Gemma Carbó: «El món rural vol tenir veu pròpia a la ciutat»

Després de trenta-cinc anys el Museu de la Vida Rural de l’Espluga canvia el seu nom a Museu Terra. Amb una col·lecció etnològica de més de 5.000 peces, objectes i fotografies, així com exposicions temporals i activitats educatives, amplia el seu impacte obrint una sala d’exposicions al Poblenou, a la nova seu de la Fundació Carulla. El Museu Terra vol seguir posant en valor en el món rural, fent èmfasi en la connexió amb la terra i el camp i sobretot en la importància de la divulgació per poder treballar cap a futurs més sostenibles. Així, genera un diàleg a través de l’art i la cultura per fer front a la complexa situació derivada de l’emergència climàtica, tot recuperant el vincle amb la terra i la natura. Conversem amb la directora, Gemma Carbó, que ens explica els motius d’aquesta decisió, què implica el canvi de nom i la reflexió i el procés que hi ha al darrere.

De Museu de la Vida Rural a Museu Terra. Per què us vàreu decantar aquest nou nom?

És un nom que feia molts d’anys que era una opció, perquè està molt lligat a reflexions que ja havíem fet sobre què volia dir ruralitat avui. Què vol dir realment habitar en un entorn rural, com ha canviat la ruralitat i de quines maneres ha adoptat fins avui, sobretot ara que tots estem connectats a internet, tenim l’autopista a cinc minuts, els productes de les comarques són industrials… És una conversa que hem anat tenint al llarg dels anys i que es va reforçar amb l’exposició “Tros de dona”, on vam parlar amb les dones sobre quina era la seva aportació en el món rural. D’aquí va sorgir l’expressió “el lligam amb la terra”, que defineix una manera de viure diferent a la de la ciutat. El mot terra per a nosaltres té tots els ingredients fonamentals. La terra entesa com a agrícola, el sòl, l’hort que ens alimenta o en el sentit de territori, la gestió del paisatge, l’educació per la sostenibilitat… Vam decidir que si realment parlàvem d’entorns rurals, parlàvem d’una connexió molt evident amb la terra en totes aquestes variables i accepcions.

Què implica aquest canvi de nom?

El canvi de nom obeeix a un procés de transformació en què hem estat treballant aquests anys i a una reflexió que està fonamentada en la connexió amb la terra. Així, tot i que no hi haurà grans canvis museogràfics, sí que farem ajustos en el relat que hem estat fent fins ara, perquè el nou nom ens obliga a fer-ho. No serà només una modificació formal, sinó que ens permetrà explicar la col·lecció d’una altra manera a partir d’aquesta mirada de la relació amb la terra, incorporant la recerca que hem fet sobre el paisatge, el territori que ens envolta i incloent-hi la perspectiva de gènere. Per tant, seran canvis petits, però jo crec que molt importants pel relat del museu a partir d’ara.

«Caldria trobar un equilibri entre les maneres de viure que teníem abans i el que hem après com a ciutadans urbans del món»

En què consisteix aquest nou relat que modifica la presentació de la col·lecció?

És un relat que ens recorda que teníem unes maneres de viure molt connectades a la terra, però que les vam abandonar en un moment donat en favor d’una modernitat i ara estem repensant si caldria trobar un equilibri entre les maneres de viure que teníem abans i el que hem après com a ciutadans urbans del món. En definitiva, què podem recuperar d’aquell món que es va acabar per a poder afrontar els problemes que vam generar quan vam marxar. És un relat que ja era present al museu, però ho hem volgut visibilitzar més.

Més que canviar la vostra línia,  heu trobat un nom que explica els canvis que heu fet en aquests darrers anys, oi?

Exacte. Explica molt millor quin és el valor que nosaltres donem a aquest patrimoni que gestionem i com mirem i entenem nosaltres aquest passat rural. A més, Museu Terra en clau comunicativa també ens assemblava que era molt més potent, fàcil i captivadora que no Museu de la Vida Rural, que era més llarg i complicat d’explicar.

«Els problemes del camp afecten també a la ciutat i que els hem de pensar i solucionar plegats»

El museu té la seva seu principal a l’Espluga, però tindrà una sala a Poblenou, a la Fundació Carulla. Quina serà la seva funció?

La sala de Barcelona és la tercera sala d’exposicions temporals del museu. El que volem és tenir veu a la ciutat i, de fet, vam obrir l’exposició del Museu Terra el mateix dia que els tractors van fer la seva entrada a Barcelona. Va ser molt simbòlic i mostra com els problemes del camp afecten també a la ciutat i que els hem de pensar i solucionar plegats. La nova sala és una finestra a la ciutat que fa que el món rural tingui més visibilitat. Ara bé, aquesta sala neix principalment amb la voluntat d’acostar aquest món rural a les escoles de l’àrea metropolitana de Barcelona perquè és allà on més falta. L’impacte que durant tots aquests anys hem perseguit amb el projecte d’educació per la sostenibilitat al territori de la Conca de Barberà i rodalies, ara calia fer-lo arribar més lluny i estendre’l especialment a la ciutat.

Com s’articularà la relació entre aquestes dues seus del Museu Terra?

La fundació i el museu sempre han tingut estratègies de comunicació compartida i hem treballat transversalment, hibridant molt tots els eixos dels dos espais.  Treballem amb la idea de la cultura com a element de transformació social cap a la sostenibilitat. Aquest és el missatge que volem donar.

Quines són les activitats que hi proposeu actualment?

De moment, hem inaugurat la sala Barcelona amb l’exposició “Peus a terra” que presenta el museu i el nou nom. El que volem és que el visitant es qüestioni quin vincle te amb la terra. Generalment vivim desconnectats del món rural. Les dades ho deixen clar: 2/3 parts del país són rurals i en canvi, el 90% dels catalans vivim apretats en ciutats i entorns urbans. Cal més que mai reconnectar amb la terra i això és el que proposem en aquesta primera mostra. També hem volgut fer una picada d’ullet al Poblenou més rural, amb uns textos de Julià Guillamon, que coneix molt bé el barri i la seva relació amb la terra i la natura. A més, a través de fotos de l’arxiu del Poblenou hem pogut connectar amb la seva ruralitat, ja que va ser un barri on a banda de les fàbriques, hi havia lleteries, horts, i molts dels pagesos que deixaven els pobles i anaven a la ciutat. És una exposició que encara no està pensada en clau educativa perquè vam arribar a mig curs, però la primera proposta pedagògica específica de la sala arribarà al setembre, que anirà vinculada a una nova exposició  que encara no podem avançar.

Totes les activitats del que era el Museu de la Vida Rural, com ara el Festival de l’Educació per la Sostenibilitat (FES) o el Rusc, es continuaran fent? Tindran alguna reverberació a la sala de Barcelona?

A l’Espluga continuarem amb tot el catàleg d’activitats, amb el FES i amb tot el que hem estat fent fins ara. Entenem aquest espai de Barcelona com una extensió del museu. A vegades hi haurà una exposició diferent de la de l’Espluga, com succeirà al setembre, i d’altres hi haurà activitats que s’hauran rodat a l’Espluga i que després aniran a Barcelona. Estimular el diàleg món urbà – món rural també és això, fer propostes d’anada i de tornada i veure quina reverberació generen.

Com ha estat l’acollida d’aquest canvi de nom i de la nova sala del Poblenou?
Bona! Molts veïns de l’Espluga ens demanen per què hem canviat el nom si tota la vida s’ha dit així. Hem intentat explicar-ho molt i ara iniciarem també una campanya perquè qualli. De mica en mica es va acceptant el canvi, però té defensors i detractors, com tot. A més, a nivell gràfic també hi ha al darrere tota una imatge amb elements comunicatius que tradueixen la nostra idea, no és només el nom.  Respecte a la sala de Barcelona, jo crec que s’ha entès molt bé el missatge d’obrir camins per reconnectar amb la terra i també la idea que hi ha un patrimoni, una manera de viure en els entorns rurals i en els pobles que té dret a tenir veu pròpia i a ser vista a la ciutat.

Amb quins altres museus converseu en aquesta nova etapa?

Per exemple amb el MACBA, que s’està posicionant molt en la línia de l’educació ambiental i posa sobre la taula temes com l’emergència climàtica. També hem estat parlant amb el Museu de les Ciències Naturals i amb la gent del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals de la Universitat Autònoma de Barcelona), que estan fent una sèrie d’investigacions en l’àmbit de l’aigua i de la sequera. Aquests són els nostres interlocutors més immediats, però volem obrir-nos a col·laboracions amb qui no només hi compartim temes, sinó també territori com, per exemple, Can Framis. En realitat s’obre la possibilitat de teixir un ampli ventall d’aliances que ens permeti sumar energies d’altres agents culturals molt potents.