La setmana passada, la reestrena al Teatre Romea de Señora de rojo sobre fondo gris, monòleg interpretat pel veterà José Sacristán a partir de la novel·la homònima de Miguel Delibes, va donar el tret de sortida a la nova temporada escènica del Grup Focus. A la presentació de la programació dels quatre teatres que Focus té a Barcelona (Villarroel, Condal, Goya i Romea), el president del grup, Daniel Martínez de Obregón, es va mostrar optimista de cara al nou curs teatral que ara comença assegurant que, fins ara, els resultats i l’ocupació dels seus teatres «han estat per sobre dels generals del sector». De fet, Martínez va explicar que aquesta temporada els teatres de Focus han reunit uns 339.000 espectadors, uns 20.000 més que el darrer curs abans de la pandèmia.

Això implica que, malgrat els mals auguris que es van apoderar del sector a finals de la temporada passada, els teatres de Focus han recaptat un 3% més enguany que la temporada 2018-19, obtenint uns ingressos per vendes de gairebé 7 milions d’euros. Martínez, que també va tenir un record pel director Joan Ollé, recentment traspassat, allunyava així els mals pronòstics i vaticinava una temporada d’èxits marcada pel retorn del públic als teatres i pel Primer Congrés d’Espectadors de Teatre que Focus organitzarà al Romea a finals d’octubre.

Enguany, Focus invertirà uns 14 milions d’euros per tirar endavant tota la seva activitat teatral i preveu estrenar catorze produccions pròpies, sis de les quals seran en coproducció amb altres agents escènics. Com ja ens van avançar la temporada passada, un dels projectes més ambiciosos del grup continua endavant: la creació del Barcelona Artist Factory (BAF), el centre de formació escènica de Focus. El darrer any han alliberat uns 2.200 m² de la seu central de Barcelona, al Poblenou, amb l’objectiu que el nou centre pugui començar a funcionar el curs 2024-25 amb un pressupost de 3 milions d’euros. L’espai inclourà un nou teatre de 250 localitats que, segons Martínez, aspira a incorporar-se a la cartellera barcelonina.

La nova temporada recuperarà alguns dels èxits del darrer any, com L’oreneta de Guillem Clua o la divertida comèdia Una teràpia integral de Marc Angelet i Cristina Clemente, i oferirà noves i ambicioses estrenes amb els noms habituals de la casa com Josep Maria Pou, Julio Manrique, Joel Joan, Joan Pera, Ramon Madaula o Pere Arquillué. Com veuen, molts homes i poques dones. Això no vol dir que als teatres de Focus no hi hagi dones; sense anar gaire lluny, Clara Segura encetarà la programació del Teatre Goya dirigint La trena, un text de la dramaturga francesa Laetitia Colombani, però en general, el domini dels homes en l’autoria i la direcció encara és impertorbable.  Fem una repassada general a la nova programació.

• 

  Crítica

  Tots som el pa

  Oriol Toro

Les estrenes

Sens dubte, una de les grans apostes de Focus aquesta temporada és l’estrena, en català, d’un dels musicals més emblemàtics de Stephen Sondheim: Golfus de Roma. La gran paròdia de les farses romanes de Plaute que el compositor va estrenar a Broadway el 1962 –i que Mario Gas va presentar a Barcelona el 1993– obrirà la temporada del Condal on s’hi estarà fins a principis de desembre. En aquesta ocasió, Daniel Anglès dirigeix l’espectacle amb un repartiment encapçalat per Jordi Bosch i Mercè Martínez. El mateix Anglès, juntament amb Marc Gómez, s’ha encarregat de l’adaptació catalana de l’obra.

El tàndem format per Joel Joan i Héctor Claramunt, artífexs de celebrades comèdies com Escape Room, El Gran Comediant o la sèrie televisiva El Crac, tornen a la càrrega amb un nou text protagonitzat, ni més ni menys, que pel gran degà de la comèdia catalana: Joan Pera. A Junior, Pera encarnarà un expresident de la Generalitat jubilat que, miraculosament, torna a ser jove gràcies a un pacte amb la Mort. L’obra prendrà el relleu de Golfus de Roma al Condal a finals d’any i estarà en cartell fins a finals de temporada.  

Durant uns dies de març, però, també hi podrem veure Gordas, un text del joveníssim Carlos Mesa (23 anys) que ha estat una veritable revelació de la cartellera madrilenya i, a finals de temporada, podrem gaudir de El viento es salvaje, una producció de la companyia Las niñas de Cádiz guardonada amb el Premi Max 2020 a Millor Espectacle Revelació.

Una divertida paròdia de les obres de Txékhov, La meravellosa família Hardwicke, donarà el tret de sortida a la programació de La Villarroel, sala que enguany compleix 50 anys. Aquest text del dramaturg estatunidenc Christopher Durang va obtenir el Premi Tony a la Millor Obra el 2013 i s’estrenarà en català, sota la direcció de David Selvas, gràcies a la col·laboració de Bitó, La Brutal i T de Teatre. Li prendrà el relleu, al Nadal, la nova obra de Sergi Pompermayer, Amèrica, una història de misteri i esclavisme dirigida per Julio Manrique i protagonitzada per Joan Carreras i Mireia Aixalà, entre altres. Mesos després, Manrique també protagonitzarà, al mateix teatre, la nova producció de Sixto Paz dirigida per Pau Carrió: Cost de vida.    

Al Goya destaca el veterà tàndem interpretatiu format per Oriol Genís i Mont Plans, que presentaran l’espectacle Cadires, una versió lliure del text homònim d’Eugène Ionesco adaptat i dirigit per Albert Arribas. També, l’impactant testimoni de Marcos Hourmann, un metge acusat d’homicidi per haver practicat l’eutanàsia a un pacient, que Alberto San Juan ha recollit a l’obra Celebraré mi muerte, on el públic farà de jurat popular del judici que mai no va tenir Hourmann.

Per Nadal, el Goya promet una esbojarrada comèdia titulada Plátanos, cacahuetes y lo que el viento se llevó, dirigida pel gadità José Troncoso, que aquesta temporada ja va dur La cresta de la ola al TNC. A principis del 2023 arribarà una de les grans apostes del teatre: una entrevista a Buffalo Bill conduïda per la coneguda periodista Raquel Sans, que pujarà a l’escenari al costat de Ramon Madaula –autor del text– sota la direcció de Mònica Bofill. Autor i directora intentaran repetir l’èxit que van assolir les darreres temporades amb Els Brugarol.

Al Romea, que enguany acollirà moltes obres d’autoria castellana –qui t’ha vist i qui et veu, antiga seu del Centre Dramàtic de la Generalitat– destaquen les obres protagonitzades per Josep Maria Pou, Pere Arquillué, Núria Espert i Vicky Peña. Pesos pesants de l’escena catalana.

Sota la direcció de Josep Maria Mestres, Pou estrenarà El pare, celebrada obra del dramaturg francès Florian Zeller que fou adaptada al cinema el 2020 amb un film protagonitzat per Anthony Hopkins i Olivia Colman. Per la seva banda, Arquillué protagonitzarà la versió escènica de la coneguda novel·la d’Emmanuel Carrère L’adversari, adaptada per Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique –que també s’encarregarà de la direcció– i que arribarà al Romea a la primavera després d’inaugurar el pròxim Temporada Alta. Finalment, el duo Espert i Peña protagonitzaran el drama La isla del aire, un text d’Alejandro Palomas dirigit per Mario Gas.

En paral·lel al Temporada Alta, el Romea també acollirà una única funció de Ritter, Dene, Voss, clàssica tragèdia de Thomas Bernhard, dirigida pel prestigiós director polonès Krystian Lupa i, a finals de temporada, Lluís Homar recalarà al Romea amb la Compañía Nacional de Teatro Clásico per representar La discreta enamorada de Lope de Vega.     

• 

  Vet-ho aquí

  31è Temporada Alta: teatre arrelat al món contemporani

  Núria Surrell

Les repesques

A més de L’oreneta o Una teràpia integral, els teatres de Focus recuperaran altres espectacles de notable èxit els darrers anys. L’Off Villarroel, per exemple, ens oferirà a principis del 2023 l’oportunitat de tornar a veure Ragazzo, el combatiu monòleg d’Oriol Pla escrit per Lali Álvarez i estrenat el 2015 al Teatre Eòlia. L’obra, guardonada amb dos Premis de la Crítica (Millor Espectacle per a Joves i Millor Actor Revelació) no ha parat de girar i, de fet, aquesta temporada també la podrem veure al Teatre Tantarantana, a l’octubre, en el marc del Festival RBLS. També tornarà dins de l’Off Villarroel el text de Nelson Valente Sólo llamé para decirte que te amo, que ja va estar programat l’any passat després de la seva estrena al FITT de Tarragona.

Igualment, el Condal reprogramarà aquesta tardor un dels seus èxits de la temporada passada: Una llum tímida, de la companyia La Cicatriz, obra que reivindica la història de dues lesbianes durant el franquisme. Al llarg del 2023 el Condal també recuperarà altres petites joies com el cabaratesc Akelarre de The Feliuettes –que ha realitzat diverses temporades d’èxit al Maldà– o el darrer espectacle de Les Impuxibles, Harakiri, una de les estrenes més notables del passat festival de Dansa Metropolitana i de la darrera temporada del TNC. Igualment, a principis d’any, el teatre del Paral·lel programarà el celebrat xou musical You say tomato de Joan Yago, espectacle estrenat el 2015 a la Sala Trono de Tarragona sota la direcció de Joan Maria Segura, amb un tête-à-tête actoral entre Anna Moliner i Joan Negrié que ha aixecat passions al madrileny Teatro del Barrio.

Al febrer de l’any vinent tornarà al Goya Quant temps em queda?, la comèdia de Marta Buchaca, protagonitzada per Lluís Villanueva i Betsy Túrnez, estrenada durant el Grec. Un altre espectacle rescatat del Grec serà Paraíso perdido, la versió escènica d’Helena Tornero i Andrés Lima del poema èpic homònim de John Milton, que tornarà a finals d’any al Romea amb Pere Arquillué encarnant de nou a Déu i Cristina Plazas, a Satanàs. El Romea també recuperarà, a finals de temporada, El fingidor, l’homenatge a Fernando Pessoa que Pep Tosar va estrenar al Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet també durant el Grec.  

Per Martínez, la ciutat de Barcelona té una cartellera envejable i Focus vol apostar-hi amb «qualitat, varietat i compromís». És per això que crida a ser optimistes de cara al futur perquè «les bones notícies són més nombroses que les dolentes». N’és una prova que, malgrat la situació d’incertesa actual, la gent continuï anant al teatre; motiu pel qual Focus crearà un nou Consell Assessor format per públic assidu als seus teatres, encarregat d’exercir «opinió, crítica i debat sobre el present i futur dels espectacles i les respectives programacions». La temporada vinent, potser en veurem els fruits.