La cara oculta de Penso en Yu

1.07.2015

De què serveix revoltar-se? Quin sentit té el sacrifici? Són algunes de les preguntes que es fa la Madeleine, la protagonista de Penso en Yu, de Carole Fréchette. L’obra, dirigida per Imma Colomer, explica la història d’una canadenca que troba en un diari la història de Yu Dongyue, un jove que va ser detingut l’any 1989 per llançar ous plens de pintura contra un retrat gegant de Mao Zedong. Penso en Yu s’estrena avui a la Sala Beckett en el marc del Festival Grec, on s’hi estarà fins el 26 de juliol.

Pep Ferrer, Fina Rius i Mar Ulldemolins a Penso en Yu © David Ruano

Pep Ferrer, Fina Rius i Mar Ulldemolins a Penso en Yu © David Ruano

“La notícia de Yu Dongyue em va sacsejar. Em vaig quedar horroritzada per la severitat de la sentència: 17 anys de presó per una acció que no ha causat cap mort a ningú. Dongyue va perdre la seva joventut i el seu senderi pel sol fet d’haver un gest purament simbòlic” confessa Fréchette. Va ser això, precisament, el que va impulsar Imma Colomer a dirigir l’obra: “Al llegir-la vaig sentir el mateix que sento quan llegeixo el diari” admet l’actriu i directora.

Penso en Yu és una obra profundament compromesa ens obliga a reflexionar sobre el sentit del sacrifici, la implicació amb el món que ens envolta. I, alhora, un homenatge a persones com Yu Dongyue, capaç de sacrificar la seva joventut per fer una cosa prohibida. Perquè, com diu la pròpia Madeleine, “si no hi hagués ingenus que cridessin eslògans ingenus, si no hi hagués la temeritat, i mai hi hagués revolta, ni mai no hi hagués cap crit, si no hi hagués mai algú que llança pintura vermella a la cara d’un tirà, si no hi hagués coratge, follia…mai res no canviaria, mai”.

Si us interessa saber com s’ha construit Penso en Yu i per què Imma Colomer ha decidit muntar-la, no us perdeu aquest vídeo de Tatiana Pagà: