NILAK ja és una realitat

Divendres passat una comitiva de periodistes i representants del sector del circ vam baixar a Vilalba dels Arcs, a la Terra Alta. Dic “baixar” expressament, perquè en un país tan centralitzat com el nostre sembla que tot passa a Barcelona. I sí, a la capital succeeixen moltes coses, però no pas totes. I, precisament, un projecte tan encertat com el de NILAK s’ha proposat lluitar contra la descentralització, portant les arts escèniques a totes les comarques catalanes que (encara) no tenen equipaments teatrals.

Si la Clàudia Rius em pregunta si estic disponible un divendres, jo ho deixo tot i cap allà que vaig. Dos minibusos vam sortir divendres a les nou del matí de Barcelona, per arribar a Vilalba dels Arcs a quarts de dotze. Els sis-cents (i escaig) habitants de Vilalba no feien massa cara de sorpresos, en veure un cotxe oficial i dos minibusos arribar a la seva població. És natural: ja fa uns dies que els artistes de circ han plantat la seva carpa al camp de futbol. Una carpa blanca i lluent, nova de trinca (ens diuen que ve d’Itàlia), amb el seu corresponent bar (amb vins de la zona) i taules i cadires de fusta al voltant. Una preciositat.

Abans de visitar la carpa, ens vam reunir a la Confraria de Nostra Senyora de Gràcia, església romànica actualment fora de culte i que s’empra com a edifici polivalent. Allà la consellera Natàlia Garriga ens va donar la benvinguda, i ens va explicar per què ens havien convocat a tots plegats. La carpa de NILAK és una de les onze accions del Pla d’Impuls del Circ 2019-2022, que tal com el seu nom indica pretén donar embranzida a un sector artístic en què, com en tants d’altres, patim de fuga de cervells. El circ i l’embranzida sempre han fet molt bona parella. A Can Núvol estem en tot i n’hem parlat en diverses ocasions, com es pot comprovar en aquest enllaç. Les onze mesures tenen eixos com el suport a la creació, la formació, les infraestructures, la difusió, el circuit pel territori i la creació de públics. NILAK és una de les mesures incloses en aquest pla (el PIC, un acrònim molt eixerit), i va ser, també, el projecte guanyador del Premi Lluís Carulla 2020. Divendres va ser un dia amb molta emoció, perquè per fi es materialitzava un projecte que va néixer ara fa més de tres anys.

La consellera Garriga va destacar les potencialitats que té l’ecosistema teatral català, i la capacitat que tenen les arts del circ d’aglutinar diverses inquietuds artístiques. Les aliances entre el sector públic i el privat s’exemplifiquen en un projecte com el de NILAK, que neix amb el desig de portar la cultura a les onze comarques de Catalunya que no disposen de teatres. La primera parada és la Terra Alta, i les següents seran la Conca de Barberà i l’Alt Urgell. “No podem permetre que hi hagi gent que no té accés a la cultura”, va declarar la consellera, destacant que el PIC també inclou la mesura “Pobles de circ”, que ha portat aquesta art escènica a diverses poblacions de menys de deu mil habitants, com ara Bellver de Cerdanya, Prats de Lluçanès, Sort i Ulldemolins (el passat 2020), o Alcanar, Sant Hilari Sacalm i Talarn (aquest 2021).

A continuació va parlar en Jordi Príncep, director de l’Escola de Teatre i Circ d’Amposta i del FesticAM, i membre de l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC). Príncep es va mostrar molt content i satisfet, ja que ell és d’un poble de mil habitants de l’Ebre, i ens va confessar que fa uns anys no hauria imaginat que un projecte com NILAK es fes realitat. Va reivindicar “lo circ”, tal com diuen al seu poble, i les dues perifèries que es troben en aquest projecte: l’artística i la territorial. El PIC ha permès que el sector del circ faci alguns salts endavant (el símil és seu), però Príncep creu que encara cal connectar molt més la formació amb la producció i la difusió de les arts del circ. El circuit, en definitiva. Tal com passa amb els científics, a Catalunya formem artistes de circ que un cop han finalitzat els seus estudis acaben emigrant i establint-se a països com França. No cal explicar-ne els motius: no seran molt simpàtics, hi estarem d’acord, però els francesos creuen en la cultura i li donen tot el pressupost que poden. Príncep va reivindicar el circuit d’espectacles de circ en sala, no en carpa, reivindicació a la qual em sumo des d’aquí. Estat d’emergència, la Producció Nacional de Circ que es va estrenar la temporada passada, va recórrer setze poblacions catalanes, realitzant funcions pel públic general i activitats per a escolars. Si vol es pot, però calen diners, consellera. I programadors municipals amb ganes d’oferir varietat al seu públic, més enllà dels noms (i de les productores) que es repeteixen als teatres (i teatrassos) de tot Catalunya.

Finalment van parlar Marta Esteve, directora general de la Fundació Carulla, i Oriol Escursell, coordinador de NILAK. Esteve es va mostrar molt feliç i il·lusionada. Per fi havia arribat el dia en què el projecte guanyador del Premi Lluís Carulla es feia realitat, unint creació, xarxa, impacte econòmic i desenvolupament territorial. Aquest 15 de novembre s’inicia el procés d’inscripció per la nova convocatòria del premi. Tots aquells interessats podeu consultar les bases en aquest enllaç. Si a Esteve li brillaven els ulls, Oriol Escursell es va emocionar de valent. És ben natural. Més de tres anys de feina, i finalment “lo noi de Cal Parrai” ha fet possible que la seva família i els habitants de Vilalba dels Arcs puguin compartir el seu ofici. “Ens deien que no tindríem prou públic… I per demà les entrades ja estan exhaurides”, ens va explicar. I quina programació! La gent de Vilalba (i voltants) podran gaudir mentre la carpa estigui plantada, d’espectacles d’altíssima qualitat artística com Espera de la companyia Eia, Likes de la coreògrafa Núria Guiu, Se podría… vibrar de la Cia. Vaques (creació comunitària amb el grup La Pirindola), … i les idees volen d’Animal Religion o Pugilatus dels Escarlata Circus. Quina sort que té la gent de Vilalba! També hi haurà un taller de fotografia participativa amb Marta G. Cardellach (amb l’Assoaciació de Dones de Vilalba dels Arcs), un taller de dansa de Magí Serra i Raimon Molà (amb el  Grup de Dansada) i un tast de vins de la zona amb Vinomi. “Hem tingut molta sort”, va voler recalcar Escursell. “Ho hem fet tan bé com hem pogut, ens hem equivocat i ens tornarem a equivocar”. Un dels responsables de NILAK, cap visible del projecte, va voler agrair el Trapezi de Reus, el Konvent de Berga o FiraTàrrega (que els va incloure en el seu Circuit Nòmada), deixant clar que són les xarxes i les aliances les que possibiliten que projectes com aquests es facin realitat.

Només ens va faltar caminar fins a la carpa, plantada majestuosament al camp de futbol. Per un cop, les arts guanyen a l’esport. Allà, després de la foto de família de rigor (amb representants de totes les institucions implicades al Pla d’Impuls del Circ) vam poder veure un tast de l’espectacle que es podria veure aquella nit. Una acròbata fent equilibris amb dues pilotes gegants i una inauguració com cal: tisores i cinta vermella, però amb una mica de contorsionisme. Acrobàcia i contorsions: el pa de cada dia de la gent del circ. La carpa de NILAK ja volta per Catalunya. I les seves onze comarques sense teatres. Llarga vida a NILAK!