El joc salvatge de Joël Dicker

L’escriptor Joël Dicker (Ginebra, 1985), acaba de publicar Un animal salvatge, la seva darrera novel·la editada en català per La Campana i en llengua castellana per Alfaguara. Es tracta d’un thriller de pocs personatges que gira al voltant d’un atracament en una important joieria de Ginebra. Al llibre, l’autor explora les aparences dels protagonistes a partir de la imatge que ells mateixos volen mostrar, però també de com són percebuts per la societat. Un altre dels temes principals és l’instint, un atribut que l’escriptor creu que s’ha oblidat en l’actualitat per qüestions de sociabilitat. «Cada personatge està una mica atrapat entre l’instint i les expectatives de la resta, en aquest sentit tots som un animal salvatge», sosté.

Un animal salvatge comença el 2 de juliol del 2022 quan dos delinqüents es disposen a dur a terme un atracament en un establiment de la ciutat suïssa de Ginebra, un esdeveniment que serà molt més que un simple robatori i que es desenvoluparà en només set minuts. Vint dies abans, en una urbanització de luxe a la vora del llac Léman, la Sophie Braun es prepara per celebrar el seu quarantè aniversari.

La vida li somriu, ja que viu amb la seva família en una casa de disseny envoltada de boscos, però aquest món idíl·lic començarà a trontollar per diversos factors, com per exemple que el seu marit estigui embolicat en una trama de petits secrets, o que el seu veí –un policia de reputació impecable– s’hagi obsessionat amb ella fins al punt d’espirar-la en els moments més íntims. A més, un personatge misteriós li fa un regal que posa en perill la seva vida.

Tots aquests successos conflueixen en la darrera novel·la del reconegut escriptor Joël Dicker, que aquest dimecres ha visitat Barcelona per presentar la seva obra. En aquest sentit, ha explicat que es tracta d’una història que pretén atrapar el lector a través d’un tractament del temps molt singular. «Aquesta vegada volia que hi hagués una dinàmica temporal, bàsicament perquè no tenim temps de llegir i volia generar aquesta sensació que el temps passa ràpid, i cal atrapar-lo», afirma.

Entre els personatges principals hi ha dues parelles, a més d’altres figures que acaben d’arrodonir la trama. Entre els temes que tracta Dicker s’hi pot trobar l’aparença, la percepció, l’engany, i també el judici, que juga un paper important. «Allò que els altres projecten en nosaltres, la imatge de qui som, diu molt més dels que jutgen, que no pas de la persona jutjada», opina. Una narrativa que, relacionada amb el títol, també posa sobre la taula l’existència de l’instint, «allò que tots tenim a dins i que hem deixat una mica de banda en el món actual».

La novel·la negra com a divertimento

Si bé el thriller de l’autor no incorpora diversos dels elements típics, com pot ser per exemple un assassinat, o una desaparició, sí que pivota a través d’una trama que l’escriptor veu «sòlida» de principi a final amb una construcció que fa pensar que «ha valgut la pena» arribar al final. «Si presentes un llibre de suspens ho fas amb la promesa que hi ha d’haver una revelació determinada», defensa Dicker, que també veu la novel·la com una mena de «joc».

«Es tracta d’un entreteniment que permet a l’autor i el lector jugar plegats, ja que el primer crea uns personatges i uns llocs, i la feina del segon és imaginar-se tot això», recorda. De fet, aquesta és un dels motius pels quals l’escriptor suís creu que la novel·la negra gaudeix d’una gran popularitat. «Il·lustra la necessitat de la gent de passar-ho bé, compleix aquest criteri, mentre que altres gèneres han renunciat a aquesta voluntat», insisteix.

Preguntat per la seva fructífera trajectòria com a escriptor, Dicker apunta al fet d’haver creat «una relació honesta amb el lector», que a la vegada li permet separar-se de l’èxit. «Els lectors volen que sigui una persona autèntica i, per això, treballo sempre amb l’objectiu de tirar endavant una obra exigent i digna», subratlla. Pel que fa al futur, l’autor d’Un animal salvatge veu clar que la seva relació amb la literatura continuarà, tot i que també admet que durant tots aquests anys s’ha transformat.

«La meva mirada va evolucionant, els temes que tracto i també certes pulsions que poden tenir un impacte en mi», apunta, afegint que «totes les coses tenen un ordre i un temps i sempre t’has d’escoltar com a autor». De fet, ara mateix Dicker afirma que «tot i estar sempre treballant amb diferents idees», no pot dir amb claredat que alguna d’elles sigui un embrió per una futura història. «Però m’agrada no saber-ho», assegura, «i així és com n’apareixen de noves».

Finalment, tot i ser molt conscient dels jocs de miralls que generen les xarxes, admet que en el seu cas disposa d’un compte d’Instagram professional amb un sol propòsit: anar a buscar lectors i seduir els que no ho siguin. «A tothom li agraden els llibres, però hi ha gent que encara no ho sap», conclou.