Jordi Solé Camardons: «Voliana és una editorial sense complexos»

Fa quinze anys, Jordi Solé Camardons (Oliana, 1959) ja havia treballat per a gairebé tots els sectors relacionats amb el món del llibre, només li feia falta crear una editorial. Així va començar Voliana Edicions, un segell desacomplexat, amb gran presència femenina, que destaca per la seva versatilitat i defensa de la llengua catalana. Amb títols tan potents com Nina trencada, de Marta Moya, o Matriu de Núria Queraltó, Voliana ha fet que el Maresme es converteixi en un punt de referència del llibre en català.

D’on sorgeix Voliana?

Voliana sorgeix de la necessitat de molts anys de treballar en tots els camps del llibre. Havíem creat ja una editorial, Països Catalans, que només va treure dos llibres, però un d’ells va esdevenir un dels millors llibres, potser el millor, de la sociolingüística: Dir la realitat, de Lluís Vicent Aracil. Aleshores, entro a treballar al Consell de Redacció d’Escola Catalana, i allà faig infinitat de ressenyes sobre llibres. Treballo també uns mesos en una distribuïdora. Després dirigeixo la col·lecció “Contextos” de llibres d’assaig a l’editorial 3i4. Per tant, quan vaig anar a viure a Argentona, al Maresme, ja només em quedava una cosa: fundar una editorial. Li vaig posar el nom de Voliana, que ho diem a la meva comarca; a l’Alt Urgell.

Què us caracteritza, què us fa diferents?

És una editorial sense complexos. En principi, neix com un segell que es vol dedicar a l’assaig, i de seguida veiem que les propostes que ens arriben són de ficció. Aleshores també ens centrem en la narrativa. Una de les característiques de Voliana és que és l’editorial que té més percentatge de dones autores, entre les no especialitzades. Per exemple, per Sant Jordi traiem nou novetats, vuit de les quals són escrites per dones. I després el focus en l’assaig sociolingüístic. Hem fet un molt bon catàleg de poesia, cosa que quan vaig crear l’editorial no la tenia al cap. I bé, som una editorial desacomplexada i molt dinàmica, perquè no parem de fer presentacions. Com que no sortim als mitjans, hem de fer moltes presentacions.

«Una de les característiques de Voliana és que és l’editorial que té més percentatge de dones autores, entre les no especialitzades»

Quinze anys són molts. Com s’ha viscut l’evolució del sector editorial català?

A veure, l’evolució nostra, en concret, ha estat sempre cap amunt fins al 2019. A partir del 2019, nosaltres patim dos anys del coronavirus que ens va afectar i després, el tercer any, quan sembla que ho recuperàvem, vam patir el desastre de la fusió de les dues distribuïdores. Per tant, vam estar entre setembre i desembre que els nostres llibres no es trobaven, no sortien. L’any següent, que seria l’any 2023, que hauria d’haver estat un any normal, vaig haver de fer una despesa extra fent reedicions de llibres que es van extraviar i que avui dia continuen perduts.

Ostres!

Eren llibres que tranquil·lament haurien pogut sortir de magatzem. Aquest serà el primer any normal.

Ara ve Sant Jordi. Ens pots fer una mica de spoiler sobre què esteu preparant des de Voliana?

Els llibres ja els hem tret tots i hem fet mínim una presentació. N’hi ha que ja han fet dues o tres presentacions des del gener. Són els que podeu veure a la pàgina web: poesia, contes, novel·la i novel·la negra.

Tu també has escrit un assaig sobre les distopies, va per a després de Sant Jordi, no?

És després de Sant Jordi, justament. Clar, com que soc editor, sé que Sant Jordi de vegades ens juga una mica poc favorable, i a part volia deixar que els altres tinguessin el seu espai. Dono preferència als autors.

Cal portar a terme accions d’ecologia lingüística radical en tots els àmbits d’ús.

Canviant una mica de tema, com es combina l’activitat editorial amb la defensa de la llengua? Des de Voliana com feu aquesta reivindicació i promoció del català?

Precisament Voliana es va crear amb l’objectiu de continuar la promoció de la llengua catalana des del món de l’edició, publicant en català, respectant la diversitat dialectal i publicant llibres com la traducció al català de dos llibres de Juan Carlos Moreno Cabrera que denuncien l’imperialisme lingüístic espanyol i diversos llibres de sociolingüística fets per autors del País Valencià i d’altres territoris dels Països Catalans.

Com a expert en sociolingüística, pots augurar quin futur li espera al català? La situació és tan crítica com sembla?

Fa molts anys que com a practicant de la sociolingüística havia advertit en molts articles, conferències i llibres que la situació del català no evolucionava prou favorablement i aleshores des del poder autonòmic ens van acusar de catastrofistes. Fa un parell d’anys que s’ha reconegut que teníem tota la raó i la davallada en l’ús del català ho demostra, per desgràcia. Mentre a Euskadi han aturat la davallada aquí s’accentua, però depèn de nosaltres d’invertir el procés si ens hi posem de debò i aconseguim la independència. Com deia el meu llibre: Independència… o mort de la llengua.

Una de les teves obres principals és: “Sociolingüística per a joves del segle XXI”, en ell expliques que la defensa de la llengua és part essencial del procés d’emancipació català. En el context actual, què ha de fer el jovent per seguir amb aquesta tasca?

Els joves han d’assumir que només ells poden invertir el procés prenent l’exemple dels processos de normalització reeixida que s’han produït a Europa els darrers cent anys: Bernat Joan ho explica molt bé en la seva tesi doctoral, com també ho feia Carme Junyent. Cal portar a terme accions d’ecologia lingüística radical en tots els àmbits d’ús.

D’activitats pel quinzè aniversari, esteu preparant alguna cosa?

Vam fer un primer acte a la llibreria Dòria de Mataró on van venir una part dels autors que treuen novetat ara per Sant Jordi. Pensem fer altres actes, l’acte final el farem a Barcelona, segurament al juny.

«Triem els autors a partir de dues coses: la singularitat i la capacitat dinamitzadora que té en contacte amb l’editorial. Si l’autor es vol quedar a casa, li acabaré dient que no»

Hi ha alguna recepta o clau de l’èxit per estar quinze anys al peu del canó com ha estat Voliana?

La clau de l’èxit és la passió d’haver triat allò que t’agrada. Perquè abans d’això feia de professor, però és insuportable donar classes a secundària a menys que tinguis un caràcter prou fort per mantenir els alumnes a ratlla. També el contacte amb els autors, tinc un tracte molt directe a totes hores, si a la nit m’arriba que un autor ha penjat alguna cosa, jo la repiulo, encara que sigui a les onze de la nit, perquè com que tinc el mòbil al costat no em costa res.

Quin és el vostre criteri a l’hora de triar els autors?

Triem els autors a partir de tres criteris: la qualitat, que és la porta d’entrada, la singularitat i la capacitat dinamitzadora del llibre,. Si l’autor es vol quedar a casa, li acabaré dient que no.

Si haguessis de definir els pilars de Voliana, quins serien?

Els pilars de Voliana serien l’assaig sociolingüístic i la ficció, amb un èmfasi especial en el gènere del conte, ja que les editorials grans no hi dediquen prou atenció. També t’he de dir que costa de vendre aquests reculls de contes. Després, hem publicat poesia de molta qualitat i literatura juvenil. El més venut és Hem arribat tard a classe d’Ariadna Herrero. Hi ha títols que entren als instituts. Tenim uns quants llibres recomanats a l’ensenyament que han funcionat molt bé i que ens permeten publicar altres títols que potser no es venen tant.

També m’ha cridat l’atenció que teniu un blog. L’utilitzeu només per a fer difusió o com ho complementeu?

Fem difusió del llibre i, després, si alguna persona fa una ressenya, també la posem allà. No sé si en aquesta època es llegeixen gaire els blogs, però jo tinc l’època romàntica que encara escrivia blogs, és l’essència d’aquella època.

Per acabar, si haguessis de recomanar un llibre de Voliana Edicions als lectors de Núvol, quin seria?

És que no en puc recomanar només un! Perquè els altres quedaran molt malament. Clar, aquí a Núvol vau fer una ressenya que deixàveu pels núvols el llibre Invasió de David Monteaguado. M’ha agradat molt la Nina trencada de Marta Moya, que és el tercer «Falciot Negre». Evidentment, tots els llibres de poesia de la Marta Pérez Sierra són una meravella. O Concèntriques, de Mercè Pardo, que és un llibre feminista 100%. I, ara moment publicitari, el mes que ve jo trec un assaig contra les distopies, o molt crític amb les distopies.