Les 10 novel·les finalistes del Premi Òmnium 2022

Òmnium ha fet publica la llista de les deu novel·les que opten al Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any 2022. El comitè de selecció del premi, format per l’escriptor i divulgador lingüístic Enric Gomà, la investigadora i crítica literària Júlia Ojeda, el llibreter Lluís Ruiz i la traductora Valèria Gaillard, ha seleccionat un total de 10 novel·les publicades entre el novembre del 2021 i l’octubre del 2022. El pròxim 19 de desembre es publicaran les 3 finalistes, però encara haurem d’esperar fins a finals de gener de 2023 per conèixer la novel·la guanyadora. Tot seguit us fem un breu resum de les obres seleccionades i adjuntem les ressenyes que s’han fet a Núvol.

Al llac, de Maria Barbal (Columna Edicions)

Després de l’èxit de vendes de Tàndem, Maria Barbal publica una nova novel·la breu, aquesta vegada ambientada al Pallars. Al llac narra la història de la Lídia, una dona que deixa la ciutat per instal·lar-se amb el seu marit a Tremp. Un pantà construït a Pallars per proveir d’electricitat les grans ciutats farà de paisatge per un grup de gent heterogènia amb lligams familiars o professionals, que viurà amb estupor un moment singular.

Aioua, de Roser Cabré-Verdiell (Les Males Herbes)

Aioua és una novel·la que reflexiona sobre les mentides, l’ambigüitat i la cerca d’identitat. La prosa de Cabré-Verdiell, així com l’espai del qual ens parla (aquest lloc vocàlic on les emocions es converteixen en imatge) constitueix, en ella mateixa, la història. Abans d’iniciar la lectura, l’índex ja ens adverteix que hi ha alguna cosa en tot aquest entramat que no rutlla. On són totes les vocals? La novel·la narra el viatge de la Rut a l’Amèrica profunda per recuperar unes lletres que li permetranarticular sons i, en definitiva, paraules, frases i desitjos.

Benvolguda, d’Empar Moliner (Columna Edicions)

Benvolguda, novel·la guanyadora del premi Ramon Llull, explica la història de la Remei Duran, una dona casada i amb una filla que ja passa dels cinquanta anys, però que enganya l’edat corrent maratons. El seu cos li demana acceleració, el seu pensament, anticipació. Un bon dia s’adona, en un atac de lucidesa, que el seu marit, deu anys més jove que ella, està a punt d’enamorar-se d’una altra dona, encara més jove.

Distòcia, de Pilar Codony (L’Altra Editorial)

Una distòcia és una complicació en un part, però a la novel·la amb què Pilar Codony ha guanyat el premi Documenta d’enguany és també un desencaix existencial. Es tracta d’un llibre que reflexiona sobre el ruralisme, la convivència entre espècies i l’autenticitat dubtosa de la vida al camp, sense arribar a conclusions grandiloqüents. La història relata uns quants dies de la vida de la Goja, una dona de 35 anys i propietària d’una petita granja, que s’ha quedat embarassada i ha de decidir si tenir el fill o abortar.

El monstre de Santa Helena, d’Albert Sánchez Piñol (La Campana Llibres)

El monstre de Santa Helena havia de ser un conte, però quan es va posar a escriure es va adonar que la història donava per fer-ne una novel·la, diu Albert Sánchez Piñol. Després de l’èxit de La pell freda, Piñol torna a portar-nos a una illa inhòspita de l’Atlàntic Sud poblada per monstres. Si a la primera novel·la ens parlava de la gestió de l’alteritat en un illot innominat, El monstre de Santa Helena és un relat plenament inscrit en la història europea, que ens transporta a la primavera de 1819 a l’illa de Santa Helena durant la reclusió de Napoleó. El resultat és una novel·la d’aventures que explora els límits de l’humà.

El dies bons, d’Aina Fullana (Bromera)

Els dies bons és una novel·la trasbalsadora que il·lumina els estralls de la drogodependència amb una intensitat que no havíem vist des que Jordi Cussà va publicar Cavalls salvatges. Fullana basteix un tríptic, donant veu a Xavier, drogoaddicte, la seva dona Martina i finalment la seva filla Ariadna, que trasllada a les relacions sexo afectives la dependència patològica del pare. Un debut enlluernador d’un autora mallorquina publicada al País Valencià que no ha estat prou valorat al Principat.

Guilleries, de Ferran Garcia (Les Males Herbes)

Una de les novel·les més reeixides de l’última temporada és Guilleries, de Ferran Garcia. Es tracta d’un western on no hi ha indis ni cowboys, perquè l’acció esdevé a Taradell a finals del segle xix. El protagonista de la història és en Boi, un nen que ve d’una família de cagots, d’un poble repudiat pels seus orígens pobres, i que viu una peripècia que l’arrenca forçosament de la infantesa. La història canvia quan el nen troba un fil de sang que baixa pel riu i decideix seguir-lo.

Les altures, de Sebastià Portell (Editorial Empúries)

Ismael Smith Marí va ser un artista que treballà entre Barcelona, París i Nova York. A Les altures, Portell s’aproxima a un entramat complex de relacions personals, marcades pel ferm compromís artístic del protagonista. La història d’Ismael Smith és la d’un art que trenca, que desgasta, que no encaixa. Portell ens torna a fer pensar al voltant d’una figura oblidada, que es troba entre gèneres i moviments artístics.

Nicolau, d’Antoni Veciana (La Segona Perifèria)

La primera novel·la d’Antoni Veciana és un relat mariner escrit amb el parlar del Camp de Tarragona i basat en el mite bíblic de Job i la balena i en La metamorfosi de Kafka. Però no només això: també hi ha la llegenda del Peje Nicolao, un home peix, creació folklòrica que s’ha anat modulant amb el temps. A la versió de Veciana la terra ferma només proporciona hostilitat i malestar. Quan neda mar endins, el protagonista entén que la llibertat i la solitud poden arribar a ser sinònims. Al mar, el seu cos es transforma en un híbrid entre humà i peix. L’oralitat i la fonètica són trets excepcionals en aquesta novel·la, que és un autèntic homenatge a la llengua.

Ràbia, de Sebastià Alzamora (Edicions Proa)

Sebastià Alzamora tenia un gos que es deia Cooper. Un mal dia algú el va enverinar i no va ser a temps de salvar-lo. A partir d’aquesta vivència traumàtica, l’autor va escriure la seva desena novel·la, Ràbia. Vet aquí, doncs, un relat peripatètic, que ens convida a deambular pel pensament d’un home solitari, però prou curiós i sociable per conversar amb personatges pintorescos, com ara un pastor, un veterinari o un expresidiari, que troben el seu lloc en un món tan desencaixat com el de Bellavista.