La Col·lecció Nacional d’Art s’amplia en un any extraordinari

El Departament de Cultura ha presentat al Museu Nacional d’Art de Catalunya les noves adquisicions de la Col·lecció Nacional d’Art. Natàlia Garriga, consellera de Cultura defineix el 2023 com “un any extraordinari on el Govern ha apostat com mai pels fons patrimonials” on ha acabat amb un pressupost de 5,1 milions que partien d’un pressupost inicial de 2,6 milions d’euros. Aquest augment ha permès l’adquisició del fons fotogràfic Català- Roca, l’obra d’un dels grans exponents de la fotografia catalana del segle XX, Francesc Català-Roca. 

En el marc de les adquisicions del 2023, la Col·lecció Nacional compta amb una nova línia d’art de Postguerra i Segones Avantguardes amb la màxima voluntat de reforçar aquest període. Pepe Serra, director del Museu Nacional d’Art de Catalunya assegura que aquesta nova línia “completarà el relat i ajudarà a entendre per què a Catalunya va ser tan important durant aquest període, sobretot pels artistes que es van moure al marge de les obres que es consideraven oficials durant el franquisme”.

La consellera de Cultura exposa que s’han comprat un total de 506 obres d’art contemporani, béns mobles, còmics i fotografia i s’han rebut 151 donacions. Dins del marc de les polítiques patrimonials, la Col·lecció Nacional és “prioritària” i una eina fonamental per la conservació i difusió del patrimoni cultural català, “una obligació ineludible de qualsevol govern per assegurar la preservació de l’obra representativa de tots els períodes i disciplines” defineix Garriga. No només implica la seva conservació, sinó que apostar per la Col·lecció,comporta reforçar el sector museístic i tots aquells artistes, galeristes i agents culturals que aporten creativitat i innovació mentre enriqueixen culturalment el país. 

Pel que fa als béns mobles, el departament de Cultura ha adquirit un total de 391 peces, entre les quals cal mencionar les noves adquisicions d’obres del barroc amb motiu de l’inauguració del Museu del Barroc de Catalunya. D’aquestes destaca el Timpà de la Sagrada Família, una peça única del romànic català o la pintura Dame à la cage d’Olga Sacharoff, una artista poc representada als museus catalans i que es trobarà exposada al MNAC. Així mateix s’han adquirit dues obres de Santiago Rusiñol sobre les seves estades en terres gironines, exposades al Museu d’Art de Girona, el conjunt de joies i objectes personals de Francesca Bonnemaison i els 61 volums originals de Calaix de Sastre del Baró de Maldà, un document que ajuda a conèixer la Barcelona de finals del segle XVIII i principis del segle XIX. De les 75 adquisicions del patrimoni documental, destaca l’Arxiu de la Cartoixa de Montalegre i el llibre d’actes i la pel·lícula del Comitè Central del Segell Pro Infància (1933-1939) que es troben recollits a l’Arxiu Nacional de Catalunya. 

Pintures, escultures, retaules, mobles, monedes medievals i objectes històrics han estat escollits tenint en compte la política de descentralització d’enguany, un fet que ha marcat l’escenari actual i que permet una continuïtat cultural, “un país que no compra art, no construeix memòria ni relats de futur” exposa el director del MNAC. La col·laboració dels professionals de museus i arxius amb especialistes independents ha permès fer una compra “molt ben triada i amb porositat a les actuacions”, que no és “arbitrària ni frívola, sinó molt professionalitzada”, afegeix Serra. 

“Un país que no compra art, no construeix memòria ni relats de futur ni es pot fer preguntes rellevants sobre què fem i cap on hem d’anar”

Pepe Serra

Aquest any la Col·lecció s’amplia amb obres que abasten tots els llenguatges de l’art contemporani, amb un total de 54 obres de 59 artistes diferents. A la convocatòria es van presentar més de 350 propostes, 30 d’aquestes provinents de museus i centres d’art. Des del Departament s’ha prioritzat les obres d’artistes en actiu, d’autores i de col·lectius minoritaris que es dipositaran en 14 museus arreu del territori català. Alguns exemples que es podran trobar a la Filmoteca de Catalunya són la pel·lícula Els tres porquets (2012) d’Albert Serra i Schreber is a woman (2020) d’El Palomar, una obra que reivindica i recupera la memòria queer. Cal mencionar les obres de dones artistes de les darreres dècades com Laia Estruch, Mireia Sallarès, Amèlia Riera o Regina Giménez, qui afirma que “l’art contemporani és una feina vital per la transformació social i cultural del país amb una gran funció educativa”, on s’han de rescatar les artistes oblidades, aquelles qui fixen la mirada fora del panorama general i dels discursos predominants. 

Enguany, en la convocatòria del Pla Nacional de Fotografia es van presentar 114 propostes i d’aquestes, se n’han seleccionat 36 de 6 arxius d’arreu de Catalunya. Destaquen noms de fotògrafes com Pilar Aymerich, Sandra Balcells o Vanessa Roca. La directora de la galeria Àngels Barcelona, Gabriela Moragas defineix el paper de les galeries d’art com “el primer aparador pels artistes, un espai públic de coneixement on s’incentiva el col·leccionisme i la patrimonització”, una manera de defensar l’ecosistema d’artistes, comissaris i galeristes. Pel que fa a la il·lustració, s’han adquirit 15 obres de diverses èpoques i tendències. La il·lustradora i dibuixant, Marika Vila, exposa que “el còmic ha estat un llenguatge molt invisibilitzat i descuidat que pertany a la cultura popular”. A través de la Col·lecció es vol potenciar l’adquisició de còmics més antics i tradicionals, l’obra del TBO i el còmic durant la transició a la democràcia. Artistes com Isabel Bas, Raquel Gu o Juanita Banyoles són les noves protagonistes de la Col·ecció, com també grans artistes d’arreu del país:  Sió i Luis García.

Podeu recuperar la roda de premsa de presentació de les noves adquisicions de la Col·lecció Nacional d’Art en aquest vídeo, a partir del minut 15 de la gravació.