Psicoanàlisi del narcotràfic

L’editorial Rosa dels Vents aposta per publicar la segona història de Xavier Álvarez Llaberia, llicenciat en Criminologia per la UB i Mosso d’Esquadra de la Unitat d’Investigació Criminal des de fa vint anys. Dedicat a Sergi González, caporal i «exemple d’integritat i d’implicació» per a l’autor, El confident és un text entre la crònica periodística, la novel·la policíaca i el true crime que situa el lector entre els anys 2016 i 2017 per parlar d’una història de venjança basada en fets reals. A la seva anterior novel·la, No abandonis quan el rastre és calent (Amsterdam, 2016), Álvarez parlava de segrestos, violacions, assassinats, mutilacions espantoses i una xarxa de tràfic de menors en un thriller també situat a Barcelona, en plena crisi econòmica.

A El confident la guerra pel control del narcotràfic a la ciutat de Barcelona i les baralles violentes de diferents grups criminals, els tirotejos, els sicaris, la sang als carrers, la suma de titulars als diaris, les FARC faran les delícies tant dels amants dels thrillers d’acció com dels cronistes aficionats a la història recent. El que diferencia El confident d’una senzilla notícia periodística és que Xavier Álvarez està interessat a analitzar la conducta dels agressors. I això és psicoanàlisi i, per què no, literatura psicològica amb serrells antropològics. Passa el mateix amb la recreació dels diàlegs entre policies i narcotraficants: la versemblança de la ficció com a eina essencial per a un text d’aquestes característiques.

Després d’un llistat inicial de personatges, la història d’Álvarez comença el 2016 a Barcelona, un any abans del tiroteig a la Meridiana, un esdeveniment que es va convertir en trending topic a les xarxes socials. La pregunta és: per què tots aquests crims relacionats amb la droga van despertar tant d’interès social i policial a Catalunya? Perquè van suposar un repte i alhora un nou paradigma, explica Álvarez: «L’arribada d’una violència nua de subtilesa i de contenció a què no estàvem acostumats». Intercalant pàgines de diaris, l’autor recorda els successos que van iniciar tota la investigació: «Desarticulen una xarxa que cultivava marihuana a gran escala al Maresme i al Vallès». El col·lectiu de narcotraficants colombians fomentaven les plantacions amagades en habitatges, sobretot de pobles petits i de zones urbanitzades aïllades dels nuclis urbans.

‘El confident’ es converteix en història gràcies al mecanisme clàssic del manuscrit trobat. En aquest cas, del relat trobat i transformat en literatura.

El sergent Joan Lamiel —un guia veterà—, la sergenta Elisa Codina i el caporal Jordi Carter —un hàbil «lector de ments»— tenen esperances en cada interrogatori que fan amb l’objectiu de posar fi a la batalla entre grups criminals (els Dominican i els Trinitarios), però aviat s’adonen que un cas d’aquesta magnitud se’ls complicarà per moments i «la sensació d’estar fent el passerell» s’apoderarà d’ells. Hi ha massa fronts oberts i tothom (advocats, interrogats, etc.) sembla ser malabarista del doble sentit. És el cas del primer detingut, Emilio Vargas —un colombià que treballa per a grups criminals i també com confident de la policia— defensat per Alfred Moreno, un lletrat insofrible i provocador. La lluita violenta pel poder, el crim organitzat ja no entenia de banderes ni passaports.

Tot seguit, una altra notícia al diari (a la novel·la se succeeixen): «L’autor del tiroteig mortal de la Meridiana podria ser un professional». El sicari colombià Aranya anava sol i va actuar a sang freda. En contra hi té l’Emilio i l’Esmeralda, colombiana parella de Ricardo, membre del grup criminal Dominican. L’acció d’El confident salta a l’1 de gener de 2017 i a partir d’aquí El confident arriba fins al 21 de gener del mateix any per acabar amb un capítol final dividit en cinc parts titulat La venjança dels justos, i un epíleg, tres mesos més tard, on el lector troba un diàleg entre la sergent Elisa i el Xavier (l’autor) en el qual ella li proposa que escrigui la història que el lector té a les mans. El confident es converteix en història gràcies al mecanisme clàssic del manuscrit trobat, en aquest cas, del relat trobat i transformat en literatura.