Mentre jo t’escric cartes d’amor

«No em pegui, no he nascut per militar». Han passat trenta-cinc anys des de la publicació del segon disc de Sau, Per la porta de servei, que inclou cançons com Perestroika o No he nascut per militar. Però la força de la bona música rau a fixar unes lletres que ens parlin de nosaltres sense fer-ho amb unes melodies com les que cantava Carles Sabater, el mític cantant de la banda. I és que, esculpides al cor, les seves cançons encara hi guardem missatges carregats d’actualitat i bellesa.

Amb un estil narratiu molt treballat, Pep Blay ens reconstrueix desordenadament el procés de composició d’aquestes peces a Cor trencat, Memòria i vida de Carles Sabater (Folch&Folch), un llibre que porta en la seva estructura l’esperit del rock’n’roll de la banda. La biografia es construeix apassionadament, amb solos verbals extrets de converses dels membres del grup osonenc, que ens retornen a l’èxit espaterrant dels seus primers temps. Avancem a través de fragments de converses que ens porten endavant i endarrere en els últims mesos de la vida d’un dels mites del rock català.

I les novetats musicals d’aquesta primavera literària no acaben aquí. A L’era dels àlbums (Columna), Àlex Torío ha triat 40 discos imprescindibles de Stevie Wonder, Janis Joplin, Led Zeppelin o Frank Sinatra, entre altres grans artistes, contextualitzant-los en l’obra de l’autor i l’època en què es van compondre. A més, Torío suggereix altres discos que hi tenen relació per l’autor o per l’estil, cosa que el converteix en un llibre particularment interessant i ben documentat. Si el que t’agrada és la música en directe i el caliu dels focus sobre l’escenari, però, has de llegir Qui toca aquesta nit (Rosa dels Vents) de Ricky Gil, unes memòries dels concerts en què l’autor ha viscut «aquell moment indescriptible en què toquen la teva cançó», des de Chuck Berry fins a Lluís Llach, passant per James Brown o Ramones.

I si ets un nostàlgic de la música en català, Antoni Batista publica La nostra Cançó (Pòrtic Edicions), una mirada amable a «la suma poètico-musical-interpretativa» que «fa de la Nova Cançó la nostra Cançó universal». Finalment, en l’àmbit del jazz, Pere Pons publica Round about tete. Una mirada coral a la vida i obra de Tete Montoliu (Libros del Kultrum), una obra en què traça un recorregut biogràfic plural que evita la temptació hagiogràfica sense silenciar certes controvèrsies i testimonis contradictoris.