Enmig de les negociacions per aprovar els pressupostos del 2024, que en cas de tirar endavant destinaran un 1,7% del total al Departament de Cultura, la consellera Natàlia Garriga va presentar, el passat divendres 23 de febrer, els tres nous Plans d’Impuls de les Arts Escèniques. Fins a l’any 2026 s’invertiran uns 10 milions d’euros per executar un total de 45 mesures pensades per enfortir els àmbits del teatre, la dansa i el circ. Totes les mesures han estat consensuades amb les principals entitats i agents de cada sector i, segons la consellera de Cultura, han de permetre «construir un sistema cultural de referència on tothom hi tingui cabuda, tant a l’hora de crear com a l’hora de gaudir de la cultura».
Les mesures dels diferents Plans d’Impuls abasten tota la cadena de valor de cada sector artístic i contemplen accions que van des de la creació i la producció, fins a l’exhibició i la difusió, però també inclouen aspectes com la formació i la capacitació professional, la recollida de dades sectorials, el foment de l’accessibilitat i la promoció de la sostenibilitat. «Només amb un sector professional fort i reforçat, serem capaços de fer arribar la cultura a totes les persones del país», ha defensat Garriga.
Durant la darrera dècada, el Departament de Cultura ha promogut diversos Plans Integrals i Plans d’Impuls en l’àmbit de les arts escèniques, però aquesta és la primera ocasió en què es presenten de forma conjunta i també és el primer cop que s’aprova un Pla d’Impuls específic de Teatre. Anteriorment, entre el 2016 i el 2021, ja va estar vigent un primer Pla d’Impuls de la Dansa, que ara es renova amb una segona edició, i entre el 2019 i el 2022, es va executar el primer Pla d’Impuls del Circ, que també es renovarà.
La principal diferència entre un Pla Integral i un Pla d’Impuls rau en la seva concreció i finalitat. Així, doncs, mentre un Pla Integral serveix per fer una diagnosi del sector, a través d’un ampli procés de participació i debat entre el Departament de Cultural i els principals agents –públics i privats– de cada àmbit, el Pla d’Impuls és més executiu i està destinat a l’acció dins d’un horitzó temporal molt més curt. Els Pans Integrals permeten identificar reptes i establir fulls de ruta per orientar i estructurar les polítiques públiques a desenvolupar a llarg termini, mentre que els Plans d’Impuls són més concrets i estableixen unes prioritats clares amb partides pressupostàries específiques.
Dels 10 milions que el Departament de Cultura s’ha compromès a invertir en els nous Plans d’Impuls de les Arts Escèniques, aquest any es farà una primera inversió d’uns 3 milions d’euros. Tot i que hi ha diverses mesures dissenyades específicament per a cada àmbit, la consellera Garriga ha volgut destacar dos aspectes comuns a tots els sectors: un augment de les mesures orientades a generar circuits d’exhibició arreu del territori català –una demanda llargament reivindicada des del sector– i la posada en marxa d’un programa de suport a la sostenibilitat amb l’objectiu de reduir la petjada de carboni i les emissions de tots els agents implicats en el món de les arts escèniques (equipaments públics i privats, companyies i productores, mercats estratègics, fires i festivals, etc.).
I Pla d’Impuls del Teatre
El primer Pla d’Impuls del Teatre neix dels objectius estratègics fixats al Pla Integral del Teatre elaborat el 2022 i recull un conjunt de 22 mesures que s’aniran desplegant al llarg dels pròxims anys. Aquest 2024 s’hi destinaran 1.471.000 €, que representen un 48% de la inversió total prevista aquest any per al desenvolupament dels nous Plans d’Impuls de les Arts Escèniques.
Es tracta del primer pla que aborda específicament les necessitats del sector teatral i hi destaquen, sobretot, les mesures per a la difusió i creació de públics, com el de la nova iniciativa «Cap butaca buida», que es durà a terme el pròxim 16 de març i que ja ha cobert més d’un 25% de l’oferta disponible, i les mesures destinades a consolidar els circuits nacionals i internacionals de creació, producció i exhibició d’espectacles.
En aquest sentit, el Pla aposta, sobretot, per la internacionalització del teatre de proximitat català amb iniciatives com la trilogia catalana-argentina estrenada al passat Grec Festival gràcies al suport del festival barceloní i de diverses sales de proximitat agrupades sota el segell «On el teatre batega» (OTB). Les tres obres resultants, escrites per la catalana Cristina Clemente i l’argentí Nelson Valente, es van reprogramar a principis de temporada, gràcies a la seva bona acollida per part del públic, i la tardor vinent viatjaran al Festival Internacional de Buenos Aires (FIBA). Amb el suport de l’Institut Ramon Llull, el Pla d’Impuls del Teatre preveu ampliar i consolidar aquests ponts d’intercanvi amb Amèrica Llatina de cara al futur.
A escala local, una de les mesures destacades és la posada en marxa d’una nova xarxa d’estructures i espais d’exhibició especialment dissenyada per a municipis entre 2.000 i 6.000 habitants. Es tracta d’aconseguir que aquests pobles s’incorporin al circuit d’exhibició de manera regular i disposin d’una programació estable d’arts escèniques fins ara inexistent. Pròximament, vuit municipis de la Selva participaran en una prova pilot d’aquesta mesura batejada com «Denominació d’Origen. Territori Escènic», tot acollint deu companyies de l’Associació de Companyies de Teatre Professional de Catalunya (CIATRE).
Entre les mesures també destaca la creació d’un nou circuit de teatre familiar als municipis rurals, la consolidació d’«Estrena’t al territori» –una iniciativa de producció d’espectacles de companyies novelles fora de Barcelona– o les futures avaluacions liderades pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) sobre l’impacte de les fires i festivals d’arts de carrer i de les campanyes de programació escolar d’arts escèniques.
El Pla d’Impuls del Teatre ha estat elaborat en col·laboració amb l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA), l’Associació de Companyies de Teatre Professional de Catalunya (CIATRE), l’Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics (TTP), el Col·lectiu de Companyies de Teatre Independent de Catalunya, la Plataforma d’Arts de Carrer (PAC) i la delegació catalana de la Unió Internacional de la Marioneta (UNIMA Catalunya), entre altres.
II Pla d’Impuls de la Dansa
El primer Pla d’Impuls de la Dansa, executat entre el 2016 i el 2021, constava de sis mesures específiques i va suposar una inversió total d’uns 2.252.117 € al llarg dels seus cinc anys de desenvolupament. El sector en fa un balanç positiu i les dades ens mostren que va afavorir moltíssim la contractació d’espectacles de dansa i que ha ajudat a normalitzar la presència de la dansa dins de les programacions escèniques ja existents. Gràcies a aquest primer Pla, es van contractar un total de 284 funcions de dansa d’uns 182 espectacles diferents. Això va suposar que fins a 61 municipis de 28 comarques acollissin alguna obra o activitat del Pla d’Impuls, arribant a un públic de més de 400.000 persones.
No és d’estranyar, doncs, que el nou Pla busqui consolidar algunes d’aquestes mesures, com per exemple els projectes educatius Tots dansen i Mapadeball que, entre el 2016 i el 2021, van implicar 15.000 alumnes d’una quarantena de centres de secundària de fins a nou municipis en diversos projectes coreogràfics. També es mantindrà el programa Pro365, destinat a la formació i sensibilització envers la dansa dels responsables de programació i gestió escènica dels equipaments públics i privats de Catalunya. En l’anterior etapa, aquest programa es va executar amb la col·laboració del Festival Sismògraf d’Olot, però els pròxims anys es durà a terme amb l’Ajuntament de Tarragona que aquest 2024 ha encetat una nova jornada professional anomenada «Especial Dansa», la primera edició de la quals es durà a terme el pròxim 19 de març en col·laboració amb la marca d’internacionalització Catalan Arts de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC).
En total, el segon Pla d’Impuls de la Dansa preveu 9 mesures, amb especial atenció a la creació, producció i exhibició d’espectacles, que s’aniran desplegant al llarg dels pròxims anys. Aquest 2024 s’hi destinaran 620.000 €, un 20% de la inversió total prevista enguany per al desenvolupament dels nous Plans d’Impuls presentats pel Departament de Cultura.
Entre les noves mesures, destaca la posada en marxa de la segona etapa del projecte Cèl·lula del Mercat de les Flors, destinat a consolidar una estructura de producció estable de dansa, i la creació d’un nou circuit que haurà de servir per reforçar i reactivar el mercat intern de la dansa. Sota el nom de «Circuit Tardor en Dansa» s’integrarà en un mateix itinerari la programació de peces curtes de carrer i la d’espectacles de sala de petit i mitjà format. Es preveu que entre sis i dotze municipis participin en la primera edició d’aquest circuit finançat entre el Departament de Cultura i els corresponents ajuntaments.
El segon Pla d’Impuls de la Dansa ha estat elaborat en col·laboració amb l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (APDC), l’Associació de Companyies Professionals de la Dansa de Catalunya (ACPDC), l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC), el Mercat de les Flors, el Consorci Transversal i la Xarxa d’Activitats Culturals, entre altres.
II Pla d’Impuls del Circ
El primer Pla d’Impuls del Circ, executat entre el 2019 i el 2022, constava d’onze mesures específiques i va suposar una inversió total d’1.291.878 €. El pla va permetre identificar fins a 49 centres de formació en circ arreu de Catalunya i va facilitar la contractació d’una trentena de companyies que van realitzar una vuitantena de funcions per a gairebé 14.000 espectadors. Des del sector també es valora de forma molt positiva que el Pla permetés la posada en marxa d’un nou ajut per a l’adquisició i instal·lació de material circense dins la línia de subvencions per a infraestructures de la Generalitat de Catalunya o la iniciativa «A Catalan Journey», que ha afavorit la programació de circ català en diversos circuits i festivals europeus.
El primer Pla d’Impuls del Circ va sevir per encetar noves programacions, amb iniciatives com Nilak, i per ajudar a estructurar el sector, tot articulant millor els seus centres de formació i encetant projectes com el Circ comunitari liderat per l’Ateneu Popular 9 Barris. No és d’estranyar, doncs, que mesures com la del Circ comunitari tinguin continuïtat en el nou Pla amb accions com la celebració d’un parell de jornades dedicades al circ social o l’elaboració de diverses càpsules formatives sobre perspectiva de gènere aplicada a la formació en cric; sobre l’accessibilitat i la inclusió de persones amb diversitat funcional en el camp del circ socioeducatiu i sobre la creació de circ amb col·lectius de gent gran.
De fet, el segon Pla d’Impuls del Circ posarà l’accent, sobretot, en l’exhibició i l’accessibilitat dels espectacles circenses. En total, preveu implementar 14 mesures al llarg dels pròxims anys. Aquest 2024 s’hi destinaran 964.000 €, un 32% de la inversió total prevista enguany per al desenvolupament dels nous Plans d’Impuls de les Arts Escèniques. Entre les noves mesures, destaquen aquelles destinades a augmentar la contractació de les companyies catalanes de circ contemporani a través d’un nou cicle de programació municipal coordinat pel Mercat de les Flors sota el nom d’«Explosió de circ», i la posada en marxa d’un programa d’acompanyament formatiu per a programadors similar al Pro365 del Pla d’Impuls de la Dansa.
Igualment, són rellevants les propostes de creació d’un Arxiu General del Circ, per preservar la memòria, la comunitat i el patrimoni circense de Catalunya, l’elaboració d’un protocol d’acollida de carpes per facilitar la circulació dels circs itinerants entre els diferents municipis catalans, o les diverses mesures destinades a facilitar les residències, coproduccions i el desenvolupament professional dels artistes i les companyies emergents de circ.
El segon Pla d’Impuls del Circ ha estat elaborat en col·laboració amb l’Associació de Professionals del Circ de Catalunya (APCC), la Fira Trapezi de Reus, l’Ateneu Popular 9 Barris, La Central del Circ, el Centre de les Arts del Circ Rogelio Rivel, el Mercat de les Flors i l’Encirca’t, entre altres.
Podeu consultar les 45 mesures del Plans d’Impuls de les Arts Escèniques en aquest enllaç.
Fes-te subscriptor de Núvol
Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges
-
Participa en sortejos setmanals i guanya llibres
-
Rep la revista anual en paper
-
Accedeix a la Biblioteca del Núvol
-
Aconsegueix descomptes culturals