Una Literal sostenible i batallera

Els dies 20 i 21 de maig, la Fabra i Coats de Barcelona acull la novena edició de la Fira Literal, el festival literari d’idees i llibres radicals on prop d’un centenar d’editorials independents, llibreries cooperatives, autors i lectors de tot el món es reuneixen per galvanitzar el pensament crític a través de la reflexió i la lectura.

En aquesta novena edició, la fira comptarà amb més de 4.000 títols exposats en 113 parades de 90 segells independents i 8 llibreries cooperatives. A més, hi ha programades una setantena d’activitats repartides per tot el cap de setmana, entre presentacions de llibres, converses, debats, espais de lectura –en col·laboració amb Biblioteques de Barcelona–, recitals de poesia i espectacles de contacontes. Tal programa cultural es complementarà amb una oferta de caràcter lúdic, que inclou actuacions musicals, àrees destinades al joc infantil i un racó gastronòmic.

Enguany l’organització de Literal proposa reflexionar sobre temàtiques urgents que posen en perill el nostre futur com a societat. L’emergència climàtica, l’auge de l’extrema dreta, les violències masclistes o les retallades de llibertats són algunes de les qüestions socials que vertebraran els nous itineraris temàtics de la fira, que en aquesta edició ha volgut adoptar la lluita ecologista com a eix transversal de pensament. També un principi d’actuació sostenible: la coordinadora de la Fira Literal, Laura Arau, ha explicat que el festival funcionarà parcialment amb generadors basats en energia solar, s’utilitzaran materials reciclables en l’àmbit de la restauració i s’ha fet un esforç per optimitzar la gestió de residus.

El cartell de la fira va dedicat a Caterina Albert i Paradís, més coneguda pel seu nom de ploma, Victor Català. L’organització ha volgut posar en valor l’obra de l’escriptora catalana com un corpus cultural clau per entendre la relació entre la literatura i la vida, en la mesura que posa en relleu les desigualtats socials, les contradiccions de la moralitat i la lluita per la dignitat de les persones. En aquesta línia, el 20 de maig hi ha programada la presentació del projecte editorial, musical i expositiu Més lloc per a la fosca, a càrrec d’Elvira Prado-Fabregat, comissària de l’exposició homònima; Ingrid Guardiola, directora del Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona; i Anna Andevert, comissària de l’exposició TROS DE DONA del Museu de la Vida Rural.

La mostra, que es podrà veure al mateix Bòlit del 12 de maig fins al 23 de setembre, al Museu de la Vida Rural a partir del 27 d’octubre i al Museu de l’Escala el 2024, explora el llegat ecofeminista de Víctor Català amb la complicitat d’artistes com Maddi Barber, Mireia Coromina o Carles Viarnès. «Victor Català no era ecofeminista, perquè era un terme que no existia en aquella època, però ja intuïa la lògica que la dominació sobre la natura i sobre la dona estan vinculades», afirma Fabregat, que està escrivint un assaig que articula les tesis del projecte i que publicarà Barcino aquesta tardor. Segons la comissària, l’exposició neix a partir de la lectura de Solitud i la consegüent revelació d’un imaginari paisatgístic poc present a la base cultural catalana. «[Solitud] és una investigació ficcional d’un univers malalt d’idees velles», explica Fabregat, «una espècie d’ecoficció que ens serveix per albirar les contradiccions en la construcció cultural de la natura».

Un dissabte ecologista

Pel que fa a l’agenda cultural, durant el dissabte hi ha programats una sèrie de debats i converses articulades al voltant de la idea de com transformar el model de societat actual, agressiu i consumista, per un model més sostenible amb els recursos naturals. El poeta Gabriel Ventura serà l’encarregat de l’espectacle inaugural, que consistirà en una lectura reflexiva dels seus versos acompanyada de la música del músic Mau Boada. Un altre dels principals actes de la jornada serà el que compta amb l’escriptor i economista Tim Jackson, autor de Postcreixement (Arcadia), que conversarà amb la periodista climàtica Georgina Pujol sobre els danys col·laterals del capitalisme desbocat. El mateix dia, la investigadora i crítica literària Júlia Ojeda modera un debat al voltant de la relació entre la literatura catalana, les classes socials i el conflicte a Catalunya, amb participació confirmada de l’escriptor Julià de Jodar i els poetes David Caño i Maria Sevilla.

La jornada de dissabte inclou igualment la presentació d’un seguit de llibres i autors a reivindicar. És el cas d’Elogi de la mentida (Edicions Cal·lígraf), peça assagística de l’anarquista i pensador Josep Torres Tribó (1899-1941) que serà esgranada per Max Pérez Muñoz i Alba Padrós, coautors dels textos introductoris d’aquesta reedició. Una altra presentació destacada serà la de Profecia (Edicions de 1984), segona novel·la de l’escriptor i filòsof Raül Garrigasait, que parlarà sobre distopies i el desassossec contemporani amb la periodista Sandra Vicente. El dia 21, l’autor solsoní tornarà a pujar a l’escenari per donar la rèplica a l’actiu i poeta Juana Dolores, que presenta la seva darrera obra, Rèquiem català. I si una nació desfilant per una catifa vermella (Poncianes).

El mateix dia 20, el PEN Català, que enguany celebra el seu centenari, ha anunciat la presentació d’un manifest col·lectiu, titulat Crida per la terra des del món de les lletres, en el marc de la primera col·laboració amb la fira literària. La presidenta de l’associació d’escriptors, Laura Huerga, ha defensat que la lluita pels drets humans passa per posseir una consciència ecològica: «No es pot defensar la llibertat d’expressió i lingüística sense unes condiciones vida dignes, i això inclou una defensa capital del medi ambient». L’acte serà precedit per una conversa entre Miquel Àngel Llauger, cap del comitè d’Emergència Climàtica del PEN Català, i els escriptors Laia Malo i Josep Lluís Badal.

Diumenge, lluites socials

La resta d’itineraris continuaran el diumenge, amb una sèrie de col·loquis al voltant de l’emergència feminista, la lluita antifeixista i el compromís internacionalista, que  enguany posarà el focus en la situació dramàtica que viuen els pobles palestí i kurd. La tarda de diumenge hi ha programada un dels plats forts de la fira d’enguany: una conversa entre Sozdar Dêrik, membre de la Comandància General de les YPJ (Unitats de Protecció de Dones) a Rojava, i la periodista Mònica Terribas, en la que parlaran sobre la situació de les dones del Kurdistan i el potencial revolucionari de la seva estructura social.

En l’apartat de debats volem destacar-ne tres. Un d’ells és el col·loqui organitzat al voltant de Nevada (L’Agulla Daurada), clàssic de culte de la literatura queer escrit per Imogen Binnie i publicant recentment en català, que serà el punt de partida d’una conversa al voltant de les narratives sexodissidents; hi intervindran Judit K., prologuista del llibre, i els escriptors Millanes Rivas i Mer Gómez. Per altra banda, el debat Construint la resistència posa el focus en les estratègies per fer front a l’auge actual de l’extrema dreta, una reflexió col·lectiva que comptarà amb la participació de Miquel Ramos, autor d’Antifeixistes (Capitán Swing); Nuria Alabao, coautora de Familia raza y nación en tiempos de posfacismo (Traficantes de Sueños); i Alba Sidera, autora de Feixisme persistent (Saldonar). Completa la selecció un col·loqui al voltant de la figura de Salvador Seguí, El Noi del Sucre, de la que enguany es commemora el centenari de la seva mort. L’escriptor i editor Jordi Martí Font i l’historiador i president de la Fundació Salvador Seguí, Emili Cortavitarte Carral, analitzaran la vigència del pensament d’una de les personalitats sindicals més significatives i populars del segle XX català.

Llibres i diàlegs

A banda de grans ponències i debats, la fira donarà continuïtat a la iniciativa ‘Llibres en diàleg’, una sèrie de converses on són els mateixos autors els que posen en comú les seves obres. D’aquesta manera, Andreu Escrivà (Contra la sostenibilitat; Sembra) conversarà amb Miguel Pajares (Bla-bla-bla. El mite del capitalisme ecològic; Raig Verd) sobre sostenibilitat i crisi climàtica; Belén López Peiró (Per què tornaves cada estiu?; Pol·len) i Nerea Barjola (Microfísica sexista del poder; Virus) debatran com combatre la violència masclista i defensar els drets reproductius; i Miquel Ramos (Antifeixisme; Capitán Swing) i l’historiador estatunidenc Raymond Craib (Capitalisme d’aventura; PM press) abordaran l’auge de l’extrema dreta a les societats democràtiques.

Prèviament, durant els dies 18 i 19 se celebrarà una nova edició de la Literal PRO, l’espai professional associat a la fira, que en la seva tercera edició reunirà una seixantena d’editors locals i internacionals provinents de països com França, Estats Units, Argentina, Portugal, República Txeca o Xile. Es tracta d’un espai de trobada obert a la ciutadania i orientat a la compravenda i intercanvi de drets literaris, la conversa cultural i la formació professional. En línia amb l’eix ecofeminista de la fira, la programació de Literal PRO abordarà formes de treball alternatives dintre del món del llibre, com ara l’ecoedició, com construir catàlegs amb mirada feminista o les claus per distribuir a l’Amèrica Llatina.

La fira estarà completament oberta al públic i l’entrada al recinte és gratuïta. Podeu trobar més informació sobre la programació de la Fira Literal 2023 en aquest enllaç.