores i coreògrafes, que ja ha donat peu al seu propi relleu generacional dins el sector de la dansa. Podeu veure el reportatge que en va fer Betevé el 1998: Un any d’IT Dansa.

Part fonamental d’aquest projecte (o “família IT Dansa”, com la descriu la Núria Guiu) son els ballarins i ballarines de cada promoció que entren per audició i, després dels dos anys a la companyia jove, la gran majoria entra al món professional de la dansa en alguna companyia de l’àmbit internacional. La Núria Guiu (actualment coreògrafa i performer freelance a Barcelona i artista resident del Mercat de les Flors) va formar part de la promoció 2005-2007 i després va passar a treballar com a intèrpret i coreògrafa amb companyies com Gisele Vienne, Carte Blanche Dance Company, Batsheva Dance Company, Jasmin Vardimon o La Veronal.

Per la Núria, entrar a IT Dansa (primer un any com a oient i després com a titular) va ser un moment decisiu de la seva vida perquè, malgrat el moment difícil que vivia aleshores, això li va permetre continuar vinculada al món professional i acadèmic de la dansa. Explica que aquells dos anys de formació tècnica la van preparar per tenir molts registres a nivell físic, i també li van facilitar enllaços a l’hora de fer audicions per a projectes professionals donat el reconeixement internacional de la companyia jove catalana; però també li va donar l’oportunitat de conèixer-se millor a si mateixa com a creadora a través de tallers coreogràfics anuals i l’acompanyament dels professors. Per la Núria va ser un espai d’exploració i recerca; de fet, la Catherine i la Guillermina coincideixen a dir que la Núria ja tenia en aquell moment les inquietuds artístiques que caracteritzen el seu treball actualment, centrat en la investigació del moviment en relació amb el cos cultural i social des de la dansa i l’escena, amb una mira molt personal i una perspectiva antropològica.

Totes tres coincideixen a remarcar aquesta amplitud de registres i estils que el pas per IT Dansa aporta als ballarins i ballarines durant els dos anys de postgrau. Els criteris artístics de la Catherine a l’hora de triar les coreografies de repertori o els coreògrafs per a peces de nova creació (a banda del pressupost) se centren en la diversitat i equilibri del programa per tal d’oferir una combinació de quatre peces diferents entre elles, tant pel que fa a l’estil i l’estètica, com la dificultat tècnica i l’expressivitat emocional, perquè serveixi d’aprenentatge als intèrprets. La Guillermina destaca que també s’han volgut recuperar peces més antigues de repertori per una qüestió d’aprofundiment tècnic (fins i tot s’han posat les puntes en algun cas) com a contrapunt a les noves tendències més centrades en la improvisació, i donar aquesta amplitud de registres als ballarins i ballarines.

Totes dues coincideixen també en la importància de la musicalitat per al treball coreogràfic, així com de l’expressivitat per al treball d’interpretació, precisament per transcendir la tècnica i aprofundir en l’experiència. Una figura imprescindible per aquest treball coreogràfic tan divers és la del repetidor, que com explica la Guillermina, és aquella persona que s’encarrega de traslladar tota la informació (coreogràfica, dramatúrgica, estètica, tècnica, etc.) de la coreògrafa en qüestió (o la seva assistent) a la companyia quan aquesta ja no hi és. Aquest rol implica submergir-se en l’univers del creador o creadora per entendre els seus desitjos i prioritats artístiques, i transmetre la proposta amb precisió i respecte, sigui un treball més coreogràfic o d’improvisació.

Si ens fixem en l’espectacle Celebració, que es podrà veure al Mercat de les Flors en el marc del Grec Festival, és un programa triple amb peces de coreògrafs que han tingut algun vincle amb IT Dansa des dels seus inicis, però que entre ells son de generacions i estètiques diferents. La primera peça és Twenty Eight Thousand Waves, una coreografia sobre la força de les onades del mar com a forma de resiliència de Cayetano Soto, que va ser ballarí titular de la primera promoció d’IT Dansa i actualment és un coreògraf reconegut internacionalment. També es presentarà Lo que no se ve, una peça íntima sobre l’amor en les relacions de parella, creada especialment per a la companyia jove el 2011 per Gustavo Ramírez Sansano, graduat a l’Institut del Teatre. Tancarà el programa el clàssic de repertori contemporani Minus 16, del coreògraf israelià Ohad Naharin, que es va estrenar a Israel el 1999 i que IT Dansa ja havia representat el 2009. Es tracta d’una peça musicalment molt eclèctica que fa passar als ballarins i el públic per diferents estats d’ànim i el gust pel ball. Com explica la Guillermina, les dues primeres peces tenen una base tècnica més propera al ballet, mentre que l’última utilitza el llenguatge del Gaga; es tracta d’un programa divers, que reivindica la capacitat expressiva de la dansa i també la importància de la musicalitat

Amb tot això es fa evident que tenir una companyia jove enriqueix el sector i que fer carrera professional a l’estranger és una bona experiència per a qualsevol professional de la dansa, sempre que sigui una opció, més que no pas una obligació. La Núria Guiu també explicava que per a ella el difícil va ser tornar, per la desconnexió amb el teixit del territori i la falta de companyies (cada cop més) on treballar com a intèrpret, tot i que això també la va empènyer a desenvolupar el seu propi treball com a creadora independent. Està clar que el treball de companyia no és excloent amb el de la creació independent, però a casa nostra es viuen com dos mons separats, fins i tot en competència pels (escassos) recursos de què disposa la dansa a casa nostra.

La situació de la dansa a Catalunya des de la perspectiva d’IT Dansa (i en general) és complicada, però les coses també han canviat molt durant els vinc-i-cinc anys de vida d’IT Dansa. La Catherine ha pogut veure, d’una banda, els canvis generacionals en els ballarins i ballarines i, de l’altra, l’evolució de la dansa mateixa a través dels diferents coreògrafs i coreògrafes que han treballat amb la companyia jove. Malgrat que cada cop hi ha menys companyies de mig o gran format en el teixit local, la Catherine veu també que hi ha més consciència per part dels professionals de la dansa sobre la necessitat d’organitzar-se socialment i políticament per tal de fer arribar les demandes del sector a les institucions, així com més iniciatives a les escoles per tal d’apropar la dansa des de l’educació primària com a estratègia per formar nous públics. En aquest sentit, IT Dansa pot funcionar d’exemple no només com a model d’èxit per a la professionalització dels ballarins graduats, sinó també com a resultat de la voluntat i dedicació d’aquelles persones que hi ha cregut des del principi.