Assaig per Sant Jordi: 11 llibres de no-ficció

La competició numèrica i el circ que envolta els autors de ficció per Sant Jordi conviu amb el molt més relaxat circuit de no-ficció, en què la pressió per regalar els llibres obligatoris desapareix però la necessitat d’orientar-nos entre l’oceà de títols es manté. Us proposem un recull de publicacions recents per a actualitzar la vostra biblioteca d’assaig:

1. En la confidencia. Tratado de la verdad musitada, Eloy Fernández Porta (Anagrama, 2018)

El pensament occidental s’ha construït sobre una determinada idea de veritat: posar el focus de la raó sobre les confoses aparences per distingir el que és del que sembla que és. Claredat i distinció, ens demanava Descartes. Què passa aleshores amb la veritat mormolada? Quin sentit té dir “t’ho explico, però no ho diguis a ningú”? L’assagista Eloy Fernández Porta ens proposa una història cultural de la xafarderia combinant humor, erudició i crítica política a parts iguals, tot plegat interromput amb digressions personals d’un confident habitual que ha perdut la capacitat d’escoltar els altres: ell mateix.

2. Nova il·lustració radical, Marina Garcés (Anagrama, 2017)

L’obra que va fer guanyar a la filòsofa Marina Garcés el Premi Ciutat de Barcelona d’assaig, ciències socials i humanitats del 2017 diagnostica la malaltia dels nostres temps: la condició pòstuma, en la qual el pensament que es pregunta “cap a on anem?” ja només pot preguntar-se “fins quan aguantarem?”. Per combatre aquest esgotament col·lectiu, Garcés proposa combatre la credulitat i els seus corresponents efectes de dominació per atrevir-nos a recuperar la pregunta que La Boétie es va fer al segle XVI: Això és viure?

3. Greuges i desgreuges, Joan Safont (Ara llibres, 2018)

I quan Espanya despertà, Catalunya seguia allà.  Aquesta és la conclusió del recull d’articles periodístics sobre “la qüestió catalana” o “el problema catalán” que han aparegut recurrentment a les pàgines de la premsa barcelonina i madrilenya des de finals del segle XIX fins a l’actualitat. El periodista i escriptor Joan Safont selecciona peces de Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba, Andreu Nin, Joan Comorera, Pasqual Maragall, Jordi Pujol, Joan Maragall, Gaziel, Carles Rahola, Montserrat Roig i un llarg etcètera, que ens demostren la persistència del plet català que ha cristal·litzat avui en el procés sobiranista.

4. A la casa de l’intèrpret, Ngũgĩ wa Thiong’o (Raig verd, 2018)

Ngũgĩ wa Thiong’o és estudiant d’una prestigiosa escola de Nairobi quan el Mau-Mau reclama la independència de Kènia. La repressió del govern colonial britànic que va seguir aquests fets coincideix amb l’entrada de Ngũgĩ a l’institut i l’explosió de la seva passió juvenil pel coneixement. El llibre és un testimoni valuós d’aquesta opressió que expressa la complicada intersecció entre raça, política, guerra i literatura. Un dels pensadors més importants dels nostres temps que retrata un període amarg sense perdre ni la lleugeresa en l’estil ni l’esperança.

5. L’ofici d’historiador, Josep Fontana (Arcàdia, 2018)

Josep Fontana és un dels historiadors més importants del país, i en aquest volum recupera, actualitza i amplia les lliçons pronunciades, originalment, en el marc de la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona l’any 2009. Una perspectiva de més de 50 anys investigant temes com ara la identitat catalana, la història d’Europa, el compromís social de l’ofici d’historiador, les conseqüències de la revolució russa o el marxisme.

6. La literatura, des de dins, Suso de Toro (Gregal, 2018)

Darrerament l’escriptor gallec Suso de Toro ha assolit molta notorietat gràcies als seus articles sobre el conflicte català en els quals se situa com una de les escassíssimes veus que donen suport a l’independentisme des de la resta de la península. En aquesta obra, de Toro torna als orígens per reflexionar sobre la literatura en primera persona, des de la perspectiva d’un narrador que ha viscut de crear ficció: antropologia d’escriptors, el cànon literari, la dialèctica entre creació i mercat, escriptors i política, estats, la fama, l’èxit i el fracàs.

7. Els barcelonins, Adrià Pujol Cruells (L’avenç, 2018)

Existeix la barcelonitat i, sobretot, els barcelonins estan d’acord amb el que és? L’antropòleg Adrià Pujol, armat amb els mots només a l’abast d’una nissaga de traductors, es llença als carrers de la capital catalana per capturar aquesta essència a còpia d’entrevistes amb “els que se’n senten i en fan bandera” i “els que en són i potser ni s’ho han plantejat”. Una crònica personal al llarg de l’any passat que connecta el present i el passat de la ciutat i ens dona una fotografia, sempre en moviment, de les Barcelones que formen Barcelona.

8. Per combatre aquesta època, Rob Riemen (Arcàdia, 2018)

En aquests dos assaigs breus, escrits amb set anys de diferència, el filòsof Rob Riemen ens insta a deixar de parlar de populisme i dir les coses pel seu nom: el que amenaça la democràcia liberal tal com l’hem coneguda no és cap altra cosa que el retorn del feixisme. Per a Riemen, la solució rau en un retorn als valors forts de l’humanisme, perquè una democràcia no es pot mantenir viva “sense fer els deures”. I els deures són llegir, esclar. Erudit i apassionat a parts iguals, Riemen invoca els clàssics una vegada i una altra amb una convicció que fa venir ganes de córrer cap a la biblioteca.

9. Literatura recordada, Enric Iborra (Viena, 2018)

Enric Iborra és professor de llengua i literatura catalanes en un institut valencià. En aquesta obra, Iborra ens ofereix 101 notes de lectura sobre temes, autors i obres de la literatura universal en general i de la catalana en particular. A través d’una obra rellegida o redescoberta, es detecten freqüències significatives i obsessions reveladores.

10. El entusiasmo, Remedios Zafra (Anagrama, 2018)

I si això de la vocació fos una estafa? La filòsofa Remedios Zafra es proposa desemmascarar la lògica opressiva que s’ha instal·lat a les feines creatives coincidint amb l’auge de la digitalització i la precarietat. Segons l’escriptora sevillana, l’última i la més enginyosa de les disfresses d’aquest sistema d’explotació és l’entusiasme, aquella força emocional que, manllevant els verbs de Roland Barthes, punxa i arrossega els individus cap a la vida precària. Una esmena a la totalitat del sistema cultural actual que “es val de moltes persones entusiasmades que competeixen entre elles i que estan desarticulades políticament”.

11. Catalans de 1918, Josep Vicenç Foix (Tusquets, 2018)

Per commemorar els 125 anys del naixement de Josep Vicenç Foix, l’editorial Tusquets recupera Catalans de 1918, publicat per primera vegada el 1965 i que ofereix el retrat de cinc figures de la cultura catalana que van marcar al poeta de Sarrià: Carner, Fabra, Folguera, Salvat-Papasseit i Riba. Els textos, a mig camí entre la narració i l’assaig, mostren l’esforç d’una generació, tots ells coneguts i amics, per trobar el llenguatge més adequat per expressar les inquietuds personals de cadascú.