BCNegra, cau d’espies

Uns ulls misteriosos i picassians ens miren des de la distància mentre el dit índex s’acomoda a uns llavis silents per demanar-nos conxorxa. L’altra mà és ocupada per un mòbil, el gran ull del segle XXI, i al centre de la imatge un lema ho encapsula tot: «Espies com nosaltres». Es tracta del suggerent cartell que l’il·lustrador Javier Olivares ha creat per a la 19a edició del BCNegra, el festival de novel·la criminal de Barcelona, que enguany tindrà com a fil conductor dues idees que avui són vasos comunicants: l’imaginari dels agents secrets i la idea de (falsa) intimitat en un món cada cop més virtualitzat. Del 5 a l’11 de febrer, el certamen literari acull a més de cent cinquanta escriptors, tant locals com internacionals, i una vuitantena d’activitats entre programa oficial i activitats paral·leles, tornant a convertir Barcelona en la capital internacional del gènere criminal. Com a punt àlgid del festival, el pròxim dijous 8 de febrer l’escriptor noruec Jo Nesbø rebrà el Premi Pepe Carvalho en reconeixement d’una llarga trajectòria dedicada a la més negra de les literatures.

Per posar-nos a to i fer una mica de boca, la presentació del festival té lloc a la cocteleria Monk, una habitual dels vostres TikToks: es tracta d’un bar musical amagat a les entranyes d’una falsa botiga de queviures, prop de Via Laietana. No gaire còmode, però l’ambient de clandestinitat és prou adient. L’acte, introduït per Xavier Marcé, regidor de Cultura i Indústries Culturals a l’Ajuntament de Barcelona, i conduït per l’escriptor Carlos Zanón, comissari del festival, serveix per avançar l’esquelet del BCNegra d’enguany, que tindrà 115.000 euros de pressupost i la sala La Paloma (5 de febrer), la biblioteca Jaume Fuster (6 i 7 de febrer) i els Cinemes Bosque (del 9 a l’11 de febrer) com a seus centrals d’una basta programació: una cinquantena d’activitats –anomenades, a tall d’homenatge, amb el títol de les obres de l’escriptor britànic Graham Greene– entre taules rodones, rutes literàries, tallers, clubs de lectura, jocs, exposicions, projeccions de pel·lícules o cabaret, entre altres.

«Volíem que el festival parlés i reflexionés sobre aquesta nova època on tothom és espia i és espiat», ha afirmat Zanón, que ha reconegut que ha sigut la mateixa realitat qui els ha regalat el lema i el leitmotiv d’aquesta edició del festival. D’altra banda, el comissari ha ressaltat la voluntat del certamen de «no ser tan sols un aparador de novetats» i connectar-se amb la realitat sociopolítica. De fet, d’entre totes les taules rodones programades n’hi ha una sobre el cas Pegasus, que comptarà amb la participació del conseller Roger Torrent. «La literatura reflecteix com cap altre disciplina les tensions geopolítiques i la influència de la tecnologia en les societats democràtiques, on hem regalat la nostra intimitat per una qüestió lúdica», ha dit.

En concret, seran 153 els autors convidats en aquesta nova edició del festival, entre els quals trobem noms internacionals de la talla de l’estatunidenc Chris Offutt –també guionista de sèries de televisió com Treme o True Bloods–; l’italià Sandrone Dazieri; l’anglès Joe Thomas, autor de l’aclamat quartet de São Paulo; l’escocès Alan Parks i els francesos Jérôme Leroy i Bernard Minier. Per la seva part, la literatura hispànica estarà representada amb la presència de l’escriptora Elaine Vilar, considerada una de les veus literàries més importants de la Cuba actual; però també pels argentins Pablo Maurette i Kike Ferrari i els espanyols Juan Tallón, Susana Martín Gijón, Alicia Giménez Bartlett, José Ovejero o Carmen Mola –pseudònim de la terna de guionistes Jorge Díaz, Agustín Martínez i Antonio Mercero.

En clau catalana podrem gaudir de la participació d’autors i autores com Anna Maria Villalonga, Xavier Álvarez, Jordi de Manuel, Marc Pastor, Andreu Martín, Àlex Martín Escribà, Damià del Clot, Silvestre Vilaplana o Xavier Theros. Una altra presència inevitable, és clar, serà la del periodista Carles Porta, que el dissabte 10 de febrer conversarà amb Carlos Zanón sobre el cas Tor i el projecte transmèdia en què s’ha convertit Crims. Sota la batuta precisament de Zanón, la majoria dels escriptors i escriptores convidats, tant locals com d’arreu, participaran en taules rodones que abordaran la figura de l’agent secret a partir del seu inesgotable imaginari, del retrat de la violència als discursos sobre el poder i la corrupció, passant per temes com l’ambigüitat moral, el factor humà o els vessants del mal.

Una programació top (secret)

Com és habitual, el BCNegra ha triat un autor, un llibre i un personatge de ficció per retre’ls homenatge. En el primer cas, l’escollit ha estat l’escriptor i periodista Seicho Matsumoto (1909-1992), considerat un dels tòtems de la novel·la negra japonesa, que compartirà focus amb un incunable de la literatura d’espies com és L’espia que tornava del fred, escrit per John Le Carré l’any 1963. L’adaptació cinematogràfica que Martin Ritt va fer el 1965, amb Richard Burton com a protagonista, serà projectada a la Filmoteca de Catalunya el dimecres 7 de febrer, en una sessió presentada per l’escriptor Tuli Márquez. A finals de la setmana també hi ha programada una taula rodona dedicada al llibre, amb la participació de Fernando Martínez Laínez, Pere Cardona, Alejandra Suárez i José Luis Caballero.

D’altra banda, el personatge en qüestió serà la mallorquina Lònia Guiu, considerada la primera detectiu femenina i feminista de la novel·la negra contemporània en català. Creada per la desapareguda Maria Antònia Oliver, Guiu ha protagonitzat tres de les seves novel·les: Estudi en lila (1985), Antípodes (1988) i El sol que fa l’ànec (1994). Les escriptores Margarida Aritzeta, Irene Solanich, Montse Sanjuán i Anna Maria Villalonga departiran sobre la influència i el llegat del personatge a partir del llibre col·lectiu en què han participat, Un gintònic amb na Lònia Guiu (Edicions Xandri, 2023), en una taula rodona on també intervindrà Sebastià Bennasar. Com a cirereta del pastís, el 10 de febrer tindrà lloc una ruta literària que, a partir d’una experiència de teatre itinerant, donarà a conèixer la figura de Maria Antònia Oliver en clau d’humor. Amb l’autoria de Miquel Mas Fiol i direcció de Maria Magdalena Vives.

Altres activitats destacades del festival inclouen una exposició dedicada al joc negre, comissariada per Joaquim Noguero a partir de la col·lecció d’Oriol Comas i Coma; un Trivial Negre desenvolupat pels experts de TriviaBCN, Jordi Caces i Gina Plana; una obra de cabaret literari creada per Lluís-Anton Baulenas com a peça d’homenatge a l’obra lletraferida de Boris Vian; un taller sobre noir japonès a càrrec del periodista Antonio Lozano; i dues rutes literàries, a part de la dedicada a Lònia Guiu: una visita a les instal·lacions de la Divisió de la Policia Científica dels Mossos d’Esquadra de Sabadell i un itinerari que recorre els espais clau de la Barcelona d’entreguerres, aleshores convertida en un formiguer d’espies internacionals.

D’altra banda, a la Filmoteca es projectaran les pel·lícules La infancia de Iván (Andrei Tarkovski, 1962), basada en un relat de Vladímir Bogomólov, i El fin del romance (Neil Jordan, 1999), adaptació d’una novel·la de Graham Greene. Ambdós passis comptaran amb una introducció i col·loqui posterior encapçalats pels periodistes Carlos Bassas i Rosa Ribas, respectivament. Per a reblar el clau, Guillem F. Marí, editor de Serielizados, dedicarà una sessió a repassar algunes de les sèries capitals del gènere d’espies dels últims anys, com ara Killing Eve o The Americans.

Jo Nesbø, Premi Pepe Carvalho

Durant la presentació del BCNegra, Carlos Zanón ha anunciat que l’escriptor noruec Jo Nesbø, un dels popes del thriller policial contemporani, és el guanyador del 19è Premi Pepe Carvalho, que s’entrega anualment en el marc del certamen literari. El jurat, conformat pel mateix Zanón i els vocals Olga Merino, Lilian Neuman, Xita Rubert i Daniel Vázquez Sallés, ha volgut destacar «una solvència, una ambició i una generositat narrativa que ha fet que els seus lectors acabin sent addictes a tot el que publica», segons consta a l’acta d’entrega del guardó. De la mateixa manera, el premi vol ser un homenatge a la literatura nòrdica que, des de Henning Mankell i Stieg Larsson fins a Karin Fossum o Maj Sjöwall, ha congregat milers de lectors del gènere criminal i els ha conduït fins als paisatges i conflictes dels seus països.

Amb la seva primera novel·la, El ratpenat (Proa, 2015), Nesbø va ser guardonat el premi Grassnøkkelen a la millor novel·la negra dels països nòrdics, entre altres. A partir d’aquí, la trajectòria professional de l’escriptor noruec es va anar omplint d’una col·lecció de best-sellers que ha estat traduïda a una quarantena d’idiomes, sempre sota la veu del seu alter ego, el tossut i inestable Harry Hole. Ara el BCNegra reconeix, en paraules de Zanón, una «trajectòria i un món molt personal», així com «un tipus de novel·la que ens ha donat molta vitalitat»: «[Nesbø] és un autor molt curiós que intenta maridar el gènere negre amb altres gèneres. En la darrera novel·la [La casa de la nit, publicada en català per Proa], per exemple, ho fa amb el terror».

En els seus divuits anys d’història, el Premi Pepe Carvalho ha reconegut la trajectòria literària d’autors com Leonardo Padura, Don Winslow, Joyce Carol Oates, Claudia Piñeiro, James Ellroy, Donna Leon, Andrea Camilleri o Andreu Martín, entre altres. La cerimònia d’entrega del premi a Nesbø tindrà lloc el pròxim dijous 8 de febrer a les 18h, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. L’endemà, a les 20h, els Cinemes Bosque acolliran una conversa entre l’autor guardonat i el periodista Xavi Bundó. Seguidament, i com a colofó, tindrà lloc la projecció de la pel·lícula El muñeco de nieve (Tomas Alfredson, 2017), basada en el seu llibre supervendes.

Totes les activitats del BCNegra són gratuïtes, però les places són limitades. Podeu trobar més informació sobre la programació al web del festival.