Ompliu el buit!

9.08.2018

En David Batchelor és un artista minimalista anglès que va pels carrers buscant espais en blanc. Plafons publicitaris sense res, requadres que ningú ha pintat, cartells sense cap escrit. En una societat plena d’imatges, què sobta més que el buit?

Monochrome Archive, 1997–2015, no.19 Islington, London 10/04/1999 © David Batchelor

Precisament del buit parla Alexandra Laudo, comissaria de l’exposició Una certa foscor que podeu veure fins al 5 de gener al CaixaForum de Barcelona. Ella parteix d’un fet històric: un matí d’agost del 1911, a París, algú va entrar al Museu del Louvre, va despenjar el quadre La Gioconda i se’l va endur sense que ningú se n’adonés. Com a resultat d’això, “gent que no havia entrat mai al museu hi va començar a anar a mirar el buit que deixava aquest quadre”.

Aquesta paradoxa és el punt de partida de la mostra, que agafa l’anècdota de fa 107 anys per tal de reflexionar sobre com ens relacionem amb les imatges avui en dia, què significa mirar, com mirem i quin és el rol dels objectes visuals al segle XXI. En la línia d’alguns artistes com Alfredo Jaar, que han decidit posar traves a les seves obres per tal que la gent hi pari més atenció, l’Alexandra explica que “el buit ofereix una resistència a la visió de la imatge”.

Si no hi ha res, pot existir tot; i acostumats a veure-ho tot, la nostra curiositat s’activa davant del no-res. L’exposició reuneix una selecció d’obres que exploren les idees d’opacitat, ocultació i absència en la pràctica artística, i convida a pensar sobre la mirada dels espectadors. Per això una de les creacions que hi trobem és la mencionada de Batchelor: fotografies d’espais blancs al mig del carrer que sobretot desperten una pregunta (com és que ningú els ha omplert encara?) i un impuls (poseu-hi una imatge tapeu el buit aprofiteu l’espai no hi ha calma no hi ha blanc).

La mostra s’inscriu en el programa Comisart de l’Obra Social la Caixa que, cada dos anys, convida comissaris a desenvolupar els seus projectes a partir dels fons de la Col·lecció la Caixa i de la Col·lecció MACBA. Aquesta vegada, la barcelonina Alexandra Laudo ha seleccionat obres de les dues col·leccions i també ha inclòs nou obres més en préstec. En total, integren la mostra 23 peces de 18 artistes, on hi trobem per exemple Jean-Luc Godard o Joan Brossa. Destaca l’apartat alternatiu Punts de fuga, un conjunt de propostes artístiques situades fora de l’espai expositiu, en diferents llocs de la ciutat i al ciberespai, a càrrec de Guillermo Pfaff, Joan Rabascall i Mario Santamaría.

Qui visiti aquesta exposició, molt recomanable, pot aprofitar per fer una ullada a les altres mostres que acull ara mateix el CaixaForum: per una banda, Faraó, rei d’Egipte; per altra banda, Passejades de Nobel, i la nova exposició Turbulències, també composta a partir d’obres de la col·lecció de La Caixa, que compta amb artistes de renom i que reflexiona sobre l’art com a entitat política. Es tracta d’una mirada crítica sobre el món on vivim. Com a resum, la sentència de Picasso: “La pintura no es fa per decorar pisos. És un instrument per atacar i defensar-te de l’enemic”. Podeu visitar-la fins al 21 d’octubre.