El teatre català, de la resistència a l’èxit

Vorejant els tres milions d’espectadors i prop dels vuitanta-cinc milions d’euros recaptats. Aquestes són les xifres que l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA) i els Teatres Públics de Catalunya han presentat amb relació a la temporada escènica 2022-2023, que ha aconseguit posicionar-se com la segona millor de la història del teatre català des que se’n recullen les dades. En concret, entre l’1 de setembre del 2022 i el 31 d’agost del 2023 un total de 2.789.751 espectadors –un augment de 407.000 respecte al curs anterior– van acudir a les sales deixant una recaptació rècord de 84.899.466 euros i un índex d’ocupació del 60%, sis punts per sobre del de la temporada passada. Amb aquestes dades, el sector teatral certifica una forta recuperació després de viure la crisi més greu del sector provocada per la pandèmia de la covid-19 i s’acosta al màxim històric de la temporada 2011-2012, que va registrar un total de 2.890.713 espectadors.

La presidenta d’ADETCA i directora general del Grup Focus, Isabel Vidal, va anunciar les dades en una roda de premsa celebrada al SAT! – Sant Andreu Teatre el passat dilluns 4 de setembre on també va fer balanç del curs passat. «No ens ho esperàvem, tenint en compte que venim d’una crisi. Però hem superat les paraules “resistència” i “recuperació” i ja podem parlar d’èxit del nostre sistema teatral. La remuntada s’ha confirmat», va celebrar la presidenta de la patronal dels exhibidors de teatre. Segons Vidal, aquest increment de públic s’explica per una cartellera potent, l’indispensable boca-orella i una combinació de diversos factors tant interns com externs: «Amb l’auge de la intel·ligència artificial la gent busca experiències reals i autèntiques. Al mateix temps, el teatre d’autoria catalana està donant èxits i el nostre sistema està recollint fruits. S’està fent bé la feina des de tots els estaments del sector i el públic ho sap reconèixer».

D’altra banda, Vidal ha volgut remarcar que la recuperació del sector després del sotrac de la pandèmia ha estat possible gràcies a la força conjunta de productors, companyies, teatres, administració pública i mitjans de comunicació, d’afegitó a un pressupost de cultura camí del 2%, una sèrie de polítiques públiques orientades a reforçar als creadors i empreses teatrals i una reforma laboral «que dignifica el treball d’artistes i tècnics». «Hem esdevingut un sistema complex, estructurat i en constant evolució», ha apuntat, tot celebrant «un moment d’efervescència de talent a les sales» que aquest any s’ha materialitzat en múltiples èxits a la cartellera.

Cal assenyalar, però, que ADETCA i Teatres Públics de Barcelona apleguen, sobretot, els espais escènics de titulació privada i pública de la capital catalana, i que les seves xifres no inclouen moltes dades dels teatres municipals o els festivals d’arts escèniques d’arreu del territori català. Tot i això, les xifres que ofereixen poden considerar-se una fotografia prou representativa del sector.

Teatre en català

Més enllà de la bona resposta del públic, aquesta temporada ha estat marcada per un clar predomini de la dramatúrgia catalana: el 66% de les 1.072 produccions exhibides a Barcelona –de les quals se’n van fer 12.503 funcions– han estat catalanes, i de la totalitat dels espectacles vistos, el 54% han estat d’autoria catalana, el 20% de la resta de l’estat i el 26% de firmes estrangeres. A més a més, el català ha estat l’idioma en que s’han representat el 43% de les produccions exhibides (la resta es distribueix entre els espectacles en castellà, en altres llengües o sense paraules), produint-se un empat tècnic entre els espectadors que trien muntatges en llengua catalana (42%) i els que els escullen el castellà (43%). En total, el teatre en català ha recollit 1,17 milions d’espectadors, mentre que les obres en castellà n’han aplegat 1,19 milions. En aquest sentit, Vidal ha anunciat que ADETCA es troba treballant amb el departament de Cultura per crear un pla que impulsi la producció de musicals en català i que, posteriorment, aquests muntatges puguin viatjar a Madrid en castellà. Les convocatòries d’ajudes per aquest tipus de produccions s’obriran aquest setembre.

El mes amb un nombre més gran d’espectadors va ser el gener, amb 375.711 espectadors, i l’espectacle més vist ha estat Nada es imposible, del Mago Pop, que ha tornat a fer rècord atraient més de 200.000 espectadors al Teatre Victòria. El segueixen a la llista dels més vistos l’Improshow del Teatreneu, els musicals Grease (Teatre Tívoli) i Pretty Woman (Teatre Apolo) i l’obra catalana La trena (Teatre Goya). Sobre la preponderància en el rànquing dels grans muntatges provinents de Madrid i la possible dependència econòmica que se’n pugui derivar, Vidal ha optat per reivindicar una cartellera «amb molta varietat de produccions»: «Hi ha espectacles que defineixen temporades. De vegades passa, de vegades no. Però no es pot dir que hi hagi una hiperdependència de cap espectacle en concret. A la temporada 2011-2012 [màxim històric del sector] no hi havia el Mago Pop».

Pel que fa als teatres amb més espectadors acumulats, encapçalen la llista el Gran Teatre del Liceu (237.404), el Teatre Victòria (231.590) i el Teatre Poliorama (204.411), mentre que el rànquing de les sales de proximitat, amb menys de dues-centes localitats, està liderat per la Sala ARS Teatre (54.300), la Sala Beckett (30.171) i el Teatre Tantarantana (18.457).

Tot i les bones xifres, Vidal ha deixat clar que «no tot és una bassa d’oli» i que el sector afronta reptes de caràcter estructural, com per exemple l’arribada de la intel·ligència artificial. Igualment, Vidal ha denunciat les actituds censores que consideren els treballadors del sector com «instruments al servei de la ideologia» i al públic «una massa a la qual adoctrinar»: «En l’era de la màxima informació és estúpid bloquejar la llibertat de pensament i l’esperit crític a partir de suspendre o no programar espectacles». Finalment, la presidenta de l’associació ha recordat que el sector necessita «un sistema legal, fiscal i de finançament adequat», així com «normalitzar i donar prestigi al fet de consumir cultura, fer créixer les estructures de producció, incidir en el treball de públics a partir d’un pla corresponent, potenciar intercanvis culturals amb altres indrets i millorar les condicions dels treballadors del sistema teatral», amb l’objectiu últim d’aportar més estabilitat i creixement al sector.

Catalunya aixeca el teló

Amb les bones dades del darrer exercici sota el braç, el sector català del teatre va donar el tret de sortida a la temporada 2023-2024 amb la celebració de la XXII Gala Catalunya Aixeca el Teló, que es va celebrar el mateix dilluns al vespre al Gran Teatre del Liceu i que es podrà veure emès en diferit avui dimarts 5 de setembre per TV3 (22h). La gran festa del sector del teatre català, presentada per l’actor Oriol Pla, va comptar amb actuacions, música en directe i fragments de les obres que marcaran el curs vinent, i va tenir com a fil conductor una pregunta bàsica: Què passaria a un país on s’ha prohibit l’humor? A partir d’aquí, l’organització va bastir una gala travessada per l’humor i la reivindicació de l’art de fer riure en totes les disciplines de les arts escèniques, des del teatre de text i gest fins a l’òpera, passant pel musical, el circ o la dansa. L’acte també va servir per presentar la cartellera de la temporada entrant i realçar els grans noms de l’escena catalana.

Roger Julià, fundador de la companyia Rhum&Cia, ha estat el director d’una gala per la qual van desfilar, sota la batuta de Pla, companyies com Campi Qui Pugui, el còmic Marcel Tomàs, l’actor Jordi Vidal, el músic Jordi Cornudella o els actors de The Producers, el musical de Mel Brooks que aquesta temporada arriba a Barcelona, al Teatre Tívoli i en castellà, de la mà d’Àngel Llàcer. En el decurs de la gala també es va lliurar la Menció Honorífica Premi Catalunya de Teatre al veterà actor Joan Pera.