Romeu ha de morir

La companyia Projecte Ingenu firma aquesta peça després de sorprendre amb el seu Hamlet a la Sala Atrium.

Romeu i Julieta és un clàssic que sempre ve de gust veure. La sala Joan Brossa de La Seca n’acull una versió que combina la paròdia i el drama d’una forma difícil de pair. La companyia Projecte Ingenu firma aquesta peça, uns mesos després de sorprendre amb una adaptació de Hamlet a la Sala Atrium que va aconseguir entusiasmar al públic.

El repartiment de 'Romeu i Julieta', que es pot veure a La Seca aquests dies

William Shakespeare és el protagonista de la breu trajectòria d’aquesta companyia que va néixer per poder oferir un teatre treballat amb cura i sense presses. A Hamlet es podia detectar la gran dedicació de tot l’equip per cuidar els detalls interpretatius, escenogràfics, dramatúrgics, de vestuari… En el cas de Romeu i Julieta, però, és més difícil trobar-hi tota la feina i detallisme que havien caracteritzat el treball anterior.

L’obra es troba a mig camí entre la sàtira i el dramatisme més pur; un equilibri que no acaba de quallar. Hagués estat més encertat fer una delimitació prèvia de l’objectiu que es pretenia assolir amb aquesta adaptació. Si realment volien fer una obra per riure, endavant. Si és així, però, la intercalació d’elements emocionalment potents no s’acaba d’entendre i resulta poc creïble. Cal destacar que l’obra avança canviant de registre, i és que la paròdia present a la primera meitat agafa un caire més secundari en el tram final, que és el de més intensitat emocional; però això, precisament, també confon a l’espectador sobre la veritable finalitat d’aquest projecte escènic.

L’escenari està ben dissenyat. Han apostat per una austeritat que ajuda a realçar els diàlegs. L’ús de pals de fusta i dues estructures rectangulars com a únics instruments de l’obra és encertat. A més, al combinar-ho amb el joc de llums i de moviments, proporciona unes imatges potents. Tanmateix, la utilització que fan d’aquest material al llarg de l’escena final resulta interminable. Sí, és un tràgic final, però no cal ornamentar-lo amb la creació casolana d’un taüt. Resulta feixuc i llarg.

Clàudia Benito i Carlos Cuevas són Julieta i Romeu

L’obra ha estat dirigida per Marc Chornet, que també va fer-ho a Hamlet juntament amb Raimon Molins. Pel que fa a l’elenc d’actors, alguns membres no estan encertats en la interpretació dels personatges. Carlos Cuevas interpreta a Romeu com si el paper no anés amb ell, completament aliè. En canvi, Clàudia Benito va més enllà que la simple recitació d’un text amb la seva Julieta; llàstima que acabi flaquejant en un dels punts culminants de l’obra. Cal destacar la tasca de Toni Guillemat, que segurament és qui aconsegueix oferir una millor interpretació. La major part dels actors, a excepció dels dos protagonistes, encarnen més d’un paper alhora, sovint del sexe oposat; aquesta és una decisió que no s’acaba executant gaire bé.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació