Ramon Llovet, redescobrint un dels pintors de la postguerra

Encara queda molt art de la postguerra per investigar, i això és el que fa Bernat Puigdollers, historiador i crític d’art. Després d’interessar-se per pintors catalans com Ràfols-Casamada, Maria Girona o Serra Goday, i tenint al cap nous projectes, el barceloní dedica un llibre a la vida i obra de Ramon Llovet, un dels creadors oblidats de després de la Guerra Civil Espanyola.

El carrer Blai de Barcelona s’ha popularitzat molt darrerament. Tapes i terrasses inunden aquesta via, una de les més famoses del barri del Poble Sec. El que poca gent sap és que en el número 57 d’aquest carrer hi va néixer Ramon Llovet i Miserol (1917-1987), pintor i gravador català. Aquí comença una vida que l’historiador de l’art Bernat Puigdollers s’ha encarregat de ressenyar en el llibre Ramon Llovet. Més enllà de la realitat aparent.

“Anem situant, laboriosament, els artistes de la postguerra que l’evolució dels temps, els enfrontaments de la crítica i la deriva cosmopolita dels gustos van anar abocant a l’oblit, a la invisibilitat”, escriu Àlex Mitrani, historiador i crític d’art, en el pròleg del llibre. Però no és fàcil la recerca que cal fer per aconseguir treure a la llum les vides d’aquestes persones, que principalment van dur a terme la seva carrera entre els anys 40, 50 i 60 del segle passat.

Tal com l’autor de la investigació explica, Ramon Llovet compta amb alguns estudis sobre les seves obres, sobretot duts a terme per Manuel Ibáñez Escofet, Josep M. Cadena, Enric Jardí o Pilar Vélez. “Tots aquests escrits han estat fonts documentals molt útils de cara a tractar aspectes concrets de la seva obra que ara ens seria impossible de conèixer per altres vies, però calia complementar-los amb altres fonts”, explica Puigdollers, que recalca també que les peces escrites sobre el pintor estaven fetes des del vessant del record personal o bé analitzant-ne aspectes molt concrets.

Feia falta un llibre que contextualitzés l’artista completament. Per aconseguir-ho, l’autor ha recorregut a la memòria oral del fill del pintor, Roger Llovet, així com a l’arxiu personal de l’artista. El resultat és el redescobriment d’una obra variada i desigual, que tot i inscriure’s dins d’un corrent social i expressionista, passa diverses fases i acaba convertint-se en un reflex del seu anhel per allò espiritual i metafísic.

De fet, el 2017 és un moment ideal per la publicació d’aquesta biografia, ja que se celebren 100 anys del naixement del pintor. A més, l’obra s’ha complementat amb l’exposició sota el mateix nom que ha acollit la Galeria Joan Gaspar des del 15 de novembre fins a l’1 de desembre. “Llovet és un artista que ho té tot, perquè passa tots els canvis artístics del moment”, explica Puigdollers, “Tot i això, ell mai va ser un pintor comercial”. Sobrevivia, diu l’expert, perquè tenia col·leccionistes fidels.

Aquest llibre de referència inclou, per una banda, imatges d’obres de Llovet de totes les èpoques, reproduïdes en color; i per altra banda, un recull d’obres que Bernat Puigdollers considera claus per comprendre el món de l’artista, però que no s’han pogut localitzar. Aquestes últimes peces estan impreses en blanc i negre. Caldrà, doncs, recórrer a aquest llibre per descobrir la vida d’aquell noi del Poble Sec de família humil i d’educació modesta que, tal com escriu Puigdollers, res feia pensar que volgués ser pintor, i encara menys que ho aconseguís.

Bernat Puigdollers és col·laborador de Núvol i podeu llegir les seves aportacions sobre art aquí.