De Clemente a Valente, una trilogia familiar

El Grec Festival de Barcelona és un esdeveniment que no només reuneix els noms més destacats de l’escena internacional, sinó que ofereix un mostrari del talent local i, alhora, és una porta oberta a experiments escènics que difícilment podríem veure en un altre context. Aquest juliol, tres sales de proximitat de Barcelona –El Maldà, la Sala Flyhard i la Sala Versus Glòries– uneixen forces amb el Grec per oferir-nos una trilogia familiar inèdita escrita i dirigida, a quatre mans, per la catalana Cristina Clemente i l’argentí Nelson Valente. Tres obres que es podran gaudir de manera independent (no caldrà veure-les totes tres per entendre-les), però que compartiran trama i personatges.

Existeixen alguns precedents d’obres interconnectades en la història de l’escena catalana contemporània. El 1997, per exemple, el mateix festival Grec va programar Hotel de mala mort, una proposta on cinc dramaturgs diferents –Josep M. Benet i Jornet, Andreu Martín, Mercedes Abad, Núria Amat i Joan Cavallé– van estrenar cinc textos connectats per un mateix crim a cinc teatres de la ciutat: la Sala Beckett, el Versus, el Tantarantana, i els desapareguts Artenburt i Teatre Malic.

L’any 2015, el Teatre Lliure també va estrenar una trilogia –«Tot pels diners»– que orbitava al voltant d’un mateix personatge interpretat per Manel Sans, amb peces de Nao Albet i Marcel Borràs (Mammón), d’Iván Morales (Cleòpatra) i de Victoria Szpunberg (L’onzena plaga). I, sense anar més lluny, aquesta temporada hem vist [BLANK], un projecte compartit entre el Teatre Tantarantana i el Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa que, partint d’un mateix text de la dramaturga britànica Alice Birch, ens va brindar dos muntatges connectats en temps real per videoconferència, amb dos repartiments i dues direccions diferenciades: les de Roberto Romei i Marc Chornet Artells.

La nova trilogia de Clemente i Valente és a mig camí de totes aquestes experiències prèvies. Ambdós dramaturgs ens ofereixen una història d’amor en plena maduresa, desplegada a través de tres títols connectats per unes mateixes protagonistes: la Mercè i la Silvia, matriarques de dues famílies interpretades, respectivament, per Lluïsa Castell i Lide Uranga.

Dos repartiments diferents, un de català i un vingut expressament des de l’Argentina, exploraran la contraposició entre aquestes dues cultures i les seves respectives maneres de viure i d’entendre l’amor. Els dos elencs actuaran de manera independent a les dues primeres parts de la trilogia i es barrejaran i actuaran plegats a la darrera peça que comptarà, per tant, amb un repartiment coral de set intèrprets.

Del 5 al 18 de juliol tindrem l’oportunitat de conèixer millor els Rovira i els Rodríguez, les dues famílies protagonistes, a les dues primeres obres de la trilogia. El Maldà acollirà La paella dels dijous, escrita per Cristina Clemente i dirigida per Muguet Franc, i la Sala Flyhard estrenarà Silvia, escrita i dirigida per Nelson Valente.

A la primera, coneixerem la Mercè i els seus fills, en Guifré (Jordi Andújar) i la Lia (Núria Cuyàs), que s’han reunit per dinar a casa de la seva mare, com cada dijous, tot i que en aquesta ocasió la Mercè els comunicarà una notícia inesperada. A la segona, coneixerem la Silvia i la seva família, formada pels intèrprets argentins Julian Ponce Campos, Mayra Homar i Gabriel Beck. Marcada per un amor impossible de joventut, la Silvia, que s’ha quedat vídua, intentarà refer la seva vida aprofitant una visita a la seva filla resident a Espanya. Malgrat totes les pors i els prejudicis que haurà d’enfrontar, la Silvia està disposada a canviar radicalment el seu rumb vital i a perseguir els seus somnis.

Finalment, del 24 de juliol al 5 d’agost, la Sala Versus Glòries acollirà el desenllaç de la història a Rovira vs. Rodríguez. Aquesta darrera obra, escrita i dirigia conjuntament per Clemente i Valente, mostrarà la trobada d’ambdues famílies i és on sabrem, per fi, si l’amor triomfa o si els secrets, els judicis i les tradicions apaivaguen qualsevol guspira d’esperança.

Es dona el cas que Nelson Valente i Cristina Clemente no es coneixien personalment abans d’aquesta col·laboració. És cert que Valente ha dirigit, amb notable èxit, la versió argentina de Lapònia, un dels textos més celebrats de Clemente –escrit en col·laboració amb Marc Angelet– i que aviat traslladarà a Buenos Aires Una teràpia integral, la darrera comèdia del tàndem Clemente-Angelet, però l’argentí no havia conegut personalment a la catalana fins ara.

Ambdós han creat les dues primeres peces de la trilogia de manera individual –establint alguns nexes en comú a través de reunions telemàtiques– i han assajat les obres amb els seus respectius elencs. Des del passat 16 de juny, la companyia argentina encapçalada per Valente es troba en terres catalanes, ultimant els detalls de l’estrena de Silvia i començant a assajar, juntament amb els intèrprets catalans, la darrera de les tres peces: Rovira vs. Rodríguez.

En realitat, l’obra que es podrà veure a finals de juliol a la Sala Versus Glòries està en ple procés de creació. Assajant-se en paral·lel a les estrenes i les representacions de les dues primeres peces. És un text que, ara com ara, només compta amb una escaleta del que passarà, dissenyada i pactada per avançat per Clemente i Valente. Els diàlegs finals aniran sorgint de les diverses sessions de treball amb els intèrprets. Ara que les dues companyies es troben a Barcelona, Clemente i Valente reescriuran, en menys d’un mes, tot el material que es generarà en improvisacions a la sala d’assaig. Així, doncs, actors i personatges es coneixeran a la vegada.

Per facilitar el conflicte, Clemente i Valente van decidir abordar una comèdia familiar, perquè més enllà del país d’origen, la família és un tema universal. Un gran joc teatral que darrere d’una comèdia dramàtica d’aparença quotidiana abordarà una història protagonitzada per dues dones que, en principi, ja han fet tot el que s’esperava d’elles: tenir fills i forma una família. Una història, de fet, protagonitzada per dues dones madures –cosa, malauradament, poc habitual en els nostres escenaris– que conserven intacte el seu desig i la seva capacitat de projecció cap al futur. Perquè ser mare, no hauria d’impedir a ningú d’assolir els seus objectius vitals.

Aquesta trilogia és una aposta del Grec i els Teatres de Proximitat de Barcelona, agrupats sota el segell «On el teatre batega» (OTB), per enfortir la relació escènica amb Buenos Aires, i compta amb el suport d’Iberescena i de la Generalitat de Catalunya. Al cap i a la fi, s’està treballant perquè la trilogia sencera es pugui veure la temporada vinent, amb els mateixos repartiments, tant a Barcelona com a Buenos Aires.

Trobareu més informació sobre aquesta trilogia catalana-argentina al web d’«On el Teatre Batega».