Davant les incerteses del món virtual, dominat per algoritmes i intel·ligències artificials, ara com ara, de dubtosa eficàcia, el Grup Focus aposta per la humanitat i la comunió tangible de les arts escèniques. Així ho van defensar els principals dirigents del grup empresarial en una divertida presentació de temporada, amb molt poca presència institucional, celebrada al Teatre Goya el passat divendres 1 de setembre. L’endemà del seu setanta-cinquè aniversari, el president del grup, Daniel Martínez de Obregón, reapareixia en públic després de cinc mesos de convalescència mèdica per celebrar les bones dades del curs anterior als quatre escenaris que l’empresa gestiona a Barcelona: La Villarroel, el Condal, el Goya i el Romea.
Si dilluns ADETCA anunciava que la temporada 2022-23 es pot considerar la segona millor temporada dels teatres de Barcelona, Focus va desvelar, en consonància, que també va marcar el seu rècord històric. Sobrepassar els 410.000 espectadors i recaptar més de 9 milions d’euros – uns increments del 20% i el 30% respectivament sobre la temporada anterior– els ha dut a obtenir els millors resultats dels seus trenta-set anys d’existència. Si això li sumem les 418 funcions que les seves produccions van realitzar en gira –85 més que la temporada anterior– no és d’estranyar la satisfacció mostrada pels responsables de l’empresa. L’optimisme i els bons auguris amb què van encetar el curs el setembre passat, eren més que justificats.
Aquest és «un èxit compartit amb els equips tècnics i artístics», va voler remarcar Martínez de Obregón, qui va oferir un discurs on també es va mostrar plenament satisfet pels bons resultats d’Àfora Focus, el «hub de pensament» que l’empresa va posar en marxa just després de la pandèmia i que la tardor passada va organitzar el I Congrés Internacional d’Espectadors de Teatre a Barcelona. Martínez també va avançar nous detalls del centre de formació teatral Barcelona Artist Factory (BAF), que Focus fa dues temporades que anuncia. L’any passat ens van dir que l’espai inclouria un nou teatre de 250 localitats i, segons sembla, aquest nou equipament escènic barceloní podria ser una realitat a partir del 2025 sota el nom de Gènesis, evocant, així, el grup teatral del qual va sorgir Focus. Tot dependrà de si l’Ajuntament de Barcelona els aprova el projecte constructiu.
Aquesta nova temporada, l’empresa destinarà 14 milions d’euros a programar una seixantena llarga d’espectacles on hi haurà una catorzena de produccions pròpies i una quinzena de coproduccions. Com que les xifres de la temporada passada han estat tan bones, no és forassenyat trobar diverses reposicions i reestrenes dins del nou curs que comença. Si una obra funciona, per què canviar-la? És una notícia molt positiva constatar que les propostes d’èxit poden a aspirar a allargar les seves exhibicions a la capital catalana –encara que sigui de forma discontínua–. Aquesta és una realitat del tot impensable no fa pas gaires anys.
De fet, és altament ressenyable que, entre la programació regular, la familiar i l’Off, puguem comptabilitzar més de vint títols de la nova programació de Focus que ja s’han pogut veure anteriorment a la cartellera barcelonina. Aquesta temporada, més d’un 30% de la programació dels teatres de Focus seran reposicions.
Les repesques
Una bona mostra d’això és el fet que tant La Villarroel com el Condal i el Romea encetin el curs reestrenat títols: dos premiats monòlegs escrits i interpretats per autors i intèrprets solvents, i un musical que va recollir molt bones crítiques a la recta final del passat Grec Festival. Parlem d’Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard), de Gabriel Calderón, que ha tornat a La Villarroel interpretada per Joan Carreras; del llorejat text de Josep Maria Miró El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc, que aquesta mateixa setmana torna al Teatre Romea amb Pere Arquillué, i de la comèdia musical romàntica Un amor particular, de Jumon Erra, Daniela Feixas i Miquel Teajada, que tornarà al Teatre Condal després de la pausa estiuenca.
Per Nadal, La Villarroel també recuperà un dels seus grans èxits de la temporada passada: Amèrica, de Sergi Pompermayer, amb direcció de Julio Manrique. I, per la mateixa època, el Romea reposarà la incisiva comèdia de Sergi Belbel, Lali Symon, estrenada al juliol dins del Grec i protagonitzada per Emma Vilarasau, Júlia Bonjoch i la darrera guanyadora del Premi Margarida Xirgu, la Mont Plans. Per cloure la temporada, el juny de l’any vinent, La Villarroel tornarà a programar l’exitosa història d’amor que Marc Artigau va desplegar tot just fa uns mesos a L’illa deserta.
A la primavera, en canvi, el Romea acollirà un nou muntatge d’un dels textos documentals més celebrats del dramaturg Jordi Casanovas: Jauría, creada a partir de les declaracions judicials del cas de La Manada. Incomprensiblement, el muntatge original d’aquesta obra, protagonitzat per María Hervás i dirigit per Miguel del Arco, només es va poder veure a tres municipis de tot Catalunya: Viladecans, Badalona i Figueres. Ara, el mateix director s’encarregarà d’aquesta nova producció amb un elenc renovat, completament català, format per Àngela Cervantes, Quim Àvila, Javier Beltrán, Artur Busquets, Carlos Cuevas i David Menéndez. Tanmateix, l’obra mantindrà el castellà de l’original; segurament, per mantenir la màxima fidelitat possible a les transcripcions de les declaracions reals que conformen la totalitat del text.
Per la seva banda, a partir de febrer, al Teatre Goya podrem recuperar un dels espectacles més vistos de la temporada passada: La trena, adaptació escènica de la novel·la homònima de Laetitia Colombani dirigida per Clara Segura. Abans, però, el Goya programarà, de nou, L’amic retrobat, l’adaptació teatral que Josep Maria Miró va fer el 2019 de la novel·la homònima de Fred Uhlman protagonitzada per Jordi Martínez, Quim Àvila i, en aquesta ocasió, Max Grosse, qui assumirà el rol que aleshores va interpretar en Joan Amargós.
Aquesta temporada, al Condal es consolidaran les dobles programacions que tants bons resultats han donat fins ara. Gràcies a això, el teatre tornarà a acollir títols com el musical Alan, on el tàndem format per Mar Puig i Mateu Peramiquel denuncia la transfòbia en entorns escolars, o la comèdia Gordas, del joveníssim Carlos Mesa (25 anys), que va ser tota una revelació de la cartellera madrilenya fa un parell d’anys. També hi podrem veure, en sessions matinals de diumenge, el musical familiar En Joan sense por i la casa encantadade La Roda Produccions –que l’any passat va fer temporada al Sant Andreu Teatre (SAT!)– i el celebrat i colpidor musical Una llum tímida, d’Àfrica Alonso Bada i Andrea Puig Doria, que encetarà la seva tercera temporada consecutiva a la primavera, sota la direcció de Marilia Samper.
Dins del programa Off de La Villarroel recuperarem altres títols notables que, les darreres temporades han triomfat en diversos teatres de la ciutat: des de la comèdia romàntica Smiley, després de l’amor, de Guillem Clua, estrenada a l’Aquitània Teatre en plena pandèmia i que és la continuació de la història d’amor i desamor d’en Bruno i l’Àlex, els protagonistes de la conegudíssima Smiley, adaptada recentment per Netflix a l’audiovisual, fins al celebrat monòleg El gegant del Pi que Pau Vinyals ha representat arreu de Catalunya i al Teatre Tantarantana en dues ocasions. També la impactant Dirrrty Boys, de Gerard Guix, que l’any passat va inaugurar la temporada del Teatre Akadèmia amb direcció d’Àgata Casanovas, o un dels grans èxits sorgits del caliu de la petita Sala Fènix del Raval,DOPALAND, d’Eu Manzanares.
Pel que fa a la programació familiar, bona part dels espectacles dels nous cicles del Romea en Família i del Goya en Família són repescats d’anteriors temporades: des d’El conte de Nadal i la Sra. Scrooge, una producció de Viu el Teatre i l’Excèntrica amb la col·laboració de diferents escoles de teatre i música de la ciutat, fins a la incombustible Alícia al país dels mòbils, de Marta Buchaca, que encara la seva setena temporada consecutiva al Romea. De fet, les quatre propostes del Goya –El monstre de colors; Pintamúsica; Les aventures del lleó vergonyósi Hop! Històries d’Objectes Perduts– no és pas el primer cop que les veiem a la cartellera de la ciutat. Una bona mostra, doncs, de la seva solvència escènica entre les famílies.
Les estrenes
No tot seran reposicions a can Focus. El Goya és l’únic dels seus quatre teatres que arrenca la temporada amb una estrena. Es tracta de l’adaptació teatral de la novel·la Las guerras de nuestros antepasados de Miguel Delibes, duta a terme pel dramaturg Eduardo Galán i dirigida per Claudio Tolcachir. Per Nadal, el Goya acollirà una de les estrenes més ambicioses d’aquesta temporada, la coproducció entre Focus i Bitò –dos dels grans grups privats de l’escena catalana– de la nova comèdia de Ramon Madaula, Conqueridors, dirigida per Josep Maria Mestres. Finalment, per acabar la temporada del Goya, primer hi haurà la relectura de Salomé de Magüi Mira, produïda pel Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida i protagonitzada per un extens repartiment encapçalat per Belén Rueda i, després, el debut dramatúrgic de l’actriu Susanna Garachana amb el text El favor que dirigirà en Xavier Ricart.
Sense comptar la programació infantil, el Teatre Romea serà l’únic teatre del Grup Focus amb una programació al 50% entre espectacles en català i espectacles en castellà. Tanmateix, les dues estrenes més sonades de la seva temporada seran en català: La dona fantasma i Voltaire/Rousseau. La disputa. La primera és la darrera creació de la companyia T de Teatre, coproduïda pel Centro Dramático Nacional, amb autoria i direcció de l’argentí Mariano Tenconi Blanco, i la segona és la primera col·laboració del reconegut Josep Maria Flotats amb Focus. Es tracta de l’estrena catalana d’un text de Jean-François Prévand que el mateix Flotats ja va dirigir i interpretar a Madrid l’any passat amb Pere Ponce i que ara interpretarà al costat de Pep Planas, emulant l’exercici dialèctic que ja va mantenir fa uns anys al Lliure, amb Albert Triola, a El encuentro de Descartes con Pascal joven.
Entremig, el Romea acollirà un parell de títols de la Compañía Nacional de Teatro Clásico dirigida per Lluís Homar, Alma y palabra i El templo vacio, a més d’un dels darrers muntatges de Pep Tosar, Amb la claredat augmenta el fred, una obra creada a partir del text Els meus premis de Thomas Bernhard. En col·laboració amb el Festival Temporada Alta també veurem al Romea La douleur, una adaptació del conte homònim de Marguerite Duras, interpretada per l’actriu Dominique Blanc, en un muntatge dirigit originalment pel cèlebre director francès Patrice Chéreau, que ara s’ha remuntat per commemorar el desè aniversari de la seva mort. Per cloure la temporada, el Romea acollirà dues obres en castellà: la tragicomèdia Burro, protagonitzada per Carlos Hipólito, i el Manual para armar un sueño amb què la companyia andalusa La Zaranda celebra quaranta-cinc anys de trajectòria.
A La Villarroel Julio Manrique dirigirà el gran drama domèstic Love, love, love del dramaturg britànic Mark Bartlett i, a principis del 2024, Pau Carrió ens sorprendrà amb la commovedora versió escènica d’Elling, una tetralogia de novel·les de l’escriptor noruec Ingvar Ambjørnsen adaptada al teatre per Simon Bent. Per cloure la temporada, La Villarroel ens convidarà a l’estrena del nou textescrit a quatre mans per Marc Angelet i Jordi Casanovas: Conspiranoia, on uns amics intervindran a una amiga que creu que la terra és plana. L’Off Villarroel també acollirà un parell d’estrenes: Los finales felices són para otros, una adaptació contemporània de Ricard III que ens arribarà des d’Argentina, i la darrera creació del tàndem format per Pablo Macho Otero i Emma Arquillué, A fuego.
Finalment, tres grans estrenes es repartiran, pràcticament, tota la temporada del Condal. Començarà l’ambiciosa i terrorífica producció de La noche de los muertos vivientes ¡Live!, un tribut escènic molt costós i esbojarrat de la mítica pel·lícula de zombis dirigida per George A. Romero, adaptació castellana d’una gran producció de Londres que, en aquesta ocasió, ens arriba de la mà de Daniel Anglès i Roger Juilià. Per Nadal li prendrà el relleu la nova comèdia protagonitzada per Joan Pera, Tot l’any pot ser Nadal, una adaptació lliure del clàssic Cançó de Nadal de Charles Dickens escrita per Jaume Viñas i codirigida per ell mateix i en Daniel Anglès. Finalment, de desembre a maig, serà el tron de la segona part de l’exitosa comèdia de Joel Joan i Hèctor Claramunt a Escape Room 2, mentre que al juny arribaran Las Niñas de Cádiz amb Las bingueras de Eurípides, una comèdia d’Ana López Segovia dirigida per José Troncoso.
Com va assegurar Martínez de Orbegón, «oferim els teatres com a illes de descompressió», així, doncs, siguin estrenes o reposicions, segur que tothom podrà gaudir d’alguna de les múltiples propostes de la temporada de Focus.
Fes-te subscriptor de Núvol
Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges
-
Participa en sortejos setmanals i guanya llibres
-
Rep la revista anual en paper
-
Accedeix a la Biblioteca del Núvol
-
Aconsegueix descomptes culturals