El CoNCA anuncia els Premis Nacionals de Cultura 2021

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha reconegut enguany amb el Premi Nacional de Cultura l’escriptor i pintor Narcís Comadira, la fotògrafa Maria Contreras Coll, l’editora Maria Carme Dalmau, el Festival de Cultures del Pirineu Dansàneu i l’artista electrònica Mónica Rikić. Segons el jurat, en ells conflueixen “la transmissió de coneixement, el poder transformador de la cultura, el compromís territorial i una bona mostra del paper de la cultura com a bé essencial”. La proclamació i lliurament dels guardons ha tingut lloc aquest dijous 27 de maig al matí al Recinte Modernista de Sant Pau de Barcelona.

Els cinc Premis Nacionals de Cultura 2021, fotografiats al recinte modernista de Sant Pau aquest dijous 27 de maig de 2021. Foto: ACN

Des de l’any passat, el nou Plenari del CoNCA (integrat per Vinyet Panyella, Margarida Troguet, Jordi Font, Salvador Casals, Edmon Colomer i Núria Iceta) ha reduït de deu a cinc el nombre de premiats, amb el compromís de donar-los més pes i difusió al llarg de l’any. Al llarg de les seves 47 edicions, els Premis Nacionals de Cultura han reconegut la tasca de més de 380 creadors, professionals i entitats del sector cultural del país. La voluntat del Plenari actual del CoNCA és reconèixer durant el seu mandat, que finalitza el 2024, a vint-i-cinc referents de la cultura del país, ja siguin persones o entitats, equilibrant els criteris de gènere, disciplina, trajectòria i territori.

L’escriptor, traductor i pintor gironí, Narcís Comadira (Girona, 1942) ha rebut el Premi Nacional de Cultura pel conjunt de la seva obra artística. Conegut sobretot com a poeta, amb una vintena de llibres publicats i la seva obra completa reunida al volum Poesia (2014), al qual cal afegir la posterior Manera negra (2018), Comadira ha conreat també d’altres gèneres literaris, com l’assaig, la crítica i el teatre; la seva faceta de dramaturg inclou obres com La vida perdurable, L’hora dels adéus, El dia dels morts (Un oratori per a Josep Pla) o L’hort de les oliveres. Quant a la seva obra pictòrica, beu del mateix lirisme que la seva obra escrita, lligada a la natura i a les formes de l’arquitectura. Ha guanyat nombrosos premis literaris i reconeixements, com la Creu de Sant Jordi o el XX Premi Jaume Fuster que va rebre l’any passat.

El món literari també ha estat reconegut en la figura de Maria Carme Dalmau (Barcelona, 1930), una pionera de l’edició en català, reconeguda pel CoNCA per la seva trajectòria al capdavant de Rafael Dalmau Editor, empresa de la qual va ser cofundadora l’any 1959 i que va convertir en un segell de referència amb vinculacions tant amb el món acadèmic com amb l’associacionisme cívic i cultural d’arreu dels Països Catalans.

En plena dictadura franquista, Dalmau va consolidar la mítica col·lecció Episodis de la Història, va enllestir obres enciclopèdiques com Els castells catalans i es va especialitzar en la divulgació històrica i patrimonial i de disciplines afins, com l’excursionisme, la geografia o l’etnografia. L’any 1978 va ser l’única dona que va firmar el manifest fundacional de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana.

Noves generacions

La fotògrafa Maria Contreras Coll (Barcelona, 1991), és la premiada més jove d’aquesta edició dels Premis Nacionals de Cultura. Sempre ha focalitzat la seva mirada en temes com el gènere i els drets de les dones i actualment treballa per a The New York Times i el National Geographic. Després de retratar la crisi de refugiats i migrants a Europa, va establir-se durant dos anys al Nepal, on va recollir amb la seva càmera la lluita de les dones contra les restriccions menstruals, un treball pel qual va ser premiada amb un POY Latam l’any 2019. Durant la pandèmia, Contreras va retratar l’ajuda humanitària que l’anomenat Hospital de Campanya de la parròquia barcelonina de Santa Anna prestava a persones vulnerables pels efectes de la covid-19. Actualment treballa en un projecte sobre violència sexual a Espanya amb el suport de la Beca Joana Biarnés, i explora els conceptes de dona i religió a diferents parts del món gràcies al suport de la National Geographic Society.

Per altra banda, també es reconeix l’excel·lència i innovació dels projectes tecnoartístics de Mónica Rikić (Barcelona, 1986). El seu interès rau en l’impacte social de la tecnologia, la convivència home-màquina i la reapropiació de sistemes i dispositius tecnològics, per manipular-los i replantejar-los a través de l’art. Rikić centra la seva pràctica en el codi digital, l’electrònica i d’altres objectes no digitals per crear projectes interactius, sovint emmarcats com a jocs experimentals, que plantegen noves formes de pensar i interactuar amb l’entorn digital que ens envolta, i ho fa des dels enfocaments educatius fins a l’experimentació sociològica.

L’artista electrònica ha participat en festivals internacionals com l’Ars Electronica de Linz, la Creative Tech Week de Nova York, la Robotronica d’Austràlia o el FILE de Brasil, entre d’altres, i ha estat guardonada al Japan Media Arts Festival, al MAZE de Berlín, a la Margaret Guthman Musical Instrument Competition d’Atlanta i també ha rebut una beca Leonardo de la Fundació BBVA per treballar en un projecte de recerca sobre robots i interaccions socials.

Finalment, el CoNCA premia el Festival de Cultures del Pirineu Dansàneu valorant el conjunt del projecte impulsat pel Consell Cultural de les Valls d’Àneu que vincula dansa, música, territori, tradició i contemporaneïtat, i que enguany celebra la seva trentena edició. Hereu de l’escola d’estiu de dansa i música tradicional fundada pel ballarí i coreògraf Joan Serra l’any 1992, el Dansàneu es va replantejar el 2015, amb un projecte obert a públics de totes les edats que marida la riquesa patrimonial i natural de la zona amb les propostes artístiques més innovadores en un respectuós diàleg amb la cultura d’arrel. La trentena edició del Festival Dansàneu se celebrarà aquest estiu del 25 de juliol a l’1 d’agost.