L’art urbà entra a debat a l’Ateneu

Abans de les festivitats de la Setmana Santa, l’Ateneu Barcelonès va preparar una trobada organitzada des de la secció d’Arts Visuals entre l’il·lustrador Octavi Serra Arrizabalaga, conegut amb el nom artístic Aryz, i el col·lectiu Reskate Studio de María López i Javier de Riba. La temàtica estava relacionada amb la xerrada ‘De l’art urbà a l’art públic i viceversa’, feta dies abans per la historiadora de l’art Susana Gállego-Cuesta del Museu de Belles Arts de Nancy (França), que va posar en relleu l’omnipresència històrica de l’art al carrer al llarg dels segles. En la conferència es remarcava com l’art urbà ha estat un altaveu social que ha evolucionat amb la ciutadania explicant com les institucions s’hi han sumat a través d’apostes per donar valor a l’espai públic.

La taula rodona ‘Parets pintades, el muralisme actual’, es va iniciar amb una breu presentació dels artistes Reskate Studio, que apuntaven que provenir del món del disseny gràfic els ha influenciat molt en la metodologia de treball i també en la seva font la inspiració més referencial: el cartell publicitari d’època. Entre les seves peces més reconegudes hi ha el cartell de les Festes de la Mercè de l’any 2020 i un dels murals més vistos a la ciutat de Barcelona: la façana pintada de l’Ajuntament del barri de Gràcia el 2017.

Per altra banda, Aryz explicava els seus inicis en el món del graffiti com un espai de lliure creació i experimentació a diferència del que veia en altres espais més tradicionalment associats al món de l’art. L’artista compta amb un llarg recorregut en un treball que poc a poc ha guanyat notorietat i reconeixement internacional. Va començar a participar en festivitats d’art urbà arreu del món i avui dia es dedica sobretot a l’obra de gran format. N’és un exemple la instal·lació que recentment va fer a la Basílica de Santa Maria del Pi a Barcelona (2023).

Immediatament es va abordar el fet de com enfrontar una pràctica destinada a gaudir d’obres efímeres i com, malgrat que pugui semblar contradictori, en part té una poètica amagada que dota a les peces realitzades d’una bellesa melancòlica en la memòria col·lectiva. Arran d’aquest plantejament d’imaginari col·lectiu ens preguntem com l’art urbà pot arribar a generar i ajudar a crear comunitat dins les àrees urbanitzades. Els artistes coincidien en com han viscut de primera mà, durant i després el procés de creació, les reaccions dels veïns. Quedava palès que malgrat la crítica inicial, les seves intervencions en el paisatge urbà produeixen una reacció: opinar sobre el que s’està pintant i, per tant, generar criteri entre la població. Aquest fet fa que la contemplació de l’obra, en certa manera imposada dins l’espai públic, esdevingui un agent cultural i una eina didàctica que, en alguns casos, ja ha portat a l’oxigenació de les densitats dels centres de les ciutats cap a les zones més perifèriques i inclús a la visita de poblacions més remotes.

La conversa va també posar sobre la taula temes habitualment tractats amb cert recel, com són els pressupostos i el tracte amb els clients i les institucions. El públic va manifestar un punt de vista crític tant amb la ciutat de Barcelona com amb la relació entre el col·lectiu artístic i el públic general. Es va qüestionar la gestió de les institucions en emprar l’art urbà com a eina gentrificadora, manifestant que tot i la consciència patrimonial ja vigent en entorns universitaris i de recerca, el muralisme forma part de l’engranatge de la indústria publicitària i la turística, entre altres, on els interessos econòmics i burocràtics condicionen el treball i el resultat final. No obstant això, es va recalcar que la veu dels artistes aquí hi té molt a dir, posant en relleu que mitjançant el diàleg i la bona praxi es poden aconseguir resultats inesperats tant pel muralisme actual com en la societat que en participa, ja sigui activament o indirectament.

El diàleg que es va generar entre els artistes i el públic va ser fructífer i va posar en debat el paper del muralisme també dins la dialèctica en clau política, posant de manifest com l’art urbà pot influir en la societat i crear noves dinàmiques i opinions enfrontades, sobre temes tan candents com la preocupació mediambiental o la llibertat cultural d’una regió. Des de la secció d’Arts Visuals, es volen potenciar aquests diàlegs entre societat i art, reprenent l’evident vincle que els precedeix ja sigui històricament com en l’actual escena cultural, amb ànim de fer arribar l’esperit i pensament crític no només al públic iniciat, sinó també al públic neòfit.