Sexe i violència a Verona

Molts definirien Romeu i Julieta com una història d’amor romàntica, per bé que si els protagonistes de l’obra s’haguessin conegut en temps real, només s’haurien vist sis hores de la seva vida. Sis hores per conèixer-se, enamorar-se i suïcidar-se. Certament, una successió d’esdeveniments vertiginosa. Tanmateix, Joan Yago, el dramaturg de La Calòrica encarregat d’adaptar el text shakespearià amb el qual La Brutal vol commemorar el seu desè aniversari, assegura que la tragèdia dels amants de Verona és en realitat una història de violència. De fet, una triple història de violència: generacional, patriarcal i feudal. Homes i dones, Capulet i Montagú, pares i fills tronaran a enfrontar-se al Teatre Poliorama a partir del 10 de juny.

Yago assegura que l’obra no parla «d’una història d’amor que acaba en suïcidi, sinó d’una història d’amor que és frenada i interrompuda per la irrupció de la violència». I és en aquest enfocament on rau la força i l’interès d’aquesta nova versió d’un clàssic que els darrers anys ja hem vist muntat pels Parking Shakespeare –amb direcció d’Helena Tornero– i pel Projecte Ingenu de Marc Chornet, amb Carlos Cuevas i Clàudia Benito com a protagonistes. Aquesta versió comptarà, a més, amb una nova traducció catalana a càrrec de Yannick Garcia que, tot i no prodigar-se gaire en el gènere dramàtic, va ser l’encarregat de traduir, també, la novel·la de William Kotzwinkle El nedador del mar secret que l’any passat vam poder veure adaptada a escena al Teatre Nacional de Catalunya sota la direcció de Jumon Erra.

L’aposta de Yago ha estat fer emergir la violència latent en el text original de Shakespeare, «molt ben estructurat i compacte, amb molta acció i velocitat», i potenciar-ne l’acceleració i la comicitat. Yago assegura que Romeu i Julieta és una «obra plena de comèdia postadolescent, jove, brillant i etílica. Un cant a la nit que calia actualitzar en els seus codis humorístics». I això és el que han fet amb la nova traducció de Garcia; acostar els jocs de paraules, les frases fetes, les imatges i els dobles sentits del text original al públic contemporani, tot intentant respectar al màxim la mètrica original de l’obra: la tercera amb més rèpliques en vers del corpus shakespearià.

David Selvas s’encarrega de la direcció d’un repartiment format per nou intèrprets: sis de menys de vint-i-set anys i tres de més de quaranta-cinc. Nil Cardoner i Emma Arquillué encarnen la parella protagonista del títol; Guillem Balart interpreta un arrauxat i desconstruït Mercucci, i Albert Baró l’anhelós Paris que també desitja a Julieta. L’amic inseparable de Romeu, el bondadós Benvolio, l’interpreta Pau Escobar –bon amic de Nil Cardoner, també a la vida real– i el dissortat cosí de Julieta, Tibald, la mort del qual desencadena tot el tràgic final, és encarnat per Adrian Grösser.

Els veterans de l’obra són en Xavier Ricart, que encarna el senyor Capulet; l’Anna Barrachina, en el doble rol de senyora Montagú i de l’auxiliadora Dida de Julieta; i l’Andrew Tarbet en el doble rol de Fra Llorenç i el Príncep Escala de Verona que ja des d’un bon principi plantifica la clau de l’obra: cal aturar la violència als carrers de Verona. I és que com assegura Yago, «per entendre el suïcidi no hem de fixar la mirada en la persona que es treu la vida, sinó en totes les coses que han fallat al seu voltant».

Pel dramaturg, la tragèdia de Romeu i Julieta «era, és i sempre serà una tragèdia evitable; l’obra planteja incomptables oportunitats on algú hauria pogut fer alguna cosa per evitar el desenllaç funest». I el nou muntatge de La Brutal pretén aconseguir que el públic que assisteixi de nou a l’obra cregui que aquest cop, la història dels dos amants de Verona acabarà bé. Una aposta ambiciosa i arriscada amb la qual poden perdre «bous i esquelles» si el públic no hi respon, tal com va admetre el mateix David Selvas, director de l’obra i impulsor de La Brutal.   

Amb un espai escènic carregat de sorpreses, obra d’Alejandro Andújar, i un vistós i festiu vestuari, a càrrec de Maria Armengol, l’obra s’estrena al Teatre Poliorama el pròxim 15 de juny i s’hi estarà en cartell fins a principis d’agost. A l’octubre i el novembre també s’oferiran algunes representacions els dilluns i dimarts vespre, combinades amb el període de funcions escolars, i amb les matinals dominicals. Tanmateix, aquesta mateixa setmana, ja s’inicien les funcions prèvies a partir del divendres 10 de juny per qui vulgui ser el primer a veure la nova creació de La Brutal.

Fa deu anys, la companyia i productora escènica s’estrenava muntant L’habitació blava de David Hare al Teatre Romea. Des d’aleshores han realitzat vint-i-quatre produccions amb títols tan sonats com La importància de ser Frank, l’espectacle familiar El màgic d’Oz, la segona part de la popular Smiley de Guillem Clua (que ara s’adaptarà a Netflix) o l’ambiciosa trilogia Tot pels diners (Mammón, Cleòpatra i L’onzena plaga) estrenada al Teatre Lliure el 2015. Amb Romeu i Julieta no només celebraran el seu desè aniversari, sinó que també tronaran a un autor, Shakespeare, que no tocaven des dels seus inicis; quan el 2014, amb la seva segona producció, van presentar un Timó d’Atenes protagonitzat per Julio Manrique a l’última edició del desaparegut Festival Shakespeare.