El pressupost de Cultura agafa embranzida per arribar al 2%

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha anunciat avui que el pressupost del Departament de Cultura corresponent a l’exercici 2024 representa l’1,7% del pressupost global de la Generalitat, amb un import total de 566 milions d’euros. Es tracta del pressupost més alt de la història del Departament de Cultura, que ha augmentat cada any des de l’inici de la legislatura, l’any 2021, quan el pressupost se situava en l’1,1%.

La consellera Garriga ha explicat que això es tradueix amb un increment d’un 89% en tres anys: “Ara disposem de 264 milions més per a cultura que el 2021, i 89 milions més que l’exercici 2023. I no ens aturarem fins arribar al 2% al final de la legislatura, tal com ens vam comprometre el primer cop que vam comparèixer en seu parlamentària”.

Cultura és el departament que creix més de tot el Govern, amb un 19,5%, tenint en compte que la mitjana de tots els departaments és del 7,9% d’increment. Garriga ha destacat que l’increment més significatiu respecte l’any 2023 correspon als ajuts per activitats culturals d’ajuntaments, entitats i empreses, amb 52 milions d’euros més; a inversions reals, amb 29 milions més, i a subvencions per a infraestructures, amb 5 milions més. “Això vol dir que l’increment de recursos d’aquests pressupostos va a parar, sobretot, a l’activitat cultural, a la gent que hi treballa, que crea i que enforteix la vida cultural del país. I també als equipaments d’arreu del territori, que fan arribar la cultura al conjunt de la ciutadania”, ha afirmat la consellera.

Des del punt de vista de l’estructura orgànica del Departament, els nous pressupostos constaten que totes les unitats creixen, i algunes ho fan d’una forma significativa. Un exemple és la Secretaria de Política Lingüística, que incrementa el seu pressupost un 21% i se situa en 63,4 milions d’euros, o la Direcció General de Patrimoni Cultural, que creix un 14% i se situa en 104,3 milions.

Garriga ha recordat que les prioritats del Departament de Cultura es divideixen en quatre eixos principals. Primer, “posar la cultura al mateix nivell que la sanitat, l’educació o els drets socials, assegurant que absolutament tothom hi té accés”. És a dir, garantir el drets culturals de les persones. Segon, construir un sistema cultural fort, “que garanteixi aquests drets i el seu finançament en el camí cap al 2% del pressupost”. Tercer, “assegurar el present i el futur del català”, juntament amb l’occità, aranès a l’Aran, i la llengua de signes catalana. I quart, “convertir la indústria audiovisual en un motor econòmic i cultural important a Catalunya”.

Garantir els drets culturals de les persones

Pel que fa a l’eix dels drets culturals, la consellera Garriga ha recordat que es treballa a “curt, mitjà i llarg termini”. A curt termini, s’estan desplegant diverses polítiques que permeten enfortir la cultura arreu del territori: incrementa la dotació per a la segona convocatòria de la línia de cultura comunitària i transformació social, que compta amb 2 milions d’euros; s’amplia a tots els municipis de fins a 2.000 habitants la línia de subvencions per a espectacles d’arts en viu als micropobles, que es va convocar per primer cop el 2023 i que fins ara ha permès portar la cultura en viu a més de 400 municipis de menys de 1.000 habitants. I es destinen 5,4 milions per al projecte de digitalització i divulgació del patrimoni “Els ulls de la història”, que té com a objectiu apropar els monuments i espais patrimonials a tothom a través de continguts digitals.

Encara a curt termini, el Departament segueix impulsant la cultura al territori a través de les gires de produccions dels equipaments nacionals, del programa.cat, de la línia de suport a festivals, circuits i xarxes i del suport a la programació estable d’arts en viu i arts visuals. Amb l’objectiu que les obres puguin arribar a tot el país, enguany s’hi destinaran més de 23 milions d’euros, 7,6 milions més que l’any passat. A més, es torna a incrementar l’aportació al programa Apropa Cultura i s’impulsa la tercera jornada Parlen les Dones, que tindrà lloc el proper 22 de març. També es destinen 1,2 milions al nou programa Cultura Jove, que amplia l’abast de l’antiga Escena 25, per facilitar l’accés a la cultura del jovent del país. “Volem acompanyar els joves perquè la barrera econòmica no sigui un impediment per gaudir de la cultura, i animar-los a adquirir hàbits culturals”, ha subratllat Garriga.

A mig termini, s’està acabant la redacció de l’Avantprojecte de Llei de Drets Culturals que aviat serà aprovat pel Govern com a pas previ per a la tramitació parlamentària, aquest mateix any, i que serà un “text pioner en el nostre àmbit”. I a llarg termini, entre altres projectes, com el Pla Nacional del Llibre i la Lectura, la consellera Garriga ha apuntat que es treballa “en reforçar el vincle entre la cultura i l’educació”per tal de fer “més presents les arts i la cultura a les aules i al currículum dels ensenyaments reglats”. En aquest sentit, Cultura, Educació i Recerca i Universitats acaben d’aprovar el Programa temporal per a la millora de la presència de les arts i la cultura a l’educació, que té una durada de tres anys i que compta amb un pressupost inicial de 450.000 euros per aquest 2024.

Construir un sistema cultural més fort

Per tal de consolidar un sistema cultural fort, s’ha incrementat el pressupost a través de diferents vies. En primer lloc, creix fins els 56,2 milions (un increment del 9% respecte el 2023) l’aportació a les grans institucions i equipaments nacionals com el Teatre Nacional de Catalunya, el Gran Teatre del Liceu, L’Auditori, el Mercat de les Flors, el Teatre Lliure, el Palau de la Música Catalana, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el MACBA. Amb una inversió de 5,5 milions, l’Arxiu Nacional de Catalunya ampliarà les seves instal·lacions. La Filmoteca de Catalunya amplia el seu pressupost un 3,5% i té en tramitació parlamentària l’aprovació de la Llei de creació de l’Institut de la Filmoteca de Catalunya. El Santa Mònica incrementa un 5,2% per consolidar el projecte artístic del centre.

D’altra banda, s’impulsa la creació de dos nous equipaments d’àmbit nacional. S’iniciarà la intervenció a l’edifici de La Foneria, a la Rambla de Barcelona, per ubicar-hi un nou equipament nacional de referència en l’àmbit de les arts digitals, amb una inversió inicial de 2,4 milions. I s’està creant la Casa de les Lletres en el marc del Pla Nacional del Llibre i la Lectura. Ubicada al Palau Requesens de Barcelona, serà l’espai de referència en l’àmbit de la creació literària, tot acollint les principals entitats del sector, així com nous espais per impulsar projectes i activitats literàries.

Quant als equipaments i xarxes arreu del país, es destinaran 30 milions d’euros en el període 2024-2027 (set milions i mig cada any) per impulsar un Pla de millores dels espais escenicomusicals, centres d’art i centres de creació de Catalunya. També s’incrementen les partides destinades a la creació i l’exhibició, que inclouen els plans integrals i d’impuls dels sectors creatius, i també les beques de creació (que augmenten tant en arts escèniques, música i arts visuals, com en creació literària, traducció i investigació literària). I finalment, també augmenta el suport a les empreses culturals: el pressupost de l’Institut Català de les Empreses Cultural creix un 12%, arribant als 115,4 milions, la xifra més alta que ha tingut mai. Això permetrà un increment en les línies de suport a les empreses per consolidar i incrementar l’activitat de tots els àmbits. Quant a l’associacionisme, s’impulsa una convocatòria extraordinària dotada amb 2,4 milions per a la restauració, conservació i millora dels equipaments culturals d’associacions i fundacions, entre moltes altres mesures de suport a la creació en l’àmbit de la cultura popular.

Reforçar la indústria audiovisual i digital

La consellera Garriga ha recordat que des de l’inici de la legislatura s’ha prioritzat el sector audiovisual i digital com a sectors estratègics, impulsant i generant un canvi polític, treballant en l’impuls de l’audiovisual en català i la Cultura Digital a Catalunya, amb una inversió total de 56,3 milions d’euros.

D’aquests, 35,5 milions es destinaran a la producció pròpia, és a dir, al suport a tota la cadena de valor de l’audiovisual català. Això es tradueix en un increment del 17% respecte a la previsió inicial de 2023, que “han de servir per reforçar i incrementar els nivells d’excel·lència assolits l’any passat, contrastada amb l’àmplia collita de premis i la participació en nombrosos festivals de referència”, com és el cas de ‘Robot Dreams’, candidata al millor film d’animació als Òscars 2024.

Concretament, el Departament manté les mesures per reforçar la creació de noves sèries i pel·lícules de ficció en català. Els grans projectes cinematogràfics en versió original catalana poden rebre fins a 1,5 M€ per títol, i també les sèries. Amb aquests ajuts, l’any 2023 ‘Saben aquell’ i ‘Això no és Suècia’ van poder comptar amb una bona aportació per part del Govern.

Pel que fa al doblatge i la subtitulació de pel·lícules per a sales i plataformes, el 2024 la línia passa a ser biennal i la previsió inicial incrementa a 8 M€. A partir d’aquests doblatges i subtitulacions, i sumant-hi tot el contingut doblat i subtitulat per TV3, el Departament de Cultura treballa per fer arribar títols en català a les plataformes. En només dos anys, aquestes ja compten amb més de 3.000 àudios i uns 4.000 subtítols en llengua catalana, i aquest 2024 continuaran augmentant.

Pel que fa als equipaments, la titular de Cultura ha recordat que el Departament està treballant en dos projectes motors: el Catalunya Media City i La Foneria, Centre de Cultura Digital de Catalunya. El Departament dedicarà 10 milions a l’adquisició de terrenys i adequació de la nau Turbines de les Tres Xemeneies del Besòs, així com 2,4 milions per iniciar les obres a la façana de l’antiga Foneria de Canons, que serà la porta d’entrada de la ciutadania al gran projecte del Catalunya Media City, previst per al 2027.

Assegurar el present i futur del català

L’impuls del català és una de les prioritats del Govern. “Des de l’inici de la legislatura, que hem entrat en una nova etapa” perquè “la política lingüística del país és un repte de Govern”, ha afirmat la consellera Garriga. Per això, aquesta any la intenció del Departament és signar definitivament el Pacte Nacional per la Llengua amb tots els partits implicats, perquè cal posar en marxa totes les mesures que hi van associades durant el 2024 i 2025.

En l’àmbit de la llengua, la dotació de la Secretaria de Política Lingüística per a l’any 2024 puja fins a 63 milions d’euros, un increment del 21% respecte de l’exercici anterior. D’aquests recursos, la meitat (38,1 milions) es destinaran al Consorci per a la Normalització Lingüística. El nou pressupost també permetrà incrementar les actuacions de foment de l’ús del català tant a nivell interpersonal com en entorn professional. També es destinaran 2,2 milions a formar més avaluadors de llengua i a realitzar les proves de coneixements de català arreu del territori i sense limitació de places per tal de garantir una bona acreditació de coneixements.

Entre altres, enguany també es destinarà 10 milions a incentivar l’ús del català en continguts audiovisuals, videojocs i internet, de tanta transcendència per al present i el futur de la llengua, sobretot entre les generacions més joves, i també a fomentar el català a les empreses, als serveis i als productes culturals i tecnològics.

Amb l’objectiu de defensar i promoure els drets lingüístics a tots els territoris de parla catalana, es destinaran 2 milions d’euros al foment del català a entitats que promouen el foment i la dignificació de la llengua i la defensa dels drets lingüístics, i s’incrementarà en 900.000 euros el suport a l’occità, aranès a l’Aran. D’altra banda, el Govern manté el seu compromís amb la llengua de signes catalana i dedicarà 300.000 euros a diverses iniciatives per al seu foment i divulgació.