Un clam per la llibertat des de la Sala Versus Glòries

La Sala Versus Glòries engega la seva nova temporada. Contents per l’augment del públic registrat respecte a la temporada anterior, una tònica que s’ha repetit a la majoria dels teatres de la ciutat, la Versus Glòries torna enguany amb encara més ganes de continuar afavorint la cultura i enfortir els lligams amb el seu entorn més immediat, la zona de frontera entre l’Eixample i Sant Martí, a tocar de la plaça de Glòries. Ramon Godino, Jofre Blesa i Esteve Rovira, membres d’Apunta Teatre, la companyia gestora de la sala, es van mostrar ben satisfets d’haver atret més de 10.300 espectadors, des dels més feligresos fins a persones que no havien tingut un contacte previ amb el teatre. L’equip va presentar els cinc espectacles i la lectura dramatitzada que, ara com ara, configuren la programació d’aquest curs escènic.

Foto de família amb els diversos artistes que passaran per la Sala Versus Glòries la temporada 2023-23 © Sergi Panizo

La present temporada pretén ser una de les més compromeses amb els temes d’actualitat política i social. Des de la interpretació dels somnis fins al valor de la veritat, la Sala Versus Glòries vol fomentar l’esperit crític del públic i no quedar-se només en la simple exposició d’obres d’entreteniment. Malgrat els estralls provocats per la pandèmia dins del sector artístic, les ganes de transmetre cultura i de recuperar la normalitat s’han anat imposant. És per això, que la Versus Glòries proposa una gran quantitat d’obres interdisciplinàries, a mig camí entre el teatre i la dansa.

D’entre totes elles, destaca el compromís de la sala per ajudar a visibilitzar l’assetjament que pateixen les persones LGBTIQ+. De fet, fa pocs dies, coneixíem la terrible notícia de l’agressió homòfoba que va patir, al centre de Barcelona, l’intèrpret, coreògraf i director Roberto G. Alonso quan es dirigia a la presentació del seu espectacle Jo, travesti, que es podrà veure al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa a partir del 27 de setembre. Alonso és precisament el director de Pazzo, un text de Fèlix Herzog estrenat amb força èxit la temporada passada i que la Versus Glòries recuperarà a l’abril de l’any vinent. El director es va mostrar tranquil, però contundent i compromès amb la tasca d’acabar amb l’homofòbia social imperant.

Pazzo gira al voltant de la relació paternofilial entre dues persones sense lligams reals de sang. Dos clowns desballestats, interpretats per Jordi Banacolocha i Adrian Grösser, protagonitzen aquest cant a l’amor cap a l’ofici del circ, a la vida i a la llibertat. Un espectacle on les categories tècniques llueixen tant o més que les interpretacions. A més de Pazzo, aquesta temporada hi haurà altres obres que abordaran la llibertat individual i sexoafectiva a través dels seus protagonistes.

És el cas d’una altra de les reposicions de la temporada: Rovira vs. Rodríguez, que es podrà tornar a veure a partir d’aquest dimecres 20 de setembre. L’obra, estreanda en el marc del Grec Festival de Barcelona, va exhaurir entrades el passat mes de juliol i és la peça que clou la trilogia catalanoargentina escrita a quatre mans per Cristina Clemente i Nelson Valente. Produïda sota l’empara del segell On el teatre batega (OTB), l’obra és fruit de la col·laboració entre tres sales de proximitat de Barcelona: la Flyhard, El Maldà i la mateixa Versus Glòries. Durant el Grec, les dues primeres van acollir les peces inicials d’aquesta trilogia familiar i amorosa –La paella dels dijous i Silvia– i totes tres obres es podran recuperar aquesta temporada als respectius teatres. Després de les funcions de Barcelona, l’equip de Rovira vs. Rodríguez es traslladarà a Buenos Aires per estrenar l’obra a l’Argentina.

Just després de Rovira vs. Rodríguez s’estrenarà una obra del dramaturg balear Pau Coya: Pols de diamant. El text parteix d’uns fets reals succeïts fa uns anys al barri madrileny de Malasaña. L’obra denuncia la hipocresia dels mitjans i de la societat quan, per interès, es posiciona immediatament en el moment de rebre una informació xocant encara que, després, sigui capaç de canviar absolutament el seu posicionament. «Quan en Dani denuncia haver estat víctima d’una agressió LGBTI-fòbica, la seva història es torna viral a escala nacional», aquesta és la premissa de partida del text de Coya que, tanmateix, vol fugir d’una visió maniquea de bons i dolents. L’obra serà dirigida pel mateix Nelson Valente de Rovira vs. Rodríguez la protagonitzaran en Dafnis Balduz i l’Albert Salazar.

Partint de la idea de la manipulació dels mitjans i de la defensa de les llibertats, la temporada continuarà amb dues noves propostes ben interessants. La primera abordarà la figura de Julian Assange i la segona és un nou muntatge de la cèlebre La forma de les coses, de Neil LaBute, estrenada a Catalunya el 2008 al Teatre Lliure sota la direcció de Julio Manrique. A Assange, el poder de la informació, Mireia Ros dirigeix una reconstrucció del pensament polític i biogràfic del polèmic activista a través d’un recull de textos i articles del mateix Julian Assange. L’obra denuncia la persecució de la llibertat d’informació i s’interroga sobre com pot ser que un Estat privi de llibertat a una persona pel simple fet d’exposar uns fets que, efectivament, van ocórrer.

Pel que fa a La forma de les coses, un dels textos més coneguts de LaBute que podrem veure pels volts de Nadal, es tracta d’una comèdia de parelles on es parla dels límits de l’amor i de l’art. Marc Rosich serà l’encarregat de dirigir aquesta nova versió que promet reforçar el vessant còmic de l’original per distanciar-se, així, de l’anterior muntatge del Lliure. La forma de les coses, estrenada a Londres fa més de vint anys, és una relectura contemporània del mite de Pigmalió, on una estudiant d’art escull com a objecte del seu amor un vigilant de museu, tímid i anodí.

Precisament, la sala encetarà l’any 2024 amb Tot fent Pigmalió, una adaptació per a només dos intèrprets del clàssic Pigmalió de George Bernard Shaw. El mateix equip que la temporada passada va estrenar, amb èxit, Cartes d’amor, s’embarcarà ara en aquest muntatge còmic i musical que parteix de la magnífica traducció catalana que en va fer Joan Oliver. En la versió d’Oliver, el Londres de principis de segle XX passa a ser la Barcelona dels anys cinquanta, Eliza Doolittle es converteix en Roseta Fernandes i Higgins, en el professor Jordana, qui accepta el repte d’esborrar l’accent xava de la florista i fer-la passar per gran dama entre la societat burgesa.

Sens dubte, serà un dels plats forts de la temporada; dirigit pel mateix Marc Rosich –juntament amb Jordi Andújar– i interpretat per un duet de luxe: Manel Barceló i Lloll Beltran, qui fa més de vint-i-cinc anys ja va protagonitzar la versió musical de l’obra a càrrec de Dagoll Dagom. De fet, el text s’ha adaptat infinitat de vegades essent el film My Fair Lady (1964) –premiat amb vuit Oscars – una de les seves versions més famoses.

Aquesta temporada, a més de les produccions de teatre, la programació es completarà amb una sèrie de propostes de dansa previstes per a finals de temporada i que s’anunciaran més endavant. També comptarà amb una lectura dramatitzada dins de la Tardor Sanchis, el cicle impulsat per la Sala Beckett per homenatjar al seu fundador, el director i dramaturg José Sanchis Sinisterra. Concretament, la Sala Versus Glòreis acollirà el pròxim 16 d’octubre la lectura d’Un artista del sueño, a càrrec de Jordi Boixaderas i Lara Díez Quintanilla, sota la direcció de Sergi Belbel.

Igualment, la Versus Glòries continuarà duent a terme alguns col·loquis postfunció per afavorir la bidireccionalitat d’un art on el públic és cabdal. Al marge dels col·loquis, la sala també destaca per les seves enginyoses formes de captar l’atenció i, sobretot, de fidelitzar el seu públic. La temporada passada van posar en marxa una nova estratègia de màrqueting per incentivar el retorn dels espectadors més fidels: un àlbum de cromos que s’anava omplint a mesura que avançava la temporada amb imatges de cada obra. Aquest àlbum proporcionava descomptes a l’hora de comprar entrades per a les següents obres. Des del teatre s’assegura que l’any passat van repartir més de 300 àlbums, dels quals més d’una cinquantena de persones l’han completat. Aquesta temporada, la Versus Glòries recuperarà aquesta proposta en paral·lel als abonaments de temporada.

Podeu consultar tota la programació i informació al web del teatre.