Estimats Reis d’Orient

Estimats Reis d’Orient,

Diu la tradició que veniu de molt lluny i que a casa nostra no podeu fer una parada gaire llarga perquè teniu feina a repartir els regals a tot arreu. Jo, que ja estic nerviosa, m’imagino que a Catalunya hi entrareu pels Pirineus i que anireu baixant fins a les Terres de l’Ebre, per complir així els desitjos de la canalla del meu país. Però hi ha una cosa que em preocupa: com que veig que el vostre Google Maps és una estrella, i entenc que fent-hi clic a sobre no se us obrirà cap desplegable amb informació extra, com sabreu del cert on sou a cada moment? Ja l’encertareu, amb els regals, sense saber d’on venim i cap on anem i què és el que ens interessa i ens defineix? Mireu, si voleu anar sobre segur, us diré un truc molt fàcil: entre regal i regal, visiteu els museus dels nostres pobles i ciutats.

En el vostre pas per Catalunya, topareu amb museus de tota mena. Són llocs que abans feien la mateixa funció que la Viquipèdia, però que ara s’estan modernitzant i, a part d’explicar-nos la història, també s’apropen a nosaltres de maneres amenes i divertides. Ep, jo no us recomanaria mai res que no estigués a l’altura de la devoció que us tinc: us asseguro que en aquests espais no només aprendreu coses, sinó que també us ho passareu bé. Això sí, que quedi clar: els museus no exclouen a ningú i, per tant, no són només per a vosaltres, sinó també per a tots els patges. 

Bé, la cosa és que si entreu pels Pirineus, primer de tot us recomano que passeu pel Memorial de l’Exili de la Jonquera. Diu la mare que ni el nostre país ni tampoc el món sencer no s’expliquen sense els cops que hem hagut de fugir de casa nostra. Allà hi trobareu l’exposició Refugium refugia, sobre el Joffre de Ribesaltes, un antic camp de concentració al sud de França que es va obrir als anys trenta per acollir persones que s’escapaven de la Guerra Civil. El camp va quedar obert gairebé setanta anys, i va ser també usat durant l’ocupació nazi i com a camp d’internament d’harkis algerians. Reis d’Orient: aprofito per demanar-vos pau i respecte, que els pares diuen que no sé què de la ultradreta, i quan els dic que no ho entenc, em diuen que ells tampoc.

Després podeu fer parada a un lloc molt divertit: el Museu del Joguet de Figueres. Ai, quina nostàlgia que us entrarà, recordant tots els regals que heu fet any rere any! Justament quan hi aneu, hi trobareu una mostra sobre cromos. Jo no en col·lecciono, però el meu pare diu que se n’havia fet farts, no fa pas tant! Baixant, baixant, podreu aturar-vos també al Museu d’Art de Girona, on hi fan la mostra Falsos Verdaders, l’art de l’engany, sobre l’autenticitat de les obres d’art. Amb les joguines això també passa una mica, oi? Que jo un any volia el Mic, i el peluix que em vau portar no s’hi assemblava pas. Però bé, hi vaig jugar molt, eh, que quedi clar, que després ve l’àvia i em diu que de desagraïts el món n’és ple, i jo no vull ser desagraïda amb vosaltres, que fa dies que us espero i ja no puc més de l’emoció.

Perdoneu que em salti altres museus que us anireu trobant pel camí, com l’Episcopal de Vic, que just la nit en què passeu tancarà el seu homenatge a Bill Viola. Sereu els últims a veure’l! Quan arribeu a Cervera, no us perdeu la mostra Artesans del Barroc que han impulsat la universitat i el museu de la ciutat, per tal de recordar un Barroc cerverí que creuen que està poc valorat. Després, pareu a Lleida, on trobareu Se’n parlave…i n’hi havie, una exposició sobre la bruixeria a les terres de Ponent i Pirineu. Diu la meva germana que durant un temps moltes de nosaltres vam ser bruixes, i que tot i que ens menyspreessin, els nostres remeis eren útils fins i tot per als reis!

Anant cap a Barcelona, ja sé que passareu per Igualada i que allà hi fareu festa grossa. Doncs bé, entre escala i escala i balcó i balcó, visiteu un momentet el Museu de la Pell, on trobareu la mostra Joan Brossa: escolteu aquest silenci, perquè, sabeu?, el poeta fa cent anys que va néixer! Bé, a vosaltres potser no us impressiona, sempre amb les mateixes barbes llargues i antigues, però carai, per nosaltres cent anys són molts. A més, sé del cert que entre portàtils i mòbils, també regalareu literatura, i Brossa és un dels nostres referents. Ah, i parlant d’anys, quan arribeu a Barcelona veureu que el Museu Frederic Marès també està d’enhorabona: celebra el 70è aniversari! Quan el visiteu, dediqueu una estona a admirar el seu pessebre -crec que els vostres pessebres són com les nostres selfies-, que aquest any té com a inspiració la muntanya de Montserrat i el seu entorn.

A la capital de nyoca —així l’anomena el meu avi, que és la persona que més m’estimo del món— tindreu feina: la Fundació Tàpies exposa una fotògrafa que es diu Ariella Aïsha Azoulay i que fa pensar molt, perquè estudia la relació que hi ha entre nosaltres i les imatges que fotografiem en temps històrics, sobretot en moments violents. Reis d’Orient, de vegades no me n’adono, de com de privilegiada soc, però alguns museus m’ajuden a veure-ho. A Barcelona també hi trobareu més artistes: Takis i Posenenske al MACBA; Maspons, Muñoz i Tezuka al MNAC; Picasso i Éluard al Museu Picasso. Al Museu Marítim hi ha una mostra que es diu Cants de Sirena. Fascinació i abisme. A mi m’agraden les sirenes, però l’exposició tracta sobretot de les creences, els mites i les fórmules màgiques que els humans ens hem inventat per deixar de témer el mar. I a vosaltres, us fa por alguna cosa?

Parlant del mar i sense perdre de vista els aniversaris, quan aneu baixant cap al sud, sobretot atureu-vos al Museu de Maricel de Sitges: resulta que dedica una exposició al Cau Ferrat, l’espai que va obrir Santiago Rusiñol ara fa 125 anys! Es veu que el 4 de novembre de 1894 Rusiñol va portar a Sitges dues pintures d’El Greco que havia adquirit a París, i que això va suposar l’obertura del Cau Ferrat com a casa-taller de l’artista. Diu la meva tieta que des de bon principi el català va convertir aquest taller en un lloc d’activitat cultural, i que per això Sitges va convertir-se en l’epicentre del Modernisme. Jo no sé què vol dir epicentre, però és una paraula que em fa riure per dins, com epifania, que tampoc sé què significa, però l’he llegit en contes que parlen de vosaltres.

Bé, Reis d’Orient, m’imagino que a aquestes alçades ja estareu cansats de repartir regals a totes les cases, però és que encara queda el millor! El Museu de les Terres de l’Ebre dedica una exposició a parlar del que a mi més m’agrada: jugar a videojocs. La mostra es diu Videojocs. Art i Cultura, i explica l’evolució que han tingut els jocs i les consoles des dels anys setanta fins ara, amb la realitat virtual —sabeu que alguns museus ja la fan servir? Justament no fa gaire n’he provat unes ulleres al Monestir de Pedralbes! A sobre, la mostra d’Amposta recorda que sovint les dones quedem excloses en els temes tecnològics, i per això el museu para especial atenció a les representants més importants d’aquesta disciplina. Pot ser més guai? Per cert, ja que hi sou, quan passeu per casa, em podeu deixar un videojoc? Us prometo que aquest cop el compartiré més amb el meu germà…

Melcior, Gaspar, Baltasar, quines ganes de veure-us! Jo, que soc de Capellades, sé que també vindreu acompanyats del Patge Kamalú. I bé, ja sabeu que nosaltres fem paper, i que el Museu Molí Paperer és un lloc preciós on agafar forces i veure d’on venim. Per si de cas, us deixaré una altra carta també allà, i a la marca d’aigua del full hi veureu l’adreça on heu de trobar-me. Estaré esperant-vos, desitjant que la nit i el dia de Reis no s’acabin mai. Si voleu, podrem xerrar de tot el que heu après visitant els museus del meu país, que per sobre de tot té una cultura que no se l’acaba. Bon viatge i fins molt molt aviat!

Clàudia Rius