Fotografiar la fraternitat

El Claustre de l’Església de Santa Anna s’ha convertit també des de fa uns mesos en un espai social amb taules parades on cada dia esmorzen i dinen un centenar de persones sense llar, la majoria dels quals dormen habitualment al carrer. La foto periodista Maria Contreras Coll ha documentat al llarg de cinc mesos aquesta realitat i ara les parets del claustre acullen també  una selecció de fotografies d’aquest reportatge.

Abans de parlar del reportatge convé explicar aquesta singular iniciativa que s’està desenvolupant al voltant de l’església de Santa Anna i del seu projecte. Com explica el seu rector, el pare Peio Sánchez, l’any 2017 varen constatar que la gentrificació del barri gairebé els havia deixat sense parroquians i calia trobar un sentit a la seva tasca apostòlica. Llavors, la capella de la Pietat es va convertir en lloc d’acollida de persones sense sostre que hi varen trobar aixopluc. Es feia així realitat aquella orientació del Papa Francesc quan va dir que “l’església ha de ser com un hospital de campanya pels ferits”. I precisament aquest és el nom que ha adoptat el centre, que té com objectius bàsics acollir, protegir, promoure i integrar aquelles persones sense veu que s’hi acosten.

A poc a poc el centre va anar essent conegut i cada dia s’hi entregaven bosses amb menjar a un col·lectiu de gairebé tres centes persones i eren llargues les cues que es formaven al voltant de l’església.

Però va arribar la Covid 19 i les mesures sanitàries varen impedir l’ús del recinte tancat de la capella. Per això es va habilitar el claustre com a menjador amb un seguit de taules on, respectant les distàncies, en tres torns de trenta persones, cada dia hi esmorzen i hi dinen un centenar, que reben a més una carmanyola amb aliments pel sopar del dia.

Però això no és només un menjador sinó que de fet és un lloc de trobada o, com diuen els seus   promotors, una Taula de fraternitat. Els que la comparteixen es troben acompanyats, i se’ls facilita també orientació respecte de les seves necessitats, especialment en el terreny de la seva inserció social i laboral que els permeti sortir del pou en el que es troben. El servei s’ha complementat amb un espai de dutxes que funciona dues tardes a la setmana i d’altres serveis assistencials de caràcter mèdic i atenció psicològica.

Tot això és possible gràcies a les aportacions de particulars, d’un grup de restauració que  proveeix els aliments ja cuinats i envasats i a la col·laboració amb Càritas i altres organitzacions socials i empresarials. Però sobretot, dels dos centenars de voluntaris que s’ocupen rotativament de prestar tots els serveis necessaris. Entre aquests serveis també s’inclouen els de l’atenció a famílies vulnerables de les que es té cura i a les que se’ls faciliten aliments als seus domicilis en col·laboració amb Càritas, el Banc dels Aliments  i altres entitats socials.

La Maria Contreras Coll, jove fotògrafa especialitzada en els drets de les dones i en qüestions de gènere, va quedar impressionada per les cues que veia al carrer de Sant Anna. Portada per la seva vocació de reportera que ha exercit ja en diferents terrenys, va decidir participar i alhora documentar aquella realitat amb la finalitat última, com va assenyalar el pare Peio en la presentació de l’exposició que comentem, de “donar a conèixer els que no tenen veu”.

Per això va aconseguir diverses complicitats. En primer lloc, la dels mateixos acollits que inicialment podien ser reacis a les càmeres. I, en segon lloc, el suport d’una beca Emergency Fund for Journalists organitzada per National Geographic Society, que és un fons d’emergència destinat a periodistes de tot el món amb l’objectiu de posar en valor històries locals sobre temes socials, emocionals, econòmics i d’equitat que la COVID-19 ha tret a la llum.

Integrada així en el grup de voluntaris, va col·laborar en la tasca d’integració esmentada i va centrar-se especialment en documentar la situació i les experiències de tres dones i les seves respectives famílies. En l’acte de presentació de l’exposició, que va conduir el pare Xavier Morlans, vicari de la parròquia, una d’elles, Maritxell Galindo, va explicar emocionada la seva experiència i va expressar el seu agraïment al centre, que els va ajudar quan ella i el seu marit varen perdre la feina i el pis on vivien. Un ajut sense el qual no hauria pogut superar com està fent la seva dramàtica situació. Les altres dues persones a les que s’ha fet el seguiment gràfic són C.V., una dona d’Honduras, i Hannane El Jaui, del Marroc que es va quedar sense feina, com el seu marit cambrer, i que va tenir un fill en plena pandèmia. Són només tres exemples de les persones a les que el centre facilita aliments, companyia i orientació.

Les vint-i-dues fotografies que integren la mostra es presenten en un format de 100 x 70 cm, penjades a les parets del claustre on conviuen amb les persones que hi acudeixen al servei de menjador, i que en són de fet els seus protagonistes, amb els fidels que assisteixen als oficis de la parròquia i amb els visitants que s’hi acosten a veure-les. Fotografia i realitat s’uneixen així en un mateix espai natural i fan realitat el desig expressat pel pare Peio:  que aquest treball fotogràfic, que està previst presentar més endavant també en d’altres espais, contribueixi a “fer visibles aquelles persones que són invisibles”.

Les limitacions d’espai i les seves condicions no són un obstacle per valorar la força de les imatges, però estic segur que el reportatge té encara un llarg recorregut en futures presentacions ampliades.

L’exposició es pot visitar cada dia, fins al 15 de gener, de 11,45h a 14h i de 15h a 18h, accedint al claustre per la porta d’entrada de carrer de Santa Anna. Com es pot imaginar la visita no té només una dimensió fotogràfica sinó que és realment una intensa experiència vital pel que suposa d’aproximació a una realitat tan actual.