Bach confús

El Festival Llums d’Antiga, pertanyent a la programació de l’Auditori, va inaugurar l’edició d’enguany el proppassat 16 d’abril a l’església de Sant Felip Neri amb el conjunt vocal O Vos Omnes. El programa no podia ser més llaminer, format pels sis motets de Johann Sebastian Bach que ens han arribat, els BWV 225-230. Sota la direcció de Xavier Pastrana, O Vos Omnes va fer una interpretació molt meritòria, tot desafiant una acústica hostil.

És una llàstima no poder tirar magnífiques lloances al programa, els intèrprets i el festival, però la realitat és que l’element més destacable del concert a Sant Felip Neri va ser una acústica nefasta que va enterbolir de manera important l’audició dels motets. En unes peces on Bach crea filigranes amb les quatre, cinc o vuit veus, va esdevenir impossible apreciar-ne la complexitat de manera intel·ligible, ja que el so de les veus es va percebre amb una gran confusió.

L’element més destacable del concert a Sant Felip Neri va ser una acústica nefasta que va enterbolir de manera important l’audició dels motets.

Setze cantants i tres instrumentistes d’una gran vàlua van sonar com un totum revolutum en què es van perdre la definició i les dinàmiques. En Bach això és especialment greu, ja que és un dels compositors insígnia de la polifonia, i sobretot en els motets a vuit veus aquesta disfunció va ser crítica, per la impossibilitat de discernir cap de les línies vocals amb una mínima nitidesa.

O Vos Omnes és una formació que ens té acostumats a unes interpretacions caracteritzades pel rigor, a càrrec d’unes veus de projecció òptima i emissió neta en la individualitat, que quan canten en conjunt produeixen l’efecte d’unes línies vocals de gran definició. L’església de Sant Felip Neri no va fer minvar la qualitat de les veus, però a causa d’una acústica molt deficient van sonar barrejades en un desordre que, sense arribar a ser caòtic, va provocar una audició borrosa. Es va produir un desequilibri entre una preponderància de les veus més agudes sobre la resta. Les masculines gairebé es van confondre amb el continu.

O Vos Omnes és una formació que ens té acostumats a unes interpretacions caracteritzades pel rigor.

El grau de confusió augmentava com més ràpid era el ritme de la música. Els temes van quedar desdibuixats, no tan sols els de les veus intermèdies, sinó també els del registre agut. Els passatges més lents i els acords van ser els únics punts on l’adversa arquitectura va donar treva perquè els cantants poguessin mostrar el seu nivell d’excel·lència.

És trist haver de constatar una interpretació poc reeixida causada exclusivament per l’acústica del recinte, una església barroca que esdevé una maledicció per a l’audició musical. Les esglésies medievals, en canvi, mai no han presentat aquest obstacle, i el mateix Festival Llums d’Antiga ha organitzat concerts en llocs tan idonis com Sant Pau del Camp o Santa Maria del Pi, amb una acústica excel·lent.

Escoltar Bach en aquestes condicions va ser una experiència poc agradable, però afortunadament O Vos Omnes tancarà el Festival, aquest cop a Sants Just i Pastor, una església gòtica on tindran l’oportunitat de fer un concert de tornada que estem segurs que serà un èxit rotund.