Voleu passejar amb premis Nobel?

20.04.2018

CaixaForum presenta l’exposició “Passejades de Nobel” del fotògraf Kim Manresa i el periodista Xavi Ayén, que durant tretze anys han fotografiat i entrevistat a 23 premis Nobel en els seus llocs de residència o en els escenaris de les seves obres.

Kim Manresa i Xavi Ayén a CaixaForum  |Foto: Josep M. Cortina

L’any 2005, arran d’un treball documental que els va posar en contacte ambdós premis Nobel, els autors d’aquest projecte, varen concebre la idea de fotografiar com eren i vivien els autors després de guanyar el més alt guardó literari. Els volien conèixer en la seva vida quotidiana, allunyats dels escenaris, els focus i la glòria que dóna el premi. Els volien veure en acció en el seu ambient, movent-se, fent la seva vida diària, anant al mercat, reunits amb amics, de vacances, visitant alguns dels escenaris dels seus escrits, etc. Per això calia abordar el projecte amb molta paciència i sabent que es tractava d’una feina de llarg recorregut. Va ser necessari fer mil gestions, teixir complicitats amb agents literaris i gent del món de les lletres. I recórrer fins i tot a petits estratagemes per aconseguir les cites i els contactes.

Aquest projecte va interessar des del primer moment a La Vanguardia, on s’han publicat diverses entregues en el Magazine, i també a la mateixa Fundació Nobel, que fa uns mesos va exposar-ne una mostra reduïda al Museu Nobel d’Estocolm.

Han trigat més de tretze anys a completar una sèrie de 23 retrats, de disset homes i sis dones. Avui en queden encara vius dotze i n’hi ha tres més, entre ells Bob Dylan, que de moment s’han resistit a ser entrevistats.

Ara aquest treball complet es presenta en una exposició al hall i a la petita sala de la planta baixa de CaixaForum. Però, malgrat que l’espai és reduït i el volum del material exposat modest, no es tracta d’una exposició menor, sinó que precisament fa bo l’adagi que diu “en el pot petit hi ha la bona confitura”.

Destacarem en primer lloc la qualitat de les 96 imatges de Kim Manresa, reconegut fotoperiodista que treballa des de fa molts anys a La Vanguardia. Ha guanyat, entre altres premis, set vegades el FotoPres que atorgava la Caixa i és autor de llibres i reportatges emblemàtics. Les seves imatges, en blanc i negre, disparades amb la proximitat del seu objectiu de 35 mm, són simples, netes, clares i penetren en la personalitat dels autors. Despullats del glamour amb què ens els presenten habitualment els mitjans de comunicació, amb aquestes imatges els sentim propers, com si fossin uns coneguts amb qui poguéssim anar a passejar o estar xerrant una estona. Aconseguir aquesta naturalitat no deu haver estat una tasca senzilla i ha requerit en moltes ocasions, com expliquen els autors, més d’un intent. Però sens dubte aquest esforç segur que s’ha vist compensat per la possibilitat de conèixer de prop aquestes personalitats i compartir amb elles experiències impagables.

Com ells mateixos expliquen, aquestes entrevistes estan plenes d’anècdotes. Com per exemple quan Doris Lessing, que no esperava la seva visita, els va obrir la porta de casa seva en bata i els va oferir un te mentre acabava de veure per televisió una cursa hípica a la qual era molt aficionada. O l’entrada al domicili de García Márquez a Ciutat de Mèxic on varen arribar amb l’excusa de portar-li una maleta amb regals de Nadal de la seva agent Carmen Balcells, còmplice per aconseguir una entrevista amb un autor al qual feia quinze anys que ningú havia aconseguit entrevistar. O el cas de Dario Fo, un personatge sempre molt ocupat, que va acceptar rebre’ls el dia que celebrava la festa del seu 80è aniversari, que així varen tenir l’oportunitat de compartir.

Les imatges, entre tres i cinc fotografies per autor, s’acompanyen de breus texts de presentació que resumeixen la seva personalitat.

La sala d’exposicions a CaixaForum  |Foto: Josep M. Cortina

Cal dir que el format museístic de l’exposició, a càrrec d’Albert Vallverdú, és molt encertat. Les imatges, i aquests texts, en lloc d’estar penjats a les parets estan disposats en unes taules de manera que l’espectador les contempla com si estigués triant fotos en una sala de redacció d’un diari. Això contribueix a transmetre una sensació de proximitat deixant de banda la idea de solemnitat que habitualment s’associa als guardonats.

Les parets de la sala es reserven per la reproducció d’un fragment d’alguna de les obres cabdals de cada autor, acompanyat del text, brevíssim, de la resolució del jurat del Premi en què justifica la seva concessió. Com a invitació a la lectura, al peu d’aquest text es presenta un exemplar d’un dels llibres de cada autor. Una proposta que continua a la llibreria del centre que té preparada a disposició dels visitants una selecció d’obres de cada autor. Al fons de la sala es pot veure la projecció d’un vídeo que recull declaracions o intervencions públiques d’alguns dels autors premiats.

Amb motiu de l’exposició també s’ha editat un magnífic llibre catàleg on es presenta, per cada un dels premiats, un major nombre de les fotografies de Kim Manresa, acompanyades de les dates de les entrevistes, un text de presentació i cites d’algunes de les seves paraules recollides per Xavi Ayén amb motiu de les converses que varen mantenir amb els literats.

Cal dir que es tracta d’un llibre amb un format i uns continguts molt sintètics, però que aconsegueixen, amb una gran economia de mitjans, apropar-nos amb notable eficàcia als personatges que volen retratar. Imatges i text, en perfecta sintonia, sense artificis ni ampul·lositat, dibuixen perfectament la personalitat i la vida dels Nobel després de l’obtenció del guardó.

I trobo que això té un mèrit especial perquè en un treball que ha requerit tant temps, esforços, gestions i desplaçaments, hagués sigut fàcil fer-ne una presentació molt extensa que hagués resultat llarga i carregosa.

El resultat d’aquest treball de tants anys, que encara queda obert per a futurs premis Nobel, confirma plenament l’opinió del gran fotògraf txec, Josef Koudelka, membre de l’agència Magnum, que va dir: “Allò que es fa amb temps, el temps ho respecta”.