La llista negra

Aquest Sant Jordi moltes editorials han apostat per editar novel·la de gènere negre. Des de novetats literàries a traduccions de grans clàssics, vet aquí algunes propostes que us fem des de Núvol.

Per començar, l’editorial Llibres del Delicte ha publicat tres novel·les molt diferents i molt interessants que fan les delícies als amants del gènere. A Una taca de sang, Rosana Andreu denuncia la violència masclista, els feminicidis, i reflexiona sobre aquesta xacra social des d’un punt de vista crític a partir de les reaccions de tot un barri que ja veia a venir el tràgic desenllaç. La novel·laencadena els punts de vista dels personatges que poblen de quotidianitat la plaça Caterina Albert. La quotidianitat detallada de la prosa d’Andreu és digna d’esment. Com a bon relat negre, critica la xenofòbia, els patrons prefixats, la gent que s’alimenta de les penes alienes i els prejudicis.

Vides en cercle de Cesc Cornet és la història de tres generacions marcades per tres crims sense resoldre. És mala sort congènita o hi ha alguna connexió? Quina és la relació entre els assassinats i com es tanca el cercle? La novel·la és un film fragmentat que, quan ets en un moment àlgid, et deixa amb la mel als llavis per passar a una altra trama. Cornet fa de la novel·la coral una festa literària on t’enganya i et porta per on vol. Els possibles assassins són tants i amb tants bons motius per ser-ho que el lector amant del gènere gaudeix com un garrí.

Vigila amb mi completa la trilogia negra d’Anna Carreras Aubet, iniciada amb L’ull de l’escarabat i Halley 2042. Barrejant sentit de l’humor àcid i penetració psicològica, aquest relat és la justificació de l’assassinat de la parella que ha comès la mateixa protagonista, l’Emma. El crític de Núvol, Bernat Puigtobella, considera que el llibre no és “un discurs d’expiació, sinó la celebració d’una venjança en tota regla”. On l’assassinat es tracta com “un gest desesperat de legítima defensa”, “un acte d’alliberament” i, fins i tot “d’autoafirmació artística” per a la pintora. Aquí podeu llegir la crítica completa.

El segell Rosa dels Vents ha publicat Els sentinelles de la llibertat, d’Oriol Canals, una novel·la que explora de manera inèdita la corrupció moral i financera en l’àmbit dels mitjans de comunicació. L’històric director del diari La Tribuna, Joan Vidal, apareix degollat i amb brutals signes de tortura en el maleter d’un cotxe. Serà el primer d’una sèrie d’assassinats que escapçaran la cúpula directiva del diari de referència i un hàbil periodista i una sergent investigaran l’entramat de crims. Canals ens endinsarà en la cara més fosca del poder i el periodisme. Podeu llegir aquí la crítica que n’ha fet Bernat Puigtobella.

L’impressor, traductor i filòleg català Jordi Fernando Aloy (Barcelona, 1953), que l’any 2000 va fundar l’Editorial Meteora juntament amb Dolors Sàrries, sorprèn amb una flamant novel·la publicada a La Campana amb el títol de L’assassí del Tirant. Es tracta d’un thriller amb rerefons històric en què l’Arnau Julià, un filòleg jubilat que s’ha entestat a acabar la tesi doctoral sobre el vessant històric, polític i geogràfic del Tirant lo Blanc, es veu immers en la investigació d’uns assassinats en sèrie que podrien tenir relació amb la cèlebre novel·la de Joanot Martorell. La seva directora de tesi, la doctora Llúcia Giner, l’ajudarà a resoldre aquest misteri llibresc. Bonny&Clyde a la catalana. Podeu llegir aquí la ressenya d’Anna Carreras.

Crims.cat ha publicat La quarta noia per l’esquerra, és una novel·la excel·lent i ben documentada d’Andreu Martín que ens situa en l’oasi neutral (o no tant) de la Barcelona dels anys de la Primera Guerra Mundial. Hi ha el context històric de submarins i espies alemanys, tràfic de mercaderies i Operació Scaramouche de compravenda il·legal de vaixells de guerra. Cal destacar la vida de barri, marca de la casa, o el detallisme amb què ens endinsa en el Moulin Rouge, en l’atmosfera de la nit sòrdida de captaires i meuques del Paral·lel o en els particulars de l’època.

Traduccions de novel·la negra

Enguany ens arriba traduïda per Eduard Velasco una nova veu de la literatura gallega: la novel·la La culpa, de María Solar, guanyadora del premi Xerais 2022. Cada sis mesos, puntualment, els treballadors d’una petita sucursal bancària reben la desagradable visita de la senyora Gondar, una dona d’aspecte miserable que desprèn una olor putrefacta. Acudeix a controlar els seus comptes milionaris, que després de la seva mort, inesperadament, concedeix a la nova oficinista del banc. Aquest és el tret de sortida d’aquest thriller psicològic situat entre la Galícia rural i l’Argentina mítica. Llegiu l’enrevista que li hem fet a l’autora a Núvol.

L’obra magna de Pierre Lemaitre, El gran món, traduïda al català per Albert Pejó, té amor, suspens, assassinats, secrets, estratagemes polítiques, corrupció, periodisme, humor i molts girs narratius. Inspirada en la novel·la d’aventures de Dumas, la novel·la se situa l’any 1946, en tres escenaris que s’alternen: a Beirut, tot és en calma i la familia Pelletier prospera; a París, tot i que la Segona Guerra Mundial ha acabat, la vida és encara molt difícil; a Saigon comença la guerra d’Indoxina en forma de guerra de guerrilles que l’autor detalla amb tenacitat. Per conéixer l’autor, podeu llegir l’entrevista de Núvol.

Edicions Proa ha editat la tretzena novel·la de la sèrie de Jo Nesbo, Eclipsi, traduïda per Laura Segarra Vidal. En aquesta novel·la torna el brillant investigador de la policia Harry Hole, que es troba a Los Angeles intentant oblidar amb amb alcohol el que va passar amb la Rakel a Ganivet. Mentrestant, a Oslo la policia s’enfronta a la desaparició de dues noies i, tot i que des de la institució no volen saber res d’ell, el principal sospitós el contractarà per a resoldre el cas.

Univers Llibres reedita enguany La foscor no se’n va mai, la novel·la que va unir William McIlvanney i Ian Rankin, dos grans escriptors del gènere negre. Situada al Glasgow dels anys setanta, l’inspector Laidlaw retorna per resoldre el cas de la mort d’en Carter, un advocat que va ajudar la gent equivocada i ara ha deixat una llarga llista d’enemics que volen passar comptes amb ell. L’inspector haurà d’evitar que una espiral de violència esclati a la ciutat.

Clàssics del gènere ara en català

L’Editorial Navona, per la seva banda, ha apostat per traduir al català alguns clàssics de la novel·la negra. De Patricia Highsmith han reeditat El talent de Mr. Ripley (1955), amb la traducció d’Assumpta Camps. Quan el milionari Herbert Greenleaf li proposa que viatgi a Itàlia per convèncer el seu fill, Dickie, de tornar als Estats Units a dirigir el negoci familiar, Tom Ripley veu la sortida a tots els seus problemes. A través de mentides i falsedats Ripley establirà una complexa relació amb Dickie i la seva amiga Marge Sherwood que evolucionarà quan comenci a perillar el seu nou estil de vida. Navona també ha publicat Ripley enterrat (1970), una altra novel·la de l’autora on, en una trama sobre la mort d’un misteriós pintor,  hi trobarem un dels millors Ripley de l’escriptora.

El cèlebre Comissari Maigret és el protagonista de Les vacances de Maigret (1948)i Maigret i la jove morta (1954), dues de les novel·les negres de Georges Simenon ara editades en català per Navona, amb noves traduccions d’Emili Manzano. A la primera història, les vacances del comissari en un poblet de la costa francesa començaran amb mal peu quan la seva dona ha de ser operada en un hospital regentat per monges. Les vacances prendran encara un altre rumb quan una jove pacient d’aquell hospital apareix morta després d’haver demanat ajuda a Maigret a través d’una nota. El segon llibre ens situa al barri de Montmartre, a París, on apareix el cos d’una jove vestida molt elegant que sembla que ningú pot identificar. Per a resoldre el cas, Maigret haurà de col·laborar amb el seu rival, l’inspector Lognon, i així desentrellar la tràgica mort de la jove.

Un altre clàssic de la novel·la negra és Un judici de pedra (1977), de Ruth Rendell. Editada aquest any per Males Herbes amb traducció de Carles Mengual i Sílvia Alemany, la novel·la d’intriga psicològica parteix d’un secret: la protagonista, Eunice Parchman, ha matat la família Coverdale. La por que es descobreixi el seu secret donarà peu a molts malentesos que, a poc a poc, derivaran en tragèdia.