12 imprescindibles del DocsBarcelona 2024

Ja ho diuen: a l’abril, aigües mil i, al maig, documentals a raig. El DocsBarcelona celebra la seva 27a edició del 2 al 12 de maig amb una programació conformada per 40 llargmetratges i 10 curtmetratges, projectats al CCCB i als Renoir Floridablanca. En aquesta entrega, es posarà el focus en el qüestionament dels colonialismes a partir de Docs&Pearls, una selecció internacional que es convertirà en la nova nomenclatura de la secció oficial del certamen. Amb 15 pel·lícules, la secció oficial a competició també pretén abordar altres debats contemporanis, com els perills del món digital o l’empoderament de dones en contextos difícils. D’altra banda, també s’estrena Docs&Love, un apartat dedicat a les diferents expressions i formes d’amor que enguany comptarà amb sis pel·lícules i Docs&Cat, amb títols realitzats a Catalunya i, finalment, les clàssiques Docs&Teens i DOC-U completaran el line-up del festival. A continuació, us hem preparat un recull de pel·lícules que us ajudaran a esprémer el DocsBarcelona al màxim.

Agent of Happiness (Arun Bhattarai i Dorottya Zurbó)

El festival s’inaugurarà amb aquesta coproducció entre Hongria i Buthan dirigida per Arun Bhattarai i Dorottya Zurbó, presentada al Festival de Sundance. Es tracta d’un film que qüestiona l’etiqueta de Bhutan com el país més feliç del planeta, tot seguint la rutina d’Amber, un dels setanta-cinc treballadors governamentals contractats per mesurar la felicitat de la gent en una escala matemàtica. En el seu viatge remot a través de les muntanyes de l’Himàlaia, investigant la felicitat de la gent, Amber cerca la plenitud.

Mambar Pierrette (Rosine Mbakam)

La història d’una dona poderosa, mare de tres filles, que lluita per mantenir el seu ofici i la seva vida. Podria semblar una ficció, tot i que la directora, Rosine Mbakam, que té experiència com a documentalista, filma la quotidianitat de Pierrette com si fos un document, donant lloc a un drama real amb actors no professionals que s’interpreten a ells mateixos, reforçant la sensació d’autenticitat.

Diari de la meva sextorsió (Patricia Franquesa)

La vergonya i l’angoixa causades per mesos d’extorsió es transformen en la necessitat de compartir el procés de la Pati, una jove productora a qui un dia li roben el portàtil durant un viatge de negocis a Madrid. Després de presentar una denúncia policial rep un missatge d’un amic que ha rebut unes fotografies molt personals en les que sembla sortir la Pati. És llavors quan ella s’adona que està sent víctima de sextorsió. Diari de la meva sextorsió mostra el camí per recuperar el control i poder de la seva privacitat.

Globusmania (Sissel Morell Dargis)

Globusmania ens descobreix el misteriós escenari de bandes brasileres, on impera la passió per crear, fer volar i perseguir globus aerostàtics. Nascuda a Copenhague, de pares lituans i espanyols, Sissel Morell Dargis ens descriu una societat secreta de fabricants de globus a les faveles del Brasil, disposats a sacrificar-ho tot per enlairar les seves creacions il·legals.

Rosinha and other wild animals (Marta Pessoa)

El 1934, Portugal va exposar a l’Exposició Colonial a Rosinha, una nativa del que aleshores era Guinea Portuguesa. Marta Pessoa parteix de les imatges d’arxiu de l’esdeveniment per qüestionar el “racisme amable” de Portugal, país amb més d’un segle de discurs colonial a les seves esquenes, i aprofita per tractar la memòria històrica a través de fotografies i espais de conservació als quals els museus donen protagonisme.

Pure Unknown (Valentina Cicogna i Mattia Colombo)

Què passa amb els morts que no tenen identitat? Cristina Cattaneo és una metgessa forense que lluita per donar dignitat als cossos sense nom que arriben a la costa italiana rebutjats pel mar Mediterrani. Ella els anomena els sconosciuti puri (purs desconeguts) i solen pertànyer als marges de la societat. Són persones sense llar, treballadors sexuals o adolescents fugitius.

Copa 71 (Rachel Ramsay i James Erskine)

L’agost de 1971, els equips d’Anglaterra, Argentina, Mèxic, França, Dinamarca i Itàlia es reuneixen a Ciutat de Mèxic per disputar la primera Copa Mundial Femenina, un torneig de futbol que marca un abans i un després: luxosos patrocinis, àmplia cobertura televisiva, marxandatge a cada cantonada i més de 100.000 seguidors que omplen l’històric Estadi Azteca. Els mitjans de comunicació tracten les jugadores com a estrelles de rock. Va ser el major espectacle del món, però també un fet oblidat en la memòria col·lectiva. En aquest apassionant documental descobrim per què.

Johatsu – Into thin air (Andreas Hartmann i Arata Mori)

A Japó existeixen empreses de “mudança nocturna” que ajuden les persones a desaparèixer de la seva vida actual deixant-t’ho tot enrere per començar en un altre lloc. Coneguts com els Johatsu, o “els evaporats”, abandonen les seves vides per diverses raons. Aquest documental segueix les històries individuals d’algunes d’aquestes persones que desitgen desaparèixer intencionadament de les seves identitats anteriors.

Architecton (Victor Kossakovsky)

Com construïm i com podem construir millor abans que sigui massa tard? Del cineasta Victor Kossakovsky, arriba una meditació èpica i poètica sobre l’arquitectura i com la construcció d’edificis del passat revelen la nostra destrucció alhora que ofereix esperança de supervivència. Un extraordinari viatge a través del material que conforma el nostre hàbitat: el formigó, i el seu predecessor, la pedra. A través de la mirada inquisitiva de Kossakovsky, la grandesa de la humanitat i la seva precària relació amb la natura plantegen un documental incisiu i necessari.

Eternal You (Hans Block & Moritz Riesewieck)

Si tinguessis l’oportunitat de parlar amb una persona estimada que ha mort, l’aprofitaries? No és un film de ciència-ficció, sinó un documental sobre empreses que fan servir la IA que generen avatars de persones mortes perquè els seus éssers estimats hi puguin interactuar. Eternal You explica la història d’un experiment humà: com afecta a les persones ressuscitar els seus éssers estimats morts per parlar-hi? Qui assumeix la responsabilitat de les conseqüències psicològiques i ètiques? I en realitat volem tot això?

La carga (Miguel Eek)

El relat de tretze homes que fan un retir per connectar amb la seva vulnerabilitat i afrontar una transformació col·lectiva i personal a la recerca de noves maneres de conciliar una nova masculinitat. Són conduïts per Rai Crespí, antropòleg i terapeuta que treballa la qüestió de la masculinitat a tallers on acompanya altres homes a iniciar processos d’autoconeixement. Durant tres dies, tots ells viuen una experiència tribal, catàrtica i sanadora que trenca amb el concepte de masculinitat tradicional i que els empeny a enfrontar-se a la seva història personal i la seva pròpia fragilitat.

Hágase tu voluntad (Adrián Silvestre)

El Ricardo ha estat sempre un vividor. Hedonista i una mica sarcàstic, veu com la seva vida s’ensorra quan perd la seva parella i pateix dos ictus. Sol, borni i amb dificultats per caminar, entra en un estat de depressió i ansietat. Creu que la mort serà l’única solució als seus problemes. Però abans de deixar aquest món, li agradaria tornar a veure els seus dos fills, que van tallar la relació amb ell fa més de vint anys. El procés de reconstrucció dels vincles familiars trencats convertiran el viatge emocional d’aquesta família en un relat agredolç que ens parla de la complexitat dels llaços entre pares i fills, i la necessitat de reconèixer el dret de tot ésser humà a decidir sobre el final de la pròpia vida.

Entrades i més informació al web oficial del festival.