Etnografia de la cura femenina

Aquest divendres 31 de març, el Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla, a l’Espluga de Francolí, inaugura la nova exposició temporal de producció pròpia TROS DE DONA. La nova mostra posa en valor el paper tradicional de les dones en les cures quotidianes destinades al sosteniment de la vida, contraposant-ho amb la històrica falta de visibilitat i reconeixement de la tasca reproductiva a l’imaginari col·lectiu. L’exposició combina el treball etnogràfic, l’art contemporani i els espais de reflexió comunitària amb l’objectiu últim d’establir un eix de coneixement intergeneracional i reeducar la mirada des de la perspectiva de la corresponsabilitat.

Comissariada per la historiadora de l’art i especialista en patrimoni artístic Anna Maria Andevert, aquesta nova exhibició continua amb el relat pedagògic que la institució es va plantejar ara fa cinc anys, i que busca connectar la memòria del món rural amb el repte global de la sostenibilitat. De la mateixa manera, la declarada voluntat transformadora del projecte inclou també la qüestió del gènere des d’una perspectiva constructiva, posant èmfasi en la participació col·lectiva, el debat cultural i l’educació cívica de les noves generacions; temàtica que articularà gran part de l’activitat del museu d’aquest 2023 per contribuir a l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 5, establert de forma global per l’ONU i relatiu a la igualtat de gènere i l’empoderament femení a totes les edats.

El projecte parteix d’un procés autocrític de recerca impulsat pel museu i realitzat per Catalina Gayà, Judith Ruiz i Laia Seró, sobre la presència femenina en l’exposició permanent del Museu. A partir d’aquí, les responsables de la mostra van organitzar una sèrie d’entrevistes, xerrades i converses amb més de quaranta dones anònimes de totes les edats i condicions de la Conca de Barberà. El resultat d’aquesta feina conjunta s’ha plasmat en un document, que ha servit com a base de l’exposició, i que serà publicat pròximament, a més de la constatació que el relat etnològic –i, en gran part, també museogràfic– posa el focus en les tasques materials i productives, eclipsant la rellevància de les tasques reproductives i el valor més o menys tangible que les dones aporten en qüestions educatives, afectives, ambientals, sanitàries, físiques, socials i domèstiques.

El recorregut de l’exposició està estructurat de forma cronològica, des del segle XX fins a l’actualitat, i en quatre àmbits històricament vinculats a la dona: la casa, el carrer, el cos i la terra. Abans, en l’espai de rebuda, el visitant trobarà uns miralls, símbol de l’autoreconeixement, amb una meitat tapada, simbolitzant una imatge històrica explicada a mitges. A partir d’aquí, el discurs museològic tracta diferents aspectes de les cures quotidianes no remunerades, des del vincle amb la terra fins a la qüestió de la maternitat, passant per la inserció de la dona al món laboral, el seu paper preponderant en la revolució industrial del tèxtil català o l’exploració de tota una tipologia de cossos invisibilitzats.

Les sales combinen la contextualització oral o escrita d’una sèrie de material etnològic del Museu –una part del qual és inèdita o no és exposada de forma habitual al públic– amb un conjunt d’artefactes museístics que busquen galvanitzar el pensament crític del visitant, com ara cançons populars, cites literàries i textuals, extractes del Codi Civil, relectures de mites clàssics o instal·lacions infogràfiques que ens presenten dades de dinàmiques socials vinculades a la igualtat. Es tracta d’una completa disposició espacial i cultural en la qual les peces etnogràfiques dialoguen igualment amb un seguit d’instal·lacions audiovisuals, escultures, gravats o fotografies històriques; obres artístiques contemporànies realitzades per creadores de diferents generacions, com la fotògrafa Joana Biarnès, les artistes Maria Ruido, Anna Dot, Mercedes Pimiento, Béatrice Bizot, Mònica Galera o el col·lectiu de dones artistes Leftovers.

Projecte educatiu i comunitari

Tot i això, aquesta no serà la forma definitiva de la mostra que es podrà veure al Museu de la Vida Rural fins al febrer de 2024. La directora de la institució, Gemma Carbó, explica que TROS DE DONA és un projecte comunitari dinàmic que busca crear un relat memorístic alternatiu sobre les dones: «L’exposició no és un inici ni un final. Hi ha una sèrie d’accions comunitàries previstes que s’acabaran materialitzant dins l’exposició. De la mateixa manera, els visitants podran aportar mirades i reflexions sobre els temes que es tracten, que servirà també per definir un estat de la qüestió». Carbó també posa el focus en la necessitat de compartir vivències i debatre aspectes silenciats, com ara la intimitat, els cicles i les diferents tipologies dels cossos femenins; tot amb l’objectiu d’impulsar una «acció educativa» que inclogui alumnes de primària i secundària, en un context on la violència sexual entre menors d’edat torna a estar d’actualitat.  

Més enllà de patrimonialitzar les cures i les tasques oblidades, un dels objectius principals de la mostra, explica Anna M. Andevert, és transformar la mirada del visitant i promoure la interdependència entre gèneres: «Després de la visita, canviarà la forma en què veus l’espai museogràfic. En aquest sentit, el recorregut s’ha de fer i de desfer, una metàfora del discurs sobre la construcció del gènere». La comissària apunta que l’escenari projectat és aquell en què el visitant estableix un diàleg i un debat amb si mateix i els altres, per acabar transformant la manera en què pensem i ens relacionem amb l’espai domèstic: «TROS DE DONA és un homenatge a totes les dones que no van ser excepcionals en un món en què entenem l’excepcionalitat com a genialitat. És una crida absoluta i necessària a la corresponsabilitat, a la coeducació i a la capacitat de fer comunitat i xarxa».

El mantra que afirma que les dones d’abans no volen parlar no és cert. Per a elles, donar forma a aquest patrimoni immaterial és quelcom catàrtic

Anna M. Andevert

La comissària defensa que la construcció d’aquesta nova genealogia de la dona necessita un procés participatiu universal, «on tothom s’ha de sentir còmode i representat» i posa l’accent «en allò que ens afecta com a col·lectivitat». En aquest sentit, hi ha una voluntat expressa d’implicar el públic assistent en el relat expositiu i evitar un biaix dogmàtic o punitiu en el discurs. Igualment clau és la qüestió intergeneracional, així com la necessitat de ser plenament conscients dels privilegis que disposen les noves generacions des d’una perspectiva històrica: «El mantra que afirma que les dones d’abans no volen parlar no és cert. Per a elles, donar forma a aquest patrimoni immaterial és quelcom catàrtic. I entre les vivències de diferents generacions sempre hi ha un punt de xoc molt interessant», afirma la comissària.

TROS DE DONA compta amb la col·laboració del Museu d’Art Modern de Tarragona i la galeria d’art contemporani Bombon Projects, entre altres institucions. La mostra temporal anirà acompanyada de diverses activitats com debats, xerrades, visites comentades i propostes familiars durant tot l’any 2023, així com una sèrie d’iniciatives de caràcter educatiu per a grups escolars que visitin el museu. L’exposició s’inaugurarà el divendres 31 de març, a les 18.30h, i es podrà visitar fins al 4 de febrer de 2024.

Podeu trobar més informació al web del Museu de la Vida Rural.