Els 10 finalistes del Premi Núvol de Contes 2023

Vet aquí els deu finalistes del Premi Núvol de Contes 2023. Els set primers han estat elegits per votació popular, gràcies als vots dels mateixos concursants. El jurat, format per Sergi Belbel, Jaume Subirana, Anna Carreras, Jaume Forés i Carlota Rubio, n’ha rescatat tres més. El jurat farà públic el veredicte dissabte 16 de setembre a les 17h a la Setmana del Llibre en Català, al Moll de la Fusta. També es premiaran els tres conte més llegits. Enguany, al premi Núvol de Contes s’hi han presentat 262 escrits dels quals, al llarg del mes d’agost n’hem publicat un total de 88 que ja van passar un primer filtre format per sis redactors i redactores de Núvol. Pots llegir tots els contes publicats aquí.

Contes seleccionats per votació popular

1. De carxofes i de cebes, de Josefina Maymó

Va baixar del taxi amb dificultat. Gairebé noranta anys damunt de les espatlles. A cada mà una bossa de verdures. Per la vorada, com no volent perdre’s res, treien el nas unes carxofes i unes cebes. No es va immutar en veure una munió de reporters esperant davant de casa seva. Se li van abraonar. Impassible, com si allò no anés amb ella, els va mirar amb indiferència. […]

2. Llum a la foscor, de Ricard Sayeras

Molt estimat Carles Porta:

Em costa saber on he trobat prou valor per dirigir-me a vós, donada la desesperació que m’aclapara. Ves que no sigui en la fe que tinc que el vostre mestratge em permeti posar llum a la foscor que m’envolta. […]

3. Això que m’has fet és gros, molt gros!, de Francesca Vila

El tren, que ha sortit a les vuit del matí de Vic cap a Barcelona, es va omplint de passatgers a mesura que avança en el seu recorregut. Aquest primer dilluns de juliol costa d’encetar i la gent puja mig adormida encara.

Travessen camps daurats i ressecs, poblacions estabornides per l’estiu implacable. […]

4. Recompte, de Marina Carmona

QUÈ TINC: l’alè i les mans encetats de lleixiu. 70 cèntims. Mals de vella en un cos jove. Els ulls que em diuen que de tan tristos podria ser artista, que podrien figurar-me amb halos entortolligats d’or i llàgrimes de cera rosa com a marededeu dolent en estampetes com les que venen a la plaça. […]

5. Temprança, de Roser Bastida

L’Iris Massoni té les mans fredes i les ungles negres i llargues. Obre el primer calaix, on reposem des de fa estona, i sentim com els sorolls de fora s’amplifiquen. La llum vermella s’escampa i l’olor és una altra. Veiem, ara, l’habitació envellutada, les flametes pampalluguejants de les espelmes i els quadres de les parets. […]

6. Com el mar, de Rubén Aran

Vas dir-me que mai em deixaries. I vaig aferrar-me a aquella certesa com un nadó s’aferra al dit del seu pare quan fa les seves primeres passes. 

Des del primer cop que ens vam veure tu sabies que estàvem fets l’un per l’altre. Com sempre, tenies raó, tot i que jo mai volia reconèixer-ho. […]

7. Pel seu bé, d’Isabel Torras

A la meva família, la laca ha saltat una generació. Ha passat del crepat de la meva mare al tupè del meu fill, menyspreant descaradament la meva melena ondulada. El meu fill es posa laca al tupè cada matí abans de sortir de casa. Jo l’entenc, és el moment de fer goig, de lluir. […]

Contes salvats pel jurat

8. Una pau ferotge, d’Oriol Morales

Arriba amb la maleta de rodes, botes de cuir i una gavardina negra. En Dídac l’espera fora de l’estació, dempeus, recolzat sobre la porta del conductor del taxi. Pensa que s’ha fet gran, en Dídac. No que s’hagi fet vell. Però s’ha fet gran. […]

9. Com a casa, de Marc Cerrudo

L’Ole Erlend Bjørnstad, nòmada digital, sempre és l’últim a marxar del coworking. Situat a primera línia de platja, en els llimbs entre el Fòrum i Poblenou, a vegades l’Ole té la impressió que el lloc (el coworking) on treballa set dies a la setmana és més gran i tot que el mar. […]

10. El terraplanista, de Sílvia Jané

En Xavier Losada Brull era un noi normal. Compartimentava la seva vida en els tres eixos habituals: estudis, feina i amics, encara que aquests últims darrerament no els veia tan sovint com abans. Tot va començar amb un inusual interès per les distàncies, els horitzons i les tangents. […]

Els tres contes més llegits

1. Comiat, d’Albert Maroto Genover

Va fer tard al funeral. El dia s’havia llevat gris i afegia un toc de malenconia a la cerimònia. Traspassà el llindar de l’entrada empenyent la porta de la vella església parroquial i encarà decididament el passadís encaixonat entre les dues bancades on s’aplegaven un bon nombre de vilatans. […]

2. Llum a la foscor, de Ricard Sayeras

Molt estimat Carles Porta:

Em costa saber on he trobat prou valor per dirigir-me a vós, donada la desesperació que m’aclapara. Ves que no sigui en la fe que tinc que el vostre mestratge em permeti posar llum a la foscor que m’envolta. […]

3. Un somni d’amor molt bèstia, de Gemma Massana Bou

Hi va haver prou amb una vegada per copsar el traspàs d’una energia invisible d’un cos a l’altre.

La Magnòlia havia entrat a una galeria d’art, allà va descobrir el foc que traspuaven les  obres exposades. Es va sentir atreta un dels quadres: “Desig”. […]

Tots els contes

Bases del premi