Elogi de la mentida

Edicions Cal·lígraf recupera la figura de Josep Torres Tribó, filòsof de tarannà anarquista pacifista que va morir en una cambra de gas al camp de concentració de Mauthausen

Què en sabem, de Josep Torres Tribó (Mollerussa, 1899 – Alkoven, 1941), anarquista, exiliat de la guerra i víctima del nazisme? De la seva personalitat no res, i menys encara del seu pensament dins el panorama intel·lectual del nostre país. Josep Torres Tribó va ser un intel·lectual  tant com un pedagog peculiar, original (es va formar com a mestre). Però sobretot va ser un filòsof gens adotzenat, contracultural avant la lettre i fins i tot escandalós per la seva proposta de pensament alternatiu. A propòsit d’aquesta faceta, cal llegir sense prejudicis, amb la ment oberta, la seva obra Elogi de la mentida, recentment editada per Edicions Cal·lígraf.

Josep Torres Tribó retratat per Mercè Riba

El títol Elogi de la mentida sobta per com en el marc del pensament corrent la mentida no és ben vista, si bé cal entrar en la dinàmica profunda de les idees de Torres Tribó per entendre què vol dir en realitat aquesta ‘mentida’, en què consisteix. I de seguida veiem amb curiositat, i amb veritable sorpresa en algunes de les pàgines més radicals del seu pensament, que, capítol a capítol, el filòsof va assenyalant la superioritat de la mentida per sobre de la ‘veritat’ en la seva qualitat d’invenció, d’imaginació, de creació, d’obra d’art per damunt de la veritat de la vida quotidiana, de la naturalesa crua, de la seva esquelètica materialitat, ja que amb la ‘mentida’ li posem un vestit.

Interessa molt llegir en aquesta publicació que reivindica la figura de Josep Torres Tribó la seva biografia, que signen Max Pérez, Alba i Edwin Evangelista, així com capbussar-se en l’estudi de la filosofia de Torres Tribó elaborat per Max Pérez. Així, coneixent la vida i miracles, les tribulacions d’aquest anarquista pacifista tan amant de l’art i la cultura com a superació de la natura en la seva expressió nua, entrem en bons antecedents en la lectura d’Elogi de la mentida, si bé, com els lectors poden suposar, va ser un llibre que no va ser gens ben rebut en el moment en què va ser publicat, l’any 1928.

Josep Torres Tribó es va defensar d’aquesta incomprensió ambient reclamant que la seva obra de pensament fos llegida en categoria d’obra d’art, és a dir, dins mateix de l’esperit de la ‘mentida’. O elogi de la imaginació al cub, podríem dir, ja que la imaginació creativa, facultat humaníssima, ens dignifica tal com creu el filòsof, perquè fa que la vida corrent amb les seves servituds sigui alguna cosa més que en la seva pura materialitat. És per la nostra capacitat simbòlica, per la nostra capacitat espiritual, que ens elevem per sobre de la nostra animalitat.

En els seus postulats, el filòsof Torres Tribó parla constantment de l’esperit humà que embelleix la natura material, de l’obra creativa del pensament, capaç de donar-nos una qualitat de bellesa que supera la física estricta. Així exaltada la realitat natural, com a lectora en més d’una ocasió m’ha fet pensar en aquells trobadors i trobairitz de l’Edat Mitjana que en els seus versos i cançons tan sàviament parlaven de la fina amor, una manera de demorar la seducció i el desig sexual. Sofisticació, artifici, cultura, doncs, civilització per damunt d’un fet natural que d’altra manera pot tenir tant de barroer i salvatge. I és així com la ‘mentida’ triomfa embellint la realitat, i com a exemple podríem esmentar aquest text de Torres Tribó, tan visual que fa ben comprensible la idea del filòsof de la mentida entesa com a obra d’art: «La naturalesa no ha donat mai paisatges tan meravellosos com els que pinta En Mir [Joaquim Mir]. No és tampoc sincer ni fidel. S’embriaga de color i pinta. En Mir ha pintat una Tarragona encesa sense cremar-se, que si Tarragona prengués vida a la naturalesa, s’hi emmirallaria per a copiar el quadre d’En Mir una bellesa que mai no ha tingut».

El certificat de defunció de Josep Torres Tribó a Mauthausen

Poden semblar exagerades, les afirmacions del filòsof Torres Tribó en aquest text, però, ¿no és cert que davant d’una posta de sol espectacular diem, exaltats d’emoció: quin quadre més bell? I és que en el nostre inconscient ja hi portem incorporada una certa sensibilitat per la bellesa i un cert nivell cultural que ens fa veure una bellesa suplementària a l’estricta realitat justament a través de la imaginació creativa, a través de la pràctica de l’art que tan justament Josep Torres Tribó va reclamar per a la lectura del seu llibre de filosofia, que ell va pretendre escriure com si fos una obra d’art. El llenguatge d’Elogi de la mentida és artístic, dramàtic quan convé ressaltar un concepte, i, per tant, conseqüent amb el que diu el seu autor certament poc complaent, que sacseja amb passió i convicció els fonaments del pensament tradicional, que es mostra tan provocatiu que esgarrifa en més d’una ocasió, i tan políticament incorrecte respecte d’ideologies instal·lades, benpensants. Cal una certa maduresa per llegir Josep Torres Tribó com sens dubte cal una certa maduresa per llegir Friedrich Nietzsche.  

Amb l’edició d’Elogi de la mentida es recupera la memòria intel·lectual d’aquest anarquista peculiar, de sensibilitat vitalista, tronador del que ell considerava verisme estèril i elogiador del prodigi de la imaginació humana, que va ser Josep Torres Tribó, tan cruelment assassinat en una cambra de gas al castell de Hartheim (Alkoven, Àustria), el 22 de setembre de 1941, procedent del camp de concentració de Mauthausen.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació