Els cinc Premis Nacionals de Cultura del 2023

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha anunciat avui els guanyadors dels Premis Nacionals de Cultura 2023. Creats l’any 1932, es van prohibir durant la Guerra Civil Espanyola i la dictadura franquista, i no va ser fins l’any 1982 que es van reprendre gràcies a la nova Generalitat democràtica. Des d’aleshores, els Premis Nacionals de Cultura han viscut diferents etapes fins que al 2020, amb la voluntat d’incrementar el reconeixement i el prestigi de la màxima distinció cultural del país, es van reformular per guardonar només cinc persones o entitats culturals cada any. Enguany ja fa quinze anys que els premis són concedits pel CoNCA i aquests són els guanyadors:

Alba Sarraute Pons

Alba Sarraute (Argentona, 1982) va iniciar la seva carrera com a pallassa en espectacles de teatre de carrer i de circ. Es va formar a l’escola de l’Aula de Teatre de Mataró i al Centre de les Arts del Circ Rogelio Rivel de Barcelona; posteriorment es va graduar a l’Académie de Cirque Contemporain Fratellini de París. Aquest 2023 s’ha estrenat com a codirectora de la Fira Trapezi de Reus, juntament amb l’actriu i gestora cultural Cristina Cazorla. Entre la seva obra com a directora i artista de circ destaca una recent adaptació de la tragèdia clàssica Otel·lo de William Shakespeare, vista a través dels ulls de la seva malaguanyada esposa: Desdèmona. El CoNCA li ha atorgat el Premi Nacional de Cultura per “la seva sòlida formació en diverses disciplines escèniques i la seva solvència artística indiscutible i molt creativa.”

Joan-Pere Viladecans

El pintor Joan-Pere Viladecans (Barcelona, 1948) va exposar per primera vegada l’any 1969 amb una obra molt barroca, en la qual mostrava una gran fascinació envers l’objecte quotidià. En una primera etapa, va cultivar la poesia i la música influït pel surrealisme i l’informalisme. Progressivament, va anar desenvolupant un llenguatge sígnic que va culminar amb la denúncia al voltant de la natura, a través, ja, d’un llenguatge molt més flexible. Joan-Pere Viladecans ha estat reconegut internacionalment amb la condecoració de Chevalier dans l’Ordre des Arts et des Lettres (França, 1996) i també va ser seleccionat per representar la Generalitat de Catalunya al Pavelló de Catalunya de l’Exposició Universal de Sevilla de 1992.

Dolors Udina Abelló

La traductora Dolors Udina Abelló (Barcelona, 1953) ha traduït més de dues-centes obres de l’anglès al català, entre elles, La senyora Dalloway, de Virginia Woolf, que li va valdre el Premi Crítica Serra d’Or de Traducció el 2014, però també autors i autores com Cynthia Ozick, Alice Munro, Raymond Carver, J. R. R. Tolkien, Jane Austen o Ali Smith. Durant molts anys ha exercit com a professora associada de traducció a la UAB i ha publicat a diversos mitjans del país. Va rebre la Creu de Sant Jordi l’any 2017 i ara, el CoNCA li concedeix el Premi Nacional de Cultura per la “seva llarga carrera en la docència i la seva contribució a la formació d’una generació de traductors.”

Eufònic

La unió de les arts sonores, visuals i digital-performatives ha convertit el festival Eufònic en un esdeveniment únic i excepcional que se celebra cada any a les Terres de l’Ebre. Ja fa onze edicions que l’Eufònic aplega espectacles audiovisuals, instal·lacions artístiques, performances de cos i moviment, accions sonores i tallers a les poblacions de la Ràpita, Amposta, Tortosa, Miravet, Roquetes i Ulldecona. El CoNCA reconeix l’Eufònic per “la combinació d’innovació i tradició, fonamentada en les propostes artístiques de tendències avançades” i per la vinculació del festival amb l’entorn geogràfic i la riquesa patrimonial de les Terres de l’Ebre com a escenari i lloc de gestació.

Joan Manuel Serrat

El cantautor Joan Manuel Serrat (Barcelona, 1943) es va acomiadar dels escenaris el desembre de l’any passat després d’una carrera de cinquanta-set anys dedicada a la música. Amb cançons que ja formen part de l’imaginari col·lectiu i popular, com Cançó de matinada o Paraules d’amor, va aconseguir la projecció internacional que el va portar a ser el número u en vendes a Espanya. El CoNCA premia Joan Manel Serrat per “haver esdevingut una de les figures més destacades de la cançó moderna en català i en castellà amb la seva música, que beu de gèneres diversos com la cançó francesa, el folklore català, la copla andalusa, el tango argentí i el bolero” i per la seva vinculació amb el moviment de la Nova Cançó.