La gent queer existeix i fa coses

“Les vivències de les persones trans s’han d’explicar com allò que són: veritats de la condició humana que defineixen sovint la nostra forma d’existir en el món, però que no ens fan ni heroiques ni malvades, simplement ens fan reals.” Aquest és un fragment del pròleg de Judit K a Nevada (Agulla Daurada), una novel·la escrita per Imogen Binnie que es va publicar per primera vegada l’any 2013.

He escollit aquesta citació per introduir la ressenya per dues raons. La primera, no puc concebre una ressenya sobre literatura trans sense cedir espai i paraules al col·lectiu queer, del qual no formo part. I la segona, aquesta proclama de Judit K és un dels punts més importants de la novel·la. Nevada és considerada l’obra fundacional de la literatura trans perquè està escrita des del prisma d’una autora transsexual i és una novel·la on ser trans té un pes rellevant, però no sempre és el més significatiu. “La gent queer existeix i fa coses!”, deia la traductora del llibre, Bel Olid, durant la presentació.

Nevada explica la història de la Maria, una dona que està a punt d’arribar a la trentena, treballa en una llibreria de Nova York des de fa sis anys, beu més alcohol del compte, consumeix pastilles de forma aleatòria i s’injecta estrògens quan se’n recorda. Quan la Maria deixa la seva xicota decideix emprendre un viatge per travessar el país i explorar nous límits. El que potser no s’esperava la Maria era trobar-se amb el James, personatge que pren molt protagonisme a la segona part del llibre. Binnie estructura la novel·la en dues parts, però aquesta separació de les trames no és aleatòria. D’una banda, utilitza l’experiència vital de la Maria per retratar la post-transició i d’una altra, fa servir els dubtes i la vergonya del James per mostrar com és la pre-transició. L’autora fa col·lidir els dos personatges utilitzant un joc de contrastos molt potent que serà el catalitzador del tancament de la novel·la. Binnie no s’obstina a descriure la transició, com fan molts productes culturals, ni a construir un personatge trans modèlic. “La Maria no és un bon referent, és un caos. Però en el seu caos ens representa molt més que qualsevol personatge perfecte construït per una persona cis”, reafirma la Judit K.

Els lectors assistim al món interior dels protagonistes, sobretot de la Maria, que ens fa entendre com és navegar el món com a persona trans. La novel·la és gairebé una transcripció dels seus pensaments, i aquí Binnie sap jugar molt bé amb el registre col·loquial. Bel Olid apunta que la versió original és plena d’expressions informals de la parla anglesa que també havien d’aparèixer reflectides a l’edició en català perquè són totalment definitòries de l’estil. 

Així i tot, el diàleg interior de la Maria se segueix amb completa facilitat. L’ebullició de pensaments de la protagonista contrasta molt fredament amb la seva manera de relacionar-se amb l’exterior. Només sap establir vincles a través del seu blog, amagada darrere la gruixuda capa d’Internet. Un altre tret destacat de la seva personalitat són les obsessions: el consum abusiu de substàncies i de literatura. Tant la Maria com el James fan servir la droga i la ficció com a mecanismes d’evasió per fugir mentalment d’un món que és molt violent, que els obliga a qüestionar-se constantment. “Podria viure vint minuts sense haver de pensar que sóc trans, si us plau?”, es pregunta la Maria. Olid situa la resposta en el “sistema de gènere binari i inflexible”.

Nevada és una novel·la molt completa. Ho té tot. Un pròleg magnífic de la Judit K, una traducció impecable de Bel Olid i un postfaci revelador de la mateixa autora del llibre, en el qual detalla quins van ser els seus referents. Vet aquí una obra que el col·lectiu sent com una abraçada i que “els cis haurien d’adoptar com una lectura obligatòria pel seu vessant més pedagògic”, diu Bel Olid. “Nevada respon moltes preguntes que voldríem fer al col·lectiu però que és de mala educació preguntar”.