Imma Colomer, un premi merescudíssim

4.07.2018

Imma Colomer no para. De rebre premis, volem dir. Aquest dilluns va tenir lloc, a Molins de Rei, l’acte de proclamació de la guanyadora del 44è Premi de Teatre Memorial Margarida Xirgu, temporada 2017/2018. El jurat, format per membres de diferents grups de teatre amateur de Catalunya, va escollir Imma Colomer com a millor actriu de la temporada teatral barcelonina per la seva interpretació del personatge de la Júlia en l’obra Que rebentin els actorsde l’uruguaià Gabriel Calderón, estrenada al TNC i dirigida pel mateix Calderón. El jurat ha valorat la seva “interpretació generosa” en un treball coral de ritme frenètic. També ha volgut premiar la seva llarga i compromesa trajectòria com a dona de teatre, i tenir “un reconeixement especial a una temporada molt activa, on l’hem pogut veure en diferents teatres de la ciutat de Barcelona en els muntatges Prime Time i Un tret al cap”. El Premi Xirgu l’atorguen l’Ajuntament de Molins de Rei i l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB), amb la col·laboració de l’Institut del Teatre. 

Imma Colomer, divertida, en un moment del seu discurs d’agraïment. © Martí E. Berenguer

De fet, aquest és un article reciclat. Va ser publicat originalment el 14 de març de 2017, anunciant que els Premis de la Crítica havien decidit atorgar el Premi Gonzalo Pérez de Olaguer 2016 a Imma Colomer. Però com que la Colomer no para de rebre premis, hem cregut que el millor que podíem fer era actualitzar-ne l’entradeta i fer-ne difusió. Esperem que ens acabi quedant un article molt llarg.

Poques actrius poden dir que han fundat companyies com Comediants o teatres com el Lliure, referents del teatre que es fa a casa nostra. Imma Colomer va començar la seva carrera treballant de mestra (formada ni més ni menys que amb Marta Mata a l’Associació de Mestres Rosa Sensat), però de seguida va veure que el teatre era allò que l’omplia més. Va iniciar un curs a l’Institut del Teatre del carrer Elisabets (classes de mim amb un “professor molt particular”, Albert Boadella) amb la intenció de millorar les classes de teatre que impartia als alumnes de l’escola on treballava. L’Institut del Teatre de principis dels anys setanta estava situat al carrer Elisabets i dirigit per Hermann Bonnín, en una època en què no era necessari passar cap examen per entrar-hi. Allà eren més grans els desigs de llibertat que una altra cosa, i Colomer va conèixer Josep Montanyès, Fermí Reixach o Joan Font, i l’amistat la va portar a co-fundar la companyia Comediants. Amb ells hi va treballar (i conviure) durant tres anys, però després de tanta festa i tant carrer Imma Colomer tenia ganes de fer teatre de text. Després d’un període fent cabaret i varietats a La Cova del Drac amb Josep Anton Codina, Fabià Puigserver i Lluís Pasqual van convèncer a tota una sèrie d’actors amics i tots plegats van acabar fundant el Teatre Lliure, que obria les seves portes el 2 de desembre de 1976 a l’antiga cooperativa de La Lleialtat, situada a Gràcia.

Imma Colomer defineix aquell temps com “l’època més important de la meva vida”, on tot era aprenentatge, i on es barrejaven les històries professionals amb les personals. L’actriu va tenir la possibilitat d’estudiar teatre a Nova York, gràcies a una beca, i amb els anys el gran públic la va conèixer també per la seva participació a sèries de la televisió catalana, com ara Laberint d’ombres (1998-2000) o Ventdelplà (2005-2010). Colomer explica com, després de tenir molta feina a televisió, passava èpoques sense que la cridessin per a cap muntatge teatral, així que va començar a muntar recitals de poesia i a relacionar-se amb el Projecte Vaca. L’actriu sempre s’ha posicionat a favor d’una major presència de les dones en les arts escèniques: ja sigui des de la direcció i la dramatúrgia fins a totes les facetes que inclouen la nòmina teatral.

Imma Colomer en una imatge promocional de ‘Prime Time’ | © Josep M. Cortina

La direcció escènica, doncs, semblava el camí natural per a una actriu inquieta com Colomer, que va començar a dirigir espectacles com ara After play, La màgia d’en Calders o Penso en Yu. Amb l’actriu Fina Rius conformen un bon tàndem, ja que darrerament també han presentat el monòleg Ismene, de l’autora quebequesa Carole Fréchette, pensat per a representar-se en el circuit de biblioteques. Colomer també ha protagonitzat el muntatge Prime Time, de Núria Casado, un text que tracta del pas del temps amb bon humor.

Imma Colomer segueix l’actualitat teatral i és una presència molt habitual a les estrenes de Barcelona. Confessa que segueix la feina de companyies com Sixto Paz o de dramaturgs com Josep Maria Miró i directors com Moisès Maicas, de qui destaca las seva selecció de textos i temàtiques.

El proper 16 de juliol se celebrarà a l’Institut del Teatre l’acte de lliurament del Premi, consistent en un anell d’or personalitzat i la descoberta de la placa dedicada a Imma Colomer a La Ronda de les Actrius de la plaça Margarida Xirgu.

Moltes felicitats, Imma!

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

4 Comentaris
  1. Enhorabona i molta, molta merda. Un reconeixement més que just i merescut. Jo encara recorde moltes de les seues interpretacions teatrals i, especialment, el seu magnífic treball a PRIMERA HISTÒRIA D’ESTHER, d’Espriu, dirigida per Ll. Pasqual. O la magnífica SEÑORITA DE TREVELEZ al CDGV. BRAVO.

  2. Gràcies per saber resumir tan bé la xerrada telefònica. La boníssima foto que aquí apareix és de LA FOTOGRÀFICA, uns magnífics fotògrafs que es van dedicar a fotografiar a tota la professió al voltant d’una cadira.

    • Gràcies a tu, Imma.
      Ja he afegit l’autoria de la fotografia.
      Ens veiem el dilluns 27 a l’entrega dels premis!

      Una abraçada

  3. Erem companyes de classe al Magisteri. Aleshores ja apuntava maneres. Ho portava dintre seu: expressiva, oberta, franca… Amb els anys continúa igual: propera, senzilla i desbordant vitalitat. Felicitats! T’ho mereixes!!