La unió fa la força (lectora)

Impulsar la lectura i tot el que gira al seu voltant ha sigut un dels objectius més importants de les institucions del nostre país durant els darrers anys. Coordinat per la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i treballat de manera mancomunada amb els departaments de Cultura i Educació –treballant en els mateixos rangs, per primera vegada, en el Consell Nacional de Lectura–, el Pla nacional del llibre i la lectura ha estat aprovat amb un ampli consens entre les institucions implicades. Una cinquantena de professionals del sector s’han reunit amb els consellers de Cultura, Natàlia Garriga, i d’Educació, Josep Gonzàlez–Cambray, per donar el tret de sortida al full de ruta proposat per l’ILC.

Treballant a través de grups que aborden i concreten els objectius finals del Pla nacional del llibre i la lectura, el Consell Nacional de la Lectura –format per una cinquantena de professionals del sector polític i de les lletres– ha prioritzat tots els relacionats amb l’increment i la millora dels hàbits de lectura. No obstant, el Pla està dividit en quatre grups diferenciats: el primer se centra en els lectors i en els inicis en la lectura, on entren en joc quines tasques i responsabilitats han de tenir les escoles i els entorns d’aprenentatge. El segon grup es focalitza en la diversitat i la inclusió del projecte, tenint sempre en compte la llengua i la perspectiva de gènere. El tercer àmbit persegueix professionalitzar els creadors, així com debatre sobre el patrimoni cultural literari i els programes d’ajuts a la creació literària. Els espais de lectura són l’eix del quart àmbit de treball, on el protagonisme recau en els espais de lectura per excel·lència, les biblioteques, i com modernitzar-les. 

Els mediadors literaris, com ara les llibreries, les escoles o les famílies, també seran sotmesos a reflexió, per així entendre de quines eines i quina formació disposen. El sector privat també participarà en el debat, on s’abordaran qüestions com la internacionalització de les empreses o la transformació digital.

Un altre dels aspectes clau del pla, és la recollida i el tractament de les dades de consum literari i hàbits lectors. Conèixer l’estat de l’àmbit del llibre i la lectura ajudarà al Consell Nacional de la Lectura a acotar les propostes i les estratègies per fer que el projecte sigui funcional i tingui un impacte real entre la ciutadania. La consellera de Cultura explicava que des del Consell Nacional de la Lectura tenen la intuïció que els joves llegeixen menys, però que no tenen prou dades sobre les quals treballar per confirmar-ho. 

Després de validar el procés de treball proposat per l’ILC i de nomenar els tretze membres del Grup impulsor, sobre el qual recaurà el lideratge tècnic del Pla i la definició dels àmbits en els quals començaran a treballar els grups, s’espera que l’any vinent, pels volts de la Diada de Sant Jordi, ja es puguin presentar i començar a aplicar les primeres mesures proposades. Segons la consellera Garriga, els efectes que pugui tenir –augment dels lectors, enfortiment de les lletres i una millora dels hàbits de lectura– s’haurien de començar a notar cap a l’any 2025, temps «més que suficient per treballar i trobar les respostes», malgrat reconèixer que «un pla de lectura necessita un termini llarg», motiu pel qual l’acord de Govern parlava d’efectes finals de cara al 2030.