VilaPensa: Res no és veritat

Es diu que hi ha gent que necessita córrer amb una idea i veure on els porta, els inventors; i d’altres que tenen la necessitat d’empènyer, posar distància i contrarestar l’entusiasme, els escèptics. La ciència els necessita a tots dos per avançar però són els primers, els innovadors, els que es coronen amb llorer i elogis, si la cosa va bé. Si no, són qualificats d’eixelebrats inconscients. Els segons, tot i que necessaris, passen a un segon pla en distincions i en reconeixement per la consideració popular que, sovint, continua brandant la paraula ‘escèptic’ com a sinònim de ‘descregut’.

Però què passa quan els capdavanters, els atrevits, són els més escèptics, els que insten a sospitar de tot, a no creure fermament en cap teoria, a no refiar-se de les aparences? La setmana passada es podia intuir la resposta a aquesta pregunta amb el naixement del primer festival del pensament del Penedès: el VilaPensa. Pensat per un grup de vilafranquins inventius i agosarats, el projecte va començar a caminar el 18 d’abril amb la intenció de convertir la força transformadora del dubte en eina de canvi social i amb una aposta per l’escepticisme com a fil temàtic i transversal de tots els seus actes.

La idea primigènia darrere els quatre dies de reflexions va néixer de la mà de Jordi Sàbat. Un enginyer químic i comercial que, un cop retirat, va decidir continuar els estudis de filosofia que no havia pogut acabar de jove, quan cursava alhora Filosofia i Enginyeria Tècnica.  “M’ennuegava amb els presocràtics”, comenta entre riures. Qui li havia de dir que acabaria creant un festival de filosofia sobre l’escepticisme, anys més tard, i que seria un èxit d’assistència? Amb 2.400 assistents, la primera edició ha superat totes les expectatives dels penedesencs agosarats que li han donat forma durant un any i mig.

I això que, d’entrada, l’escepticisme planteja uns paràmetres que costen d’empassar. Tot i que la gran majoria de persones acceptarien que no estan en possessió de la veritat absoluta en abstracte, el qüestionament de les petites certeses que ordenen el nostre pensament pot produir una gran incomoditat i/o una mandra monumental. El VilaPensa recorda que aquest fet no és culpa de la idea en si. La lluita contra el desànim que produeix veure que no ens podem aferrar a cap certesa absoluta per la nostra necessitat (biològica o adquirida, cadascú al seu gust) d’adscriure’ns en un ordre social, només pot fer peu en la força interior de la comunitat d’individus d’una societat.

“Els escèptics clàssics consideraven que el món és tan complicat que, per evitar que el cap i l’esperit es deixin envair pel caos que ens rodeja, el millor és tancar-se en un mateix: tenir una actitud passiva de defensa davant el caos exterior. Però, durant el segle XX, alguns filòsofs escèptics aprofiten aquesta anàlisi per fer de l’escepticisme una força transformadora”, explica Sàbat. “Hem de ser escèptics dels escèptics, doncs”, afegeix.

Pocs dies abans de l’inici de les jornades, Vilafranca del Penedès es despertava guarnida de cap a peus de banderoles amb la frase: “Res no és veritat”. “Res no és veritat vol dir que res, ni tan sols aquest lema, ho és. Busquem que qui el miri el cartell hagi de reflexionar, ni que sigui per una mil·lèsima de segon”, apunta el pare del festival. Sota les lletres vermelles, treia el cap una calavera blavosa que recordava l’única veritat absoluta de la qual no podem escapar.

Seria faltar a la veritat, però, dir que la força motriu del projecte és tan sols la divulgació de la doctrina dels escèptics clàssics o del segle XX. El germen del VilaPensa té noms i cognoms: Josep Maria Esquirol i el seu llibre La resistència íntima (Quaderns Crema). “Em tenia obsessionat aquell llibre: el llegia i rellegia, però tenia la sensació que no era prou conegut”. L’admiració que Sàbat professava a la filosofia de proximitat del professor de la UB era tal que volia donar-lo a conèixer a la seva vila peti qui peti, ni que fos rascant-se la butxaca.

El nom fa la cosa i en calia un per al projecte. Les jornades filosòfiques Barcelona Pensa, impulsades per la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, van servir d’inspiració i de trampolí per Sàbat. No només va obtenir el permís d’anomenar-lo com volia, sinó que a més, va lligar, de retruc, la implicació de la universitat. Després, d’aconseguir l’aixopluc d’institucions com VINSEUM i l’Ajuntament de Vilafranca, el seu particular homenatge al doctor Esquirol ja havia passat per tantes mans i cervells que el que havia de ser una matinal va evolucionar a 11 conferències i 23 actes escampats per tota la geografia vilafranquina.

Un projecte obert al coneixement, a la cultura, a les ciències i a l’humanisme en format de “reflexió per a tots els públics”, amb l’escepticisme com a eix vertebrador. Un escepticisme davant del qual no s’escau ser pessimistes. En aquest sentit, assegurava el poeta i membre de l’equip de continguts del VilaPensa Jordi Llavina, en una conferència que va reafirmar la poesia com a mitjà per a entendre’ns com a éssers vius:

“Pot semblar que escepticisme i capacitat innata per la meravella són netament contradictoris. Deixeu-me, però, que associï l’escepticisme amb el fet de no aferrar-se totalment a res; i la mirada d’admiració, al fet d’enfrontar-se cada dia a un món que, en la paraula del poeta de veritat, pot semblar, en les seves inextricables contradiccions, permanentment nou”.

Rere la programació eclèctica del festival rau la intenció de donar una altra visió sobre àmbits damunt dels quals s’han estès el desassossec i l’apatia, com el canvi climàtic, els mitjans de comunicació, la salut pública, la intel·ligència artificial, la vellesa i la mort. Una tasca essencial en temps de canvi de civilització que s’ha produït en només 10 anys, tal com va remarcar un dels primers ponents, el catedràtic de literatura i columnista de La Vanguardia, Antoni Puigverd.

A tall d’exemple, per a sobreviure al tsunami tecnològic i anticipar-se a l’aplicació de la tecnologia al cos i la ment dels humans, l’advocat i urbanista Albert Cortina va proposar reforçar els valors d’un humanisme avançat i una ètica global; contra el canvi climàtic, el president de Caves Gramona, Jaume Gramona, va apostar per la biodinàmica com un retorn als orígens en el respecte al territori; i contra la visió de la vellesa com una etapa carrinclona i sobreprotegida, la doctora Begoña Román va recordar que la llibertat d’elecció s’ha de respectar fins al darrer moment.

Impossible de destriar el pensament del context polític en què vivim. Contra la inacció política, el VilaPensa dedicava una jornada al record de la figura del sacerdot, filòsof i polític Josep Maria Xirinacs, màxim exponent de l’acció no-violenta a casa nostra. Davant l’atac constant a la llibertat d’opinió, la ponència de la doctora Fina Birulés, especialista en Hannah Arendt, recollia la veu de la pensadora alemanya per afirmar que la pluralitat política no és mai un problema a resoldre sinó un assumpte fonamental per al desenvolupament de la política.

Un cop tancada l’edició 2018 amb un 90% d’ocupació al conjunt dels espais, Sàbat sent que el festival ha recollit l’esperit d’aquella pintada que guarneix la fusta corcada d’una porta d’El Born: “Federico Manuel, te leo y me siento menos loco”, en referència a l’escriptor argentí Federico Manuel Peralta Ramos. “VilaPensa ha sigut això. Et penso i, pensant, em sento millor”. L’organització ja treballa amb l’edició del 2019 amb l’objectiu de seduir el públic més jove. I de continuar endavant amb la certesa que sempre hi haurà preguntes que quedaran per respondre.