Rebel·lió a la granja

Pilar Codony és la guanyadora del Premi Documenta 2022 amb 'Distòcia' (L'Altra)

Carlota Rubio

Carlota Rubio

Periodista cultural

Una distòcia és una complicació en un part, però a la novel·la amb què Pilar Codony ha guanyat el premi Documenta d’enguany, és també un desencaix existencial. Es tracta d’un llibre que des dels marges dels debats de l’internet literari, s’hi posa de ple, perquè reflexiona sobre el ruralisme, la convivència entre espècies i l’autenticitat dubtosa de la vida al camp sense arribar a conclusions grandiloqüents. I ho fa a partir de la Goja, però també de la constel·lació d’animals amb què conviu. A Distòcia (L’Altra), les vaques tenen noms de poetes i s’enamoren, i fins i tot el lector més urbanita s’emociona amb elles.

Pilar Codony participa a la tarda de cuina de La Setmana del Llibre en Català en conversa amb Maria Nicolau. Serà dijous 15 de setembre a les 19:15h.

Pilar Codony | Foto: Pere Francesch, ACN

Diu Eugènia Broggi, editora de l’Altra, a la presentació del llibre que el premi Documenta (destinat obres inèdites d’escriptors fins a 35 anys) és un bon termòmetre del panorama literari més jove. Ella es referia a la quantitat d’obres publicables i el pronòstic és positiu, perquè fa dos anys el premi va quedar desert, l’any passat va ser un ex aequo reeixit i enguany hi ha hagut unanimitat entre el jurat per triar l’obra premiada. Però aquest valor testimonial del Documenta també es pot estendre a les preocupacions dels seus autors. Distòcia apareix en un moment on la paraula transespecisme o neoruralitat formen part de les nostres converses, i hi reflexiona sense fer-ne cap tesi. De fet, la història és ben simple: relata uns quants dies de la vida de la Goja, una dona de 35 anys i propietària d’una petita granja, que s’ha quedat embarassada i ha de decidir si tenir el fill o abortar. 

Distòcia és la primera novel·la de Pilar Codony, que no és neorural: és banyolina i veterinària. Explica que “inicialment volia escriure sobre el món animal, però ràpidament em vaig adonar que no podia escriure des de fora de l’esfera humana, no sabria posar-me en la ment d’un cabirol com ho fa la Irene Solà, perquè en realitat estaria traslladant-hi la meva pròpia mirada. Per això em vaig adonar que no tenia més remei que buscar un punt de contacte entre la mirada humana i l’animal, i aquest és la maternitat”. La principal singularitat del llibre és que la protagonista viu els dies de dubte rodejada dels animals de la granja, cadascun amb el seu nom, la seva personalitat i els seus propis embarassos i parts. Això no vol dir que la novel·la sigui una mena de Llibre de la selva per a adults. A Distòcia, els animals són animals: “la Goja explora les semblances i diferències que té amb els animals del seu voltant, perquè quan tens proximitat amb ells també t’adones de les diferències entre humans i bèsties. L’animalitat és un enigma i en això hi ha la seva riquesa”, explica l’autora. La convivència amb les bèsties serveix a la Goja per reflexionar sobre la relació entre cos i ment, així com els límits d’allò que anomenem animalitat. Mentre tothom al seu voltant li diu que hi ha alguna cosa autèntica i natural en la maternitat, la seva racionalitat humana hi veu una barrera per a la llibertat.

Així com Pilar Codony reflecteix el paternalisme que acostuma a acompanyar un avortament sense fer un pamflet feminista, també reflexiona sobre la relació entre humans i bèsties sense fer una oda buida a la ruralitat. “La naturalesa és un espai molt cru, però l’emoció l’hi posem nosaltres”, diu. La Goja és dura contra les granges d’explotació massiva, però observa la relació entre humans i natura amb les seves contradiccions: “Tots els animals de la història tenen noms, que és una manera que té la protagonista de donar-los ànima, però també de posseir-los”, diu Codony.

Amb les mans dins la vagina d’una vaca, la Goja es fa les mateixes preguntes que els grans teòrics de la cosa animal (a casa nostra ara mateix ho és Marta Segarra): què hi ha de cert en els atributs que fins ara hem donat a l’animalitat? Com també afirma Segarra, tot el que hem considerat animal fins ara no és més que una oposició egoista: nosaltres som humans perquè no som animals i al revés. Rumiant tot això, la Goja s’adona de la trampa del discurs de l’autenticitat de la natura i l’animalisme de fireta: “Quan es tracta de reproduir-nos, apel·lem a l’animalitat en veu ben alta (…) Potser l’única animalitat acceptada en aquest primer món tan ridícul. No només acceptada, sinó fins i tot desitjable: és un instint que no es pot rebatre”, conclou la Goja, i desvelant aquesta hipocresia troba la llibertat per triar. 

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació