Roser Bastida guanya el Premi Núvol de Contes 2023 amb ‘Temprança’

Avui hem lliurat en el marc de La Setmana del Llibre en Català el Premi Núvol de Contes 2023. Roser Bastida s’ha emportat els 500 euros del primer premi amb el conte Temprança. A més a més, el conte s’inclourà al pròxim anuari de Núvol. Josefina Maymó, segon premi amb De carxofes i de cebes i Marina Carmona, tercera premiada amb Recompte, han rebut, respectivament, un lot de llibres de premi. Per altra banda, els tres contes més llegits d’aquesta edició han estat, per ordre, Comiat, d’Albert Maroto Genover, Llum a la foscor, de Ricard Sayeras Quera, que també ha quedat entre els deu finalistes, i Un somni d’amor molt bèstia, de Gemma Massana Bou.

Dels deu finalistes d’enguany, set han sortit de la votació popular i tres han estat rescatats pel jurat. L’equip del jurat d’enguany ha comptat amb alguns representants de la prolífica generació d’escriptors catalans nascuda el 1963, és a dir, que aquest any han arribat a la seixantena. Els cinc membres han estat el director i dramaturg Sergi Belbel, el poeta Jaume Subirana, la filòloga, traductora, escriptora i crítica literària Anna Carreras i Aubets i els membres de l’equip de redacció de Núvol: Carlota Rubio i Jaume Forés Juliana. Enguany, ha estat destacable la participació, que ha batut rècords respecte a d’altres edicions, amb 262 contes presentats (l’any passat en van ser 210), dels quals en vam triar 88 per a ser publicats durant l’agost. Els podeu llegir tots aquí.

Entre els finalistes d’enguany hi abunda el sentit de l’humor. L’exemple més evident és Llum a la foscor, de Ricard Sayeras, que ja capta l’atenció a la primera frase: “Estimat Carles Porta”. També Francesca Vila juga amb el lector, en aquest cas mantenint-lo en el misteri fins a la última frase, que és quan sabem perquè algú crida “Això que m’has fet és molt gros!” al vagó d’un tren. A Pel seu bé, Isabel Torras barreja la ironia amb el retrat generacional quan una mare explica que, pel seu bé, és millor que el fill s’allunyi de la poesia. 

També hi ha un parell de contes que, des de l’humor, es fixen en alguna dèria contemporània. Marc Cerrudo ficciona la realitat dels expats i els coworkings i Sílvia Jané un dels fets més incomprensibles de l’internet dels darrers anys: el terraplanisme.

Com Sayeras, Josefina Maymó juga amb els referents compartits utilitzant com a punt de partida un vídeo que molts aquí haureu vist, que és el del moment en què Doris Lessing va saber que havia guanyat el Premi Nobel de literatura. Ho fa amb un to més aviat poètic, com també ho és el de Rubén Aran, Marina Carmona i Roser Bastida. El conte del primer, Com el mar, és un dels més entendridors de l’edició, i ens parla del dol i la nostàlgia que venen després d’una separació. Tant Carmona com Bastida han jugat amb la forma del conte. La primera fa el que diu el títol, un recompte, per explicar una revolta. I Bastida, la guanyadora de l’edició, personifica unes cartes del tarot per parlar-nos de la Temprança.