Si us plau arrossegueu les cadires

Quan anàvem a l’escola, els mestres sempre ens deien: “No arrossgueu les cadires!”. Però sabien que era una batalla perduda, perquè sempre reincidíem. I ara els Cabosanroque hi han tornat a reincidir. Aquest divendres han estats els artistes convidats al cicle Les cadires de Tàpies, que un cop al mes ens proposa una acció sonora de caràcter multidisciplinari. La Laia Torrents i el Roger Aixut han disposat una mena de ring tancat al bell mig de l’atri central de la fundació Tàpies i l’han omplert de cadires metàl·liques apilades com si fos una foguera de Sant Joan. Anaven tots dos vestits de negre, com les cadires, i abans de posar els peus al recinte que havien acordonat, s’han descalçat, com si entressin en un espai sagrat. En Roger ha estirat un fil invisible que ha fet caure el castell de cadires amb un gran terrabastall.

Si el mes de febrer Biel Mesquida consagrava cants, versos i esgrafiats a la paret en una conferència performàtica a la sala d’actes, Cabosanroque ha optat per perimetrar un escenari al cor de la fundació.

Com han fet sempre en la seva recerca sonora, qualsevol objecte pot esdevenir un instrument en potència. Amb les cadires de tisora metàl·liques han creat dissonàncies acústiques que per moments ens han traslladat a l’univers sonor de John Cage, un músic que és molt present a l’exposició Antoni Tàpies i l’empremta del zen, que podeu visitar encara a la Fundació Tàpies. Envoltats de la pintura matèrica de l’artista, feta de gruixos i relleus, els Cabosanroque han espremut també grumolls de so de les cadires fins a convertir-les en instruments de metall a base d’arrossegar-les pel sofert paviment de fusta de la fundació, o picant directament a terra, ara evocant els sons d’una orquestra en el moment d’afinar, ara recreant l’estrèpit d’una màquina estrident, fent aflorar sons que ens commovien i ens feien esgarrifar alhora.

A mesura que avançava el concert, el rondineig de les cadires es barrejava i se sumava als sons que ells mateixos produïen i gravaven per amplificar-los en loops. De la fricció a la percussió, del fregament a la regurgitació electrònica, tot s’hi valia per fer col·lisionar unes cadires que des del pis superior semblaven cotxes en una pista d’autos de xoc. Una meravella que ha estat enregistrada des d’un pla zenital, amb una càmera situada al pis de la biblioteca.

Ara mateix @cabosanroque converteix les cadires metàl·liques de la @fundaciotapies en instruments de vent sobre el paviment de fusta de l’atri central. Concert de cadires! pic.twitter.com/qtVg4189WZ

— Núvol (@nuvol_com) April 12, 2024

La performance de Cabosanrique demostra una vegada més que en qualsevol improvisació l’art pot aflorar de manera accidental, però mai involuntària. L’artista sap que l’art és atzarós, que el porta per viaranys capriciosos, però no va enlloc si no el guia una voluntat artística.

El cicle Les cadires de Tàpies torna el divendres 10 de maig a les 19h amb una intervenció sonora de Joana Gomila. Podeu consultar el calendari de tot el cicle aquí.