Margarida Xirgu dona la benvinguda a Mont Plans

La Fundació Romea va acollir aquest dilluns l’entrega del Premi de Teatre Memorial Margarida Xirgu a la reconeguda Mont Plans. L’actriu artesenca ha estat guardonada amb el premi a millor actriu de la temporada teatral barcelonina per la seva interpretació a Cadires, que es va poder veure al Teatre Goya la tardor passada.

Per davant del quadre de Xirgu del vestíbul del Teatre Romea van passar directors, creadors i actors de l’escena catalana. La cantant Júlia Colom, vinguda especialment per l’ocasió des de Mallorca, va obrir l’acte cantant ‘La tonada de segar’, acompanyada pel guitarrista Martín Layton, una cançó que va ajudar a crear un ambient recollit i familiar que no es va esvair fina al final.  El presentador de l’acte, el crític i cap de la secció d’arts escèniques de Núvol, Oriol Puig Taulé, va dedicar el discurs d’obertura a totes les dones actrius que han guanyat el premi Xirgu, enumerant-les fins a arribar a l’estrella d’aquesta temporada. 

L’acte d’homenatge a Mont Plans, que va semblar també una trobada familiar, va continuar amb unes paraules de Xavi Paz, alcalde de Molins de Rei, municipi clau en aquest espai per ser la localitat que va veure néixer Margarida Xirgu. L’alcalde va reivindicar la importància de la cultura en un moment en què alguns volen retrocedir setanta anys en el túnel del temps i prohibir obres de teatre i revistes. Tot seguit, Puig Taulé va llegir el veredicte del jurat, format per membres de la Federació de Companyies de Teatre Amateur i crítics de Núvol, que han destacat la versatilitat de l’actriu, “que fa que sembli fàcil allò més difícil, simplement estar en escena” . Mont Plans va rebre una gran ovació en sortir a l’escenari.

L’actriu Míriam Iscla, guanyadora de l’any anterior, va ser l’encarregada de lliurar a Mont Plans l’anell, que enguany ha estat dissenyat per la joiera Clara Niubò amb el suport dels mecenes Joan i Sandra Llavina, de Lexus, que han donat suport al Premi Xirgu en els moments més difícils. Després de fer-se una forta abraçada en la qual les dues grans actrius van deixar mostra de la seva amistat, Plans va mirar l’anell exclamant sorpresa: “Sóc jo!”. I, és que, com va explicar a continuació Clara Niubò, la joiera creadora de la peça, aquest guardó no és un simple anell. Amb el seu disseny ha volgut traduir en una joia la personalitat de la Mont Plans, “una dona vital, alegre, passional, creativa. Una actriu que es reinventa, que continua aprenent. I sobretot que sent un sentiment d’agraïment absolut a la vida per poder viure de la seva passió”. Niubò també va explicar que la confecció de l’anell l’ha fet “connectar amb els cicles de la vida i els cicles de la natura: el cicle d’una flor que es converteix en fruit i que aquest fruit també és llavor”. Podeu veure el detall de l’anell en aquest vídeo.

Tot seguit, va arribar un dels moments més divertits de l’acte. El director escènic Xavier Albertí, va dedicar unes paraules enginyoses i personals a l’actriu. Va començar dient que el seu oxímoron preferit és Mont Plans. “Quan treballes amb ella t’adones de la naturalesa oximorònica de la seva personalitat. Pot ser virginal i pot ser devoradora. Popular i sofisticada. Pot ser transparent i tel·lúrica. Pot ser nítida però mai avorrida. Preguntem a Margarida Xirgu per què ens agrada Mont Plans. I ho fem a través de Josep Pla, que la va anar a veure a Montevideo i va preguntar a l’actriu: ‘Què hem de fer els catalans per treure’ns de sobre la cantarella?’. I la senyora Xirgu li va contestar que ella encara havia estat educada en la gran tradició del sainet del segle XIX, de les companyies de Pitarra, però després va venir un actor que es deia Enric Borràs, que va voler triomfar a Madrid a principis del segle XX, una ciutat plena d’ínfules i de fum, però sense una autèntica tradició teatral. I allà es va construir la perversió que destruiria un determinat sistema interpretatiu, perquè el senyor Borràs, per triomfar a la capital, va inventar-se el concepte d’actor artista, l’artistització de l’ofici d’actor va agradar a determinats sectors, però va destruir la naturalesa de la veritat escènica que tant costa de construir”. 

Albertí va continuar el seu discurs desfent-se en elogis que deixaven entreveure l’estima que comparteixen. “Per què ens agrada Mont Plans?” va preguntar-se abans de descriure-la. “Ens agrada perquè ens connecta, atàvicament, amb una part de nosaltres, amb la nostra llengua i idiosincràsia, amb el nostre sentit de l’humor; ens connecta amb la Xirgu i amb totes aquelles figures de la nostra tradició que van crear uns codis teatrals que ens han permès conèixer-nos a nosaltres mateixos”. Albertí també va fer broma amb una coincidència d’aniversaris, apuntant que tant la Mont Plans, com ell mateix van néixer un 8 d’octubre. I també el 8 d’octubre d’un 1874 es va inaugurar l’Avenida Marqués del Duero, la que avui coneixem com a Avinguda del Paral·lel. “La connexió amb el Marqués del Duero és una connexió astrològica, perquè ens connecta de manera profunda amb les arrels populars, amb allò de veritat que hi ha en nosaltres i al mateix temps la voluntat que la connexió amb aquestes arrels ens porti a un compromís contemporani. Aquesta dona oximorònica ha fet una cosa molt sofisticada, i és que ha triat els seus directors per ordre alfabètic. Arribas, Belbel, Bieito…” També el mateix Albertí, que va acabar el discurs amb un gran cop d’efecte escènic quan va preguntar al fantasma de la Xirgu, que encara pul·lula pel Romea, si la Mont Plans es mereixia el premi que porta el seu nom. I la Xirgu va respondre afirmativament fent pampalluguejar els llums de la sala. Així la Xirgu va donar la benvinguda a Mont Plans a aquest premi històric.

Mont Plans, passejant descalça en tot moment per sobre un escenari que se sent com a casa, en el seu parlament va donar les gràcies a Xavier Albertí i al jurat del premi Xirgu. “M’estan passant tantes coses últimament, la meva vida és una festa major: Trucades, nous projectes, consultes, lectures… No sé com pot passar tot això en tan poc temps… i a la meva edat. M’és difícil gestionar tanta felicitat… Estic aclaparada. El guardó més gran és haver arribat fins aquí en actiu!” I va afegir que es pren la concessió d’aquest premi com “un reconeixement a quaranta anys de trajectòria, de compromís amb la professió, perquè per més dificultats i problemes que m’hagi trobat en el camí, que n’hi ha hagut, mai no vaig pensar, ni m’ha passat pel cap, en claudicar ni renunciar. Fer teatre és una ‘feina’ que faig perquè no em veig fent una altra cosa. Perquè fer teatre és la meva vida des del primer dia. I que algú la reconegui, és un regal immens, meravellós i… inesperat!”.

Durant aquest discurs, Plans també va tenir paraules d’agraïment pels companys del projecte Cadires, l’actor Oriol Genís, el director Albert Arribas i la seva adjunt Eva Vilar i la productora Maria Andreu. Per Plans, “Cadires és una peça única i molt especial, fruit de l’amor al teatre, als companys, a la història, a les anècdotes explicades, a la vellesa en v baixa i a negar-se a envellir i sobretot a la sinceritat i a la veritat de la nostra professió”.

Abans d’acabar, Oriol Puig Taulé va fer una breu entrevista a la premiada. El presentador va recordar que el premi se li ha donat per l’espectacle de creació Cadires i que el Xirgu no és un pemi a la trajectòria. Mont Plans va respondre enginyosa que “si no hi hagués trajectòria hauria estat un premi revelació”. L’actriu també va explicar què ha significat Cadires per a ella, va parlar de les dificultats de tirar endavant un projecte teatral, però deixant clar en tot moment que està agraïda de tot el que li ha passat. “No refaria res de la meva vida, he estat tan privilegiada”. L’acte es va tancar amb la cançó ‘Camí amunt’ de Júlia Colom, una veu lluminosa que podreu escoltar el dia 3 d’agost dins el cicle Sala BCN al Castell de Montjuïc.

Després de gairebé un segle, el Premi Memorial Margarida Xirgu s’ha convertit en un un espai d’homenatge a les actrius. Ahir van asssitir a la gala algunes actrius que ja han rebut el premi, com Míriam Iscla, Carme Fortuny, Carme Sansa, Imma Colomer i Àngels Gonyalons. L’any vinent es compleixen 50 anys de la fundació d’aquest premi que van impulsar els crítics de la penya Carlos Lesmes. Esperem que l’edició de 2024 puguem reunir en una gran festa les actrius i les joieres que han mantingut viva la flama d’aquest premi tots aquest anys.